Llarena aplica l'amnistia a Puigdemont i tanca una persecució judicial que ha durat 9 anys
El jutge Llarena ha aplicat finalment l'amnistia a Carles Puigdemont i acosta el final del procés judicial que ha durat gairebé 10 anys. Ara, serà la sala penal del Suprem l'encarregada d'arxivar definitivament la causa del procés per a tots els condemnats i processats. La decisió pot arribar en les pròximes hores o, com a molt, en els pròxims dies.
El magistrat posa punt final, així, a la persecució judicial a l'expresident, que ha acumulat anys d'euroordres i processos en diversos països europeus. La decisió afecta també Lluís Puig i Toni Comín. En aquest sentit, proposa a la sala penal del Tribunal Suprem el sobreseïment de la causa que tenia oberta contra els tres polítics del procés.
La interlocutòria de Llarena es limita a confirmar l'aixecament de les ordres de detenció dels exiliats encara que manifesta el seu desacord: "La doctrina del Tribunal Constitucional s'ha d'aplicar, encara que no es comparteixin els motius en que es basa". A més, diu que ell mateix reconeix aquesta obligació sense que la seva discrepància "condicioni o retardi el compliment d'allò que s'ha resolt".
Llarena no és qui ha de tancar definitivament la causa, encara falta que es pronunciï la Sala del Suprem. El jutge diu que el delicte de malversació no seria amnistiable i considera que el seu text "no substitueix una resolució definitiva sobre l'extinció de la responsabilitat i el sobreseïment que correspongui adoptar a l'òrgan competent".
L'aplicació de l'amnistia també aixeca la inhabilitació als líders que havien estat condemnats per malversació: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.
Aquest pas és conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional que va ordenar al Suprem aplicar l'amnistia a Dolors Bassa i que, per extensió, afecta la resta de condemnats i processats.
Tant Llarena com la sala penal van donar cinc dies a les parts personades perquè s'hi pronunciessin i, un cop rebuts els escrits, Llarena tanca la part que li tocava de la causa del procés.
Després de la decisió del Constitucional, Llarena va aixecar les ordres de detenció, però la defensa de Puigdemont ja va deixar clar que no faria cap moviment de retorn fins que la decisió no fos ferma.
El pas final està en mans del tribunal que va fer el judici del procés i va dictar les condemnes. Un cop ordeni l'arxivament, es posarà punt final a la causa que va començar l'octubre del 2017. La resolució final portarà, entre altres, la firma del magistrat Manuel Marchena.
El punt d'inflexió, la sentència del TJUE
Han passat nou anys de l'1 d'Octubre. Vuit després de la inhabilitació dels líders del procés. Set després de la sentència del judici, l'octubre del 2019. I dos anys i mig des que es va aprovar l'amnistia al Congrés.
El perdó efectiu —que esborra les condemnes, la inhabilitació i els antecedents penals— ha hagut d'esperar la sentència del TJUE del mes de juliol. Aquella resolució avalava la llei d'amnistia que havia aprovat el Congrés dels Diputats i assegurava que era conforme al dret comunitari.
Amb la sentència de Luxemburg sobre la taula, el Tribunal Constitucional va celebrar el 6 d'octubre un ple per resoldre els recursos d'empara de Dolors Bassa i Jordi Turull. La ponència sobre el recurs de Turull va quedar retirada i els magistrats van aprovar per 7 vots a favor i 5 en contra la sentència que avala l'amnistia pel delicte de malversació. Per tant, els magistrats acceptaven que el Tribunal Suprem va vulnerar els drets de l'exconsellera Dolors Bassa i, en conseqüència, dels altres líders del procés.
El text era contundent contra l'actuació del Tribunal Suprem i el tribunal de garanties l'instava a aplicar l'amnistia de manera immediata.
Després del ple del Constitucional, la pilota va quedar a la teulada del Suprem que, quan va conèixer la resolució, va aixecar en poques hores l'ordre de detenció de Carles Puigdemont, Lluis Puig i Toni Comin. No obstant, va advertir que això no implicava que després pogués resoldre en sentit contrari.
Llarena ha esperat fins a tenir les al·legacions de les parts per fer el pas definitiu. El divendres 16 d'octubre era el primer dia que podia enviar la decisió al Suprem, però el magistrat estava de viatge fora d'Espanya i va optar per esperar a tornar.
Tres euroordres i processos en tres països europeus
En aquests nou anys, hi ha hagut tres euroordres diferents. La primera, el novembre de 2017, emesa per la jutgessa Carmen Lamela. Part del govern era a l'exili des del 30 d'octubre del 2017. La va retirar Pablo Llarena quan va assumir el cas, per evitar que la justícia belga limités els delictes pels quals es podria entregar Puigdemont.
Llarena va declarar en rebel·lia processal Puigdemont el 23 de març del 2018 i va decretar la segona ordre de detenció nacional i internacional. La va retirar després que Alemanya limités les condicions d'extradició de Puigdemont.
La tercera va ser amb la sentència del procés, el 14 d'octubre del 2019, quan Llarena va dictar una nova interlocutòria amb l'ordre europea i internacional de detenció pels delictes de sedició i malversació. El 21 de juliol del 2023 Llarena va actualitzar les ordres nacionals de detenció després que quedés derogat el delicte de sedició del Codi Civil espanyol.
En tot aquest temps, el recorregut judicial ha passat per tres països: Bèlgica, Alemanya i Itàlia.
A Bèlgica és on es van establir els exiliats i on van presentar batallà judicial.
A Alemanya, Puigdemont va ser detingut el 25 de març del 2018, però la justícia alemanya va descartar l'extradició per rebel·lió. Llarena va optar per no demanar una possible l'entrega per malversació. Finalment, no va ser extradit.
Puigdemont també va ser retingut en territori italià, a l'Alguer, el 2019. Va quedar en llibertat l'endemà i el procediment sobre l'execució de l'ordre es va arxivar el 2023.
