Eurovisió: un festival convertit en un camp de batalla per la reputació
Eurovisió va néixer en l'Europa de postguerra amb l'esperit de la Comunitat Econòmica Europea: cosir un continent trencat, un festival sense banderes, música ensucrada, televisió pública, cooperació cultural i la idea que era millor competir amb cançons que no pas amb exèrcits.
Les primeres victòries d'Israel van coincidir amb les promeses de pau. L'any 1978 i 1979 proposaven cançons d'amor en l'era de les abraçades. Amb el pas dels anys, però, ja no queda res de la ingenuïtat fundacional. Les banderes envaeixen platea i escenaris.
Israel va tornar a guanyar el 1998 amb Dana Internacional, una cantant trans. I el 2018 Netta projectava la imatge d'un país liberal, modern i inclusiu que respecta els drets LGTBI.
Però Gaza ho ha canviat tot. Israel ha convertit el festival en un camp de batalla per la reputació. Cantants combatents, delegacions en guerra, intimidacions entre bastidors. Eurovisió sempre havia tingut política, però ara la política ja no acompanya la cançó, la substitueix.
