Les protestes d'estudiants a França: milers de detinguts i crítiques a l'actuació policial
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
A França, des de mitjans de setembre hi ha hagut més de 5.000 detinguts arran de les protestes dels estudiants dels instituts. D'aquests, pràcticament el 90% són menors d'edat. I 14 estan en presó preventiva.
La policia ha reprimit amb contundència els aldarulls i els bloquejos als centres de secundària, que van començar a l'extraradi de París però que s'han anat escampant com una taca d'oli per tot el país. S'hi han afegit prop de 600 dels 3.700 instituts, i també s'ha estès al campus d'alguna universitat de París.
S'han vist imatges d'agents antidisturbis llançant gas lacrimogen i practicant detencions violentes que comporten la denúncia d'associacions de defensa dels drets civils. Es comptabilitzen uns 190 ferits.
Alguns estudiants duien pancartes amb lemes com ara:
Volem ser escoltats, no gasejats.
Per a aquest dimarts hi ha prevista una jornada general de mobilització en ciutats com París, Lió o Estrasburg per reclamar millores i actuacions urgents per aturar la situació. La crisi als instituts francesos ocupa titulars als mitjans de comunicació de dins i fora del país, ja que es veu com un signe de ràbia revelador de les debilitats del sistema escolar públic i d'un malestar social més ampli.
Un jove de 15 anys perd la mà
El cas conegut més greu fins ara ha estat el d'un estudiant de secundària de 15 anys de l'institut Auguste-Bèhal de Lens, una població a uns 200 quilòmetres al nord de París, que ha perdut la mà per l'explosió d'una granada. El cas s'està investigant.
L'esquerra ha reaccionat amb ràbia contra el ministre de l'lnterior, Laurent Nuñez. Partits com La França Insubmisa i el partit comunista demanen la seva dimissió. I el Partit Socialista reclama més controls per part de les forces de l'ordre, que es protegeixi els joves a les protestes i que es "desemmascarin" els infiltrats.
Per què es mobilitzen els estudiants?
Des de fa mesos els estudiants de secundària denuncien falta de professorat i de personal educatiu als centres; classes massificades i amb horaris i condicions inadequades; un estat deficient dels centres escolars, i falta de manteniment.
Els principals sindicats d'educació els donen suport. Fan responsable de la situació la presidència d'Emmanuel Macron. En un comunicat conjunt també denuncien una violència policial extrema.
Com que els estudiants exigeixen més igualtat i justícia social, com que denuncien les conseqüències de les decisions polítiques de Macron, el govern ha optat per respondre amb força i repressió policial. Això és inacceptable! La repressió policial s'ha d'aturar.
Per la seva part, el Ministeri d'Educació diu que està augmentant els recursos. Posa d'exemple la incorporació de personal addicional als centres: infermers, assistents socials o psicòlegs. Una mesura, per ara, clarament insuficient per resoldre una crisi que és més profunda.
Convocada una altra jornada de vaga
Els principals sindicats francesos han convocat una jornada de vaga en el sector privat i el públic i una manifestació per al 5 de novembre contra el pla pressupostari del govern francès per al 2027. Serà la segona jornada d'aturada general després de la del 29 de setembre.
Tot això en un moment en què la situació econòmica a França és crítica, ja que el deute públic està disparat i és el més elevat dels últims deu anys. Tampoc hi ajuda la convocatòria d'eleccions presidencials a l'horitzó, la primavera de l'any que ve.
El govern de Sébastien Lecornu fa equilibris entre restablir l'ordre públic i escoltar les demandes per respondre al moviment estudiantil sense inflamar-lo, immers en el context de la campanya electoral.
