Com prevenir el suïcidi i com gestionar la soledat, a "L'ofici de viure"
El suïcidi és el drama més silenciós. Un tema tabú que, fins fa poc, els mitjans de comunicació no abordaven. Es considerava que parlar del suïcidi podia induir al suïcidi, un error, segons Diego Palao, metge psiquiatre i director de Salut Mental de l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell. Palao diu que "Sabem que, si se'n parla de manera adequada, es produeix l'efecte contrari. La informació salva vides."
Diu que en els últims vint anys, a tot Europa s'estaven reduint les morts per suïcidi gairebé en un 40%. Mentr que ara, "tenim la dada registrada, en el sistema de salut, que s'han incrementat més del doble les temptatives de suïcidi en general." A "L'ofici de viure" defensa que per reduir les morts per suïcidi cal implicar tota la societat i explica que "cal canviar la idea que hi ha que el suïcidi és un acte voluntari; és un problema de salut, un problema de salut mental."
La psicòloga de l'Hospital de Sant Pau Thaïs Tiana parla de les causes i explica que el patiment és el denominador comú de les persones que es volen suïcidar, un patiment que té les tres I: Insuportable, Interminable i Inabordable.
I aquest patiment és el que ha viscut Helena Mercader. Va intentar suïcidar-se per primer cop quan tenia 12 anys i des d'aleshores ho ha intentat moltes més vegades, fins ara, que en té 23. En el seu testimoni parla del paper important de la família i diu: "Arribes a pensar que estaran millor sense tu."
Com afrontar la soledat no volguda
"L'ofici de viure" també ha afrontat el problema de la soledat i s'ha preguntat per què cada cop n'hi ha més. I parla del fet que la soledat no només identifica gent que està aïllada socialment, sinó gent que se sent sola, sovint, malgrat que té persones al seu voltant. En aquest sentit, la psicogerontòloga Montse Celdran diferencia la soledat social, l'emocional i l'existencial.
Pel que fa a la gent gran, Celdran també alerta d'aquest problema: "A vegades volem ajudar molt la persona gran i ens passem. És el que en diem paternalisme, en aquest cas més familiar, o edatisme, aquesta discriminació per edat amb les persones grans. El 'ja t'ho faig jo', en principi és positiu, perquè vols ajudar, però sense adonar-te que li estàs prenent autonomia."
És el cas de la Montserrat Mas. Té 79 anys i sempre ha viscut sola. "Procuro cuidar-me jo mateixa", diu. Sap que té la família allà, però mira de cuidar-se sola, tot i que és conscient que ara, amb l'edat, comença a necessitar ajuda per a moltes coses. "La decrepitud és una de les coses que m'han tocat més", explica.
Tota la quarta temporada de "L'ofici de viure", disponible a les plataformes de TV3
Els 10 capítols de l'última temporada del programa estan disponibles a la carta des del 28 de juny. Estan protagonitzats per professionals, sobretot, de l'àmbit de la psicologia, però també de la psiquiatria i la neurociència. Els episodis de la nova temporada es focalitzen en el benestar emocional, la gestió de l'estrès o l'ansietat, la prevenció del suïcidi, la depressió, les pors, les fòbies, les addiccions o la soledat. També hi ha un programa dedicat al sentit de la vida.
El programa, dirigit i presentat per Gaspar Hernàndez, és una producció de TV3 amb la col·laboració d'Incís Films.
