França busca respostes després d'una jornada de mobilitzacions massives marcada per la violència
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
França es comença a refer de la jornada de protestes multitudinàries d'aquest dissabte, que va derivar en enfrontaments generalitzats amb la policia, aldarulls i vandalisme com mai s'havia vist a les principals ciutats del territori.
El país reflexiona sobre quins han estat els factors que hi ha darrere de l'esclat de violència, i Emmanuel Macron, president de la República, ha anunciat que adreçarà un missatge a la ciutadania aquest diumenge a les vuit del vespre.
Les marxes contra l'augment del preu de la vida i l'erosió de l'estat del benestar van reunir 550.000 participants arreu del país, segons dades del govern, i més de 800.000 segons els organitzadors.
Les protestes van acabar amb més de 2.000 persones detingudes i més de 600 policies, gendarmes i bombers ferits, segons ha anunciat aquest diumenge el ministre de l'Interior francès, Laurent Nuñez. Una persona va morir per una aturada cardiorespiratòria i un manifestant va perdre una mà a causa d'una granada llançada per la policia. Més enllà d'això, es desconeix el nombre de ferits entre els manifestants.
Només a París es van detenir 855 persones, una "xifra rècord", segons la prefectura policial. D'aquestes, més de 500 continuen detingudes, entre les quals més de 150 menors d'edat, segons la Fiscalia de París.
La Federació de Comerç i Distribució ha estimat que 1.500 comerços es van veure afectats pel vandalisme, amb danys que quantifiquen en centenars de milions d'euros.
Crítiques dels ajuntaments al dispositiu policial
Des del món local, diversos alcaldes han qüestionat el disseny del dispositiu policial previst per a la jornada de mobilitzacions.
Lamia El Aaraje, primera tinenta d'alcaldia de París, ha lamentat la "falta de mitjans" policials per posar fi als saquejos. A Llemotges, on l'Ajuntament va ser incendiat, l'alcalde, Guillaume Guérin, ha lamentat també la "manca de mitjans" de la policia, que va retrocedir davant dels vàndals.
En la mateixa línia, l'alcalde de Marsella, Benoît Payan, ha exigit explicacions al govern:
Vull saber per què, en aquesta ciutat, hi ha hagut gent que ha pogut fer destrosses amb total impunitat.
Diverses formacions, tant a la dreta com a l'esquerra, han demanat la dimissió del ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, en considerar que el dispositiu policial va quedar desbordat, mentre que la presidenta de l'Assemblea Nacional, Yaël Braun-Pivet, ha anunciat que proposarà crear una comissió d'investigació parlamentària sobre la violència i les estratègies de manteniment de l'ordre.
Entrevistat a "El Suplement" de Catalunya Ràdio, Enric Bonet, corresponsal a París del diari El Correo des de fa deu anys, apunta que les forces policials van subestimar la dimensió de les protestes i es van veure "completament sobrepassades", fet que contribueix a explicar la gravetat dels aldarulls:
El govern considerava que com a molt hi hauria 150.000 persones al carrer, i n'hi va haver 550.000 segons el govern o 800.000 segons els sindicats.
Resistir a la violència policial
Bonet també ha apuntat que la duresa de l'actuació policial durant les protestes estudiantils que viu el país des d'aquest setembre hauria actuat com un element intensificador de les mobilitzacions i la contestació cap als cossos policials.
Des de l'inici de les protestes i fins aquest divendres, els cossos de seguretat francesos havien detingut més de 7.000 persones, un 86% de les quals menors d'edat, segons el Ministeri de Justícia francès.
Després que el 5 d'octubre un estudiant de 15 anys va perdre una mà en una manifestació a causa d'una granada atordidora llançada per la policia, el govern va suspendre l'ús d'aquest armament durant les protestes estudiantils. Aquest divendres, però, Nuñez va anunciar que tornaria a permetre'n l'ús per a les mobilitzacions de dissabte, en el marc de les quals un altre manifestant va perdre la mà.
En declaracions a "El Suplement", Pau Venteo, fotoperiodista que dissabte es trobava a París per cobrir les protestes, ha explicat que la policia va començar a actuar molt de pressa:
Ràpidament la policia va encapsular un petit grup d'estudiants i va llançar els primers gasos lacrimògens. No m'esperava que fos tan ràpid.
Venteo ha relatat que els càntics contra els cossos policials van ser habituals a les mobilitzacions de dissabte, així com els crits d'"All cops are bastards" (ACAB, que es podria traduir com "Tots els policies són uns malparits"). Segons el fotoperiodista, entre els manifestants hi havia una voluntat de "resistència" a l'actuació policial:
Tot i els gasos lacrimògens, les granades atordidores i els canons d'aigua de la policia, la gent no marxava i tornava.
El record a la massacre de París de 1961, quan més de 200 algerians van morir a mans de la policia francesa, va ser també omnipresent en pancartes i reivindicacions dels manifestants.
Jordi Mir, expert en moviments socials i doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), entén també els enfrontaments amb la policia com una expressió del rebuig dels manifestants a l'actuació de les forces de seguretat. Ho ha explicat a "El Suplement":
Diferents col·lectius mobilitzats han volgut xocar amb la policia perquè entenen que el que està fent és inacceptable.
La situació de violència i enfrontaments generalitzats va ser aprofitada, segons Bonet, per delinqüents que es van valer de la situació de caos per dur a terme saquejos i pillatges.
Aldarulls per fer reaccionar el govern
Mir i Bonet coincideixen a destacar també la percepció generalitzada entre els francesos que, per aconseguir una resposta del govern, és necessari que hi hagi aldarulls. Segons Bonet, aquesta idea està molt estesa des que l'any 2018 el moviment dels Armilles Grogues va aconseguir fer cedir Macron:
Hi ha el sentiment que els aldarulls són l'única manera que el govern respongui.
Mir afegeix que aquesta idea que "la mobilització contundent és la que funciona" es va veure reforçada el 2025, quan el govern va retirar part de les polítiques d'austeritat que havia proposat després de manifestacions molt dures.
Malestar per l'infrafinançament dels serveis públics
En les protestes multitudinàries d'aquest dissabte a França van coincidir estudiants i sector educatiu, que des de fa setmanes exigeixen una millora de l'educació pública, i treballadors i sindicats que protesten per l'encariment del cost de la vida i l'erosió de l'estat del benestar.
Venteo ha apuntat que es va tractar d'una manifestació "molt transversal", amb gent de totes les edats.
Per Mir, la mobilització d'ahir és una mostra de descontentament contra les polítiques de Macron, que ha centrat el seu segon mandat a enfortir Europa i França en aspectes com el militar, mentre "ha anat infrafinançant i descuidant el que necessita el conjunt de la societat francesa":
Hi ha una part força àmplia de la societat francesa que viu amb malestar.
Disputa política
Quan només falten sis mesos per a les eleccions presidencials, previstes per a l'abril del 2027, els últims sondejos apunten que els partits més ben posicionats són l'extrema dreta de Reagrupament Nacional, liderat per Marine Le Pen, i l'esquerra radical de La França Insubmisa, encapçalada per Jean-Luc Mélenchon.
En aquest context, Mir apunta que hi ha una "voluntat" dels partits polítics d'aprofitar la mobilització popular per guanyar un espai. Aquest dissabte, el govern francès i el partit de Le Pen han intentat responsabilitzar Mélenchon de l'esclat de violència, mentre que el candidat de La França Insubmisa se n'ha desvinculat i ha afirmat que en la seva lluita no hi ha cabuda per als saquejos i el vandalisme.
No obstant això, Bonet ha recordat que les mobilitzacions d'aquest dissabte són "un moviment que sorgeix des de baix", i que tant els sindicats com els partits polítics que hi han acabat donant suport s'hi van afegir "molt tard".
