Claus de la nova sentència del Suprem per estabilitzar interins: consulta si t'afecta i si pots rebre indemnització
El Tribunal Suprem ha reconegut a una treballadora interina laboral com a fixa per l'abús en l'encadenament de contractes temporals al seu lloc de treball.
Es tracta d'una sentència esperada per milers de treballadors temporals en l'Administració Pública i que arriba després de la sentència del TJUE del 14 d'abril que va considerar que Espanya no penalitzava prou l'abús de contractes temporals al sector públic.
La resolució dels magistrats de la Sala Social fixa doctrina i estableix la possibilitat que un treballador esdevingui fix en el cas d'haver superat un determinat procés de selecció i no haver aconseguit una plaça, si posteriorment ha seguit vinculat a la feina amb contractes temporals.
Ara bé, també deixa clar que l'abús en l'encadenament de contractes temporals no és suficient per aconseguir la fixesa, ja que això aniria en contra dels "principis d'igualtat, mèrit i capacitat" que garanteix la Constitució i s'impediria l'accés a l'ocupació pública a la resta de ciutadans.
El veredicte també estableix les condicions per a indemnitzar els afectats que no haguessin superat un procés d'oposicions però hagin estat encadenant contractes temporals de manera abusiva, i estableix diverses vies de sanció a les administracions. A continuació, destaquem algunes claus de la sentència del Tribunal Suprem.
1. A qui afecta la resolució?
La resolució que ha dictat el ple de la Sala Social de l'Alt Tribunal afecta només el personal laboral en abús de temporalitat. És a dir, treballadors que tenen un contracte de treball amb empreses del sector públic, i que habitualment s'encarreguen de feines tècniques o de serveis.
En queden fora, per tant, els funcionaris interins, que es regeixen pel règim de Funció Pública, encara que hagin patit frau per abús de temporalitat. La coordinadora de Comissions Obreres a la Generalitat, Isabel Caire, detalla a Catalunya Ràdio, que la sentència tampoc afecta a interins per nomenament estatutari, com els de l'àmbit sanitari.
Així doncs, la resolució afecta una minoria dels treballadors públics. Dels prop de 3 milions d'empleats públics que hi ha a l'estat, només un 20% --al voltant de 640.000 treballadors-- són personal laboral, ja que la majoria és personal funcionari.
La gran majoria d'aquests treballen per a l'administració municipal i les comunitats autònomes, tot i que Caire assegura que aquesta figura és pràcticament inexistent a Catalunya, però "se n'abusa molt a la resta de l'estat".
Ara bé, l'advocat especialista en Funció Pública Pau Albert Martí, consultat per 3CatInfo, confia que la nova doctrina del Tribunal Suprem "es podria fer extensiva també en l'àmbit dels funcionaris" en un futur, tot i que en la sentència no queda recollit.
2. Fi als "indefinits no fixos"
La sentència del Suprem arriba condicionada pel pronunciament del TJUE el passat 14 d'abril, i després que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid hagués establert la situació d'"indefinida no fixa" per a la treballadora demandant.
Aquesta categoria, assegura Martí, ha estat la figura per la qual ha estat optant l'Alt Tribunal espanyol en els últims vint anys per resoldre en casos en què hi havia "una situació abusiva fraudulenta".
"La conseqüència directa quan hi havia aquests casos en l'àmbit públic era transformar la relació fraudulenta en una relació que es denominava 'indefinida no fixa'", explica.
El que permetia aquesta categoria era mantenir el treballador al seu lloc de feina fins que la plaça es pogués cobrir mitjançant un procés, i en cas de no guanyar-la, el treballador rebia una indemnització i perdia el seu lloc. Ara això canvia per complir amb la directiva europea, i si s'ha passat un procés, es podrà fer fix l'empleat.
Es permet donar la fixesa, sempre que la persona en situació abusiva acrediti que ha superat un procés de selecció per a una plaça fixa.
La sentència indica que s'estableix "la següent doctrina": "Quan una persona hagi participat en una prova selectiva per a la contractació de personal fix i l'hagi superat, però no hagi obtingut plaça perquè el nombre d'aspirants que ha demostrat capacitació sigui superior al nombre de places ofertades, si posteriorment es produeix un abús en la temporalitat" (...) "no va contra la llei la conversió del contracte en una relació laboral fixa perquè la persona ha participat en una prova d'accés conforme als requisits d'igualtat, mèrit i capacitat", expressa el text dels magistrats.
En aquest sentit, l'advocat Pau Albert Martí considera que això representat "un salt qualitatiu molt important perquè es reconeix com a sanció a l'abús".
3. En quins casos no s'aplica i en quins hi ha dubtes
La resolució del Tribunal Suprem deixa molt clar que no es pot accedir a la plaça fixa si el treballador no ha superat cap procés selectiu d'aquest tipus, encara que hagin patit abús en la temporalitat.
"La contractació temporal de personal laboral sense superar un procediment d'accés a la feina de caràcter fix, subjecte a principis d'igualtat, mèrit i capacitat, no permet adquirir la condició de fix", recull el text, que afegeix que, en cas contrari, es vulnerarien aquests principis i "s'impediria l'accés a la resta de ciutadans".
El fet d'haver passat "una convocatòria d'accés a feina temporal" tampoc permet accedir a la plaça fixa. Tot i això, Martí creu aquest supòsit es podrà flexibilitzar "d'aquí uns anys".
"Si has superat un procés per ser temporal, en què hi ha exàmens, a vegades molt difícils i amb molta concurrència, això hauria de poder habilitar per donar-te la fixesa", considera. I assenyala que la sentència recull un vot particular d'un dels magistrats que va en aquesta direcció.
També hi ha dubtes sobre si haver passat un concurs de mèrits computa com un "procediment d'accés a la feina". L'advocat laboralista considera que sí, però reconeix que no queda prou clar en el redactat de l'Alt Tribunal.
Per últim, Martí també indica que, per complir les condicions que fixa la nova doctrina, el procés selectiu s'ha d'haver superat "abans que es produeixi l'abús en la temporalitat".
4. Indemnitzacions fins a 10.000 euros
La sentència recull que els treballadors afectats per l'encadenament de contractes temporal però no compleixin els requisits per accedir a la plaça fixa, poden accedir a rebre indemnitzacions pels "danys ocasionats" per aquest abús, més enllà de les que ja es perceben a la fi del contracte temporal. La resolució indica que el treballador té dret a percebre una "indemnització reparadora i dissuasiva".
El text no és clar sobre la manera com es calcularan aquestes, però especifica que cal "diferenciar entre els danys materials", que serien els diners que el treballador hauria pogut obtenir en cas de no haver patit aquest frau laboral, i "els danys morals", més ambigus i difícils de calcular. Martí va més enllà, i apunta que "tothom que hagi estat en situació d'abús" es pot beneficiar d'aquestes compensacions, "fins i tot les persones estabilitzades".
El Tribunal Suprem recull la possibilitat de compensar els treballadors amb indemnitzacions que van dels 751 als 10.000 euros, en funció del grau i del moment en què s'hagi produït el frau.
