Nou cop del TJUE a Espanya pels interins: reclama un canvi radical contra la temporalitat al sector públic
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat aquest dimarts que la legislació espanyola i la interpretació que n'han fet fins ara els tribunals pel que fa als contractes temporals en el sector públic és totalment contrària a les directives europees. Es tracta d'una desqualificació de dalt a baix de l'actual sistema.
Afirma que en cas d'encadenament de successius contractes temporals, no se sanciona degudament la utilització abusiva d'aquesta fórmula. La sanció prevista, consistent a convertir aquests contractes d'interinatge o d'un altre tipus en contractes indefinits no fixos suposa, segons el Tribunal, "mantenir una relació laboral de naturalesa temporal i, per tant, de precarietat". No permet, per tant, "sancionar degudament aquests casos d'abús ni eliminar les conseqüències de l'incompliment del dret de la Unió".
Tampoc considera adequat per prevenir i sancionar aquests abusos, en cas d'extinció del contracte per part de l'administració, el pagament previst d'una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats.
Segons el TJUE, el règim de responsabilitat que s'exigeix de les administracions públiques en aquestes situacions té un caràcter "ambigu, abstracte i imprevisible". I d'aquí se'n pot desprendre que també caldrà que les administracions hagin d'assumir les conseqüències d'aquestes pràctiques més que ho han fet fins ara, suggerint fins i tot que siguin responsabilitats individuals del personal de l'administració.
Finalment, el Tribunal també diu que és contrari al dret de la Unió Europea la pràctica habitual per part de les administracions espanyoles de solucionar aquests problemes amb processos d'estabilització de plantilles.
En els concursos selectius per cobrir aquestes places, "tot i que es valora l'experiència prèvia dels treballadors afectats i el temps de servei que han dedicat a les seves tasques, aquesta valoració no es limita a aquells candidats que hagin estat víctimes de tals abusos".
De fet, ara, en aquests processos, tant si es tracta d'un concurs de mèrits com d'unes oposicions d'estabilització, s'hi pot presentar qualsevol persona que complexi els requisits que s'estableix en la convocatòria i no estan limitats al personal interí ni al personal que ja treballa en l'administració, que poden veure extingit el seu contracte si no guanyen la plaça o si no es presenten als concursos.
Compensar l'abús en la temporalitat
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea és una resposta a les preguntes plantejades en una qüestió prejudicial pel Tribunal Suprem espanyol sobre quines mesures hauria d'adoptar l'Estat per compensar els abusos en la temporalitat al sector públic.
En l'origen hi ha la demanda d'una treballadora indefinida no fixa de la Comunitat de Madrid que va impugnar la negativa dels tribunals espanyols a reconèixer-li la condició de treballadora fixa tot i haver encadenat contractes temporals durant 8 anys.
A qui afecta la sentència?
Les decisions del TJUE es podrien acabar aplicant tant als funcionaris interins i als laborals temporals, com també als estatutaris temporals --els professionals de la sanitat pública assignats a places que encara no estan cobertes per personal fix-- i al personal docent interí.
Això vol dir que les comunitats autònomes, que s'encarreguen d'aquests serveis, en serien les més afectades, com també les empreses públiques. Però no és una sentència d'aplicació automàtica ni concreta, perquè abans caldrà adaptar l'ordenament i veure com ho trasllada la justícia espanyola, a més de provar que hi ha hagut abús en la contractació davant d'un tribunal.
Què pot passar a partir d'ara?
En primer lloc, al Tribunal Suprem li tocarà aplicar directament la doctrina del TJUE en aquest cas concret d'aquesta treballadora. D'altra banda, modificar la seva pròpia jurisprudència sobre la qüestió. I finalment, donar instruccions als tribunals inferiors sobre quins són els criteris a aplicar en aquests tipus de casos.
El Suprem, per desenvolupar en la pràctica la decisió de la justícia europea, podria determinar quines sancions s'haurien d'aplicar als abusos, elevant les indemnitzacions i obligant a un contracte més estable que l'indefinit no fix. I ja no podrà considerar els processos d'estabilització de plantilles com una sanció pertinent per als abusos en la temporalitat, de manera que podria revisar-ne el funcionament actual i fer recomanacions a les administracions.
Aquests canvis, però, el que sí que fan és obrir la porta a reclamacions massives de treballadors afectats, tant per la via administrativa com per la judicial, de manera que no seria descartable que tot plegat acabés forçant una reforma de l'Estatut del Treballador Públic.
El govern espanyol, però, ja s'ha afanyat a reaccionar i ha aclarit que la sentència no obliga a convertir en fixos els contractes temporals del sector públic, no afecta el que estableix la constitució ni imposa sancions a l'estat espanyol, alhora que assegura que afecta sobretot les comunitats autònomes i els ajuntaments, amb taxes d'eventualitat al voltant del 40%, mentre que a l'administració de l'Estat la temporalitat és només del 4%.
