Gairebé 300 detinguts i aldarulls arreu de França en unes protestes socials multitudinàries
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Nova jornada de mobilitzacions massives aquest dissabte arreu de França enmig d'un fort dispositiu policial. A diferents ciutats hi ha hagut enfrontaments entre manifestants i policia, que han utilitzat gas lacrimogen i canons d'aigua per dispersar les protestes.
Les autoritats han detingut 272 persones fins a les tres de la tarda d'aquest dissabte, segons dades del ministeri de l'Interior francès, més de 150 de les quals abans que comencessin les marxes. A Saint-Étienne, capital del departament del Loira, un manifestant ha perdut una mà a causa d'una granada policial.
Segons la CGT, un dels principals sindicats francesos, les mobilitzacions han reunit més de 500.000 persones arreu de França.
Estudiants i treballadors uneixen reivindicacions
Estudiants de secundària i universitaris, acompanyats per professors i familiars, han tornat a sortir als carrers del país per demanar una millora de l'escolarització. Aquest dissabte, han coincidit amb treballadors, sindicalistes, funcionaris i antics armilles grogues, que protesten contra l'augment del cost de la vida i dels preus dels carburants, i contra l'erosió de l'estat del benestar.
Les protestes dels estudiants, que van començar fa tres setmanes a París, s'han convertit en un moviment nacional contra la desigualtat, la reducció de la despesa pública i l'infrafinançament dels serveis públics.
El moviment dels Armilles Grogues, que l'any 2018 va marcar la primera legislatura del president Emmanuel Macron amb les protestes per l'augment dels impostos –especialment del carburant–, ha tornat als carrers, quan només falten sis mesos per unes noves eleccions presidencials.
La mobilització coincideix amb un moment d'importants retallades pressupostàries a França, que aquest setembre ha assolit un deute públic del 119% del PIB, rècord històric del país. L'1 d'octubre, el govern va presentar, enmig d'un clima de protestes generalitzades, uns pressupostos que preveuen 43.000 milions d'euros de retallades amb l'objectiu de reduir el deute públic i fer baixar la prima de risc francesa, la més alta de la zona euro.
Els manifestants havien anunciat unes 1.500 accions per aquest dissabte, entre manifestacions i bloquejos, arreu de França. Divendres, el president Macron va fer una crida a la "calma" des de Brussel·les, on es trobava amb motiu de la celebració d'un Consell Europeu.
Manca de professors i instal·lacions educatives en "un estat lamentable"
En declaracions a l'agència AFP, Lise, una estudiant de 16 anys de Clarmont d'Alvèrnia, lamenta que no s'escoltin les reivindicacions dels estudiants que, des de finals de setembre, denuncien la falta de professors i el mal estat d'escoles i instituts. Segons l'alumna, l'estat dels centres on estudien és "lamentable":
Fa tres setmanes que cridem les nostres reivindicacions i no ens escolten.
Centenars de persones d'aquesta ciutat occitana, capital del departament de Puèi Domat, han marxat darrere una pancarta on es llegia "L'única solució és la revolució".
Treballadors que no arriben a final de mes
A la ciutat occitana de Garait, capital del departament de Cruesa, unes 300 persones entre estudiants i treballadors, han protestat contra l'encariment de la vida i la congelació dels salaris.
En Frank, treballador públic d'uns quaranta anys, ha explicat a France-Presse que la situació és insostenible:
A final de mes no em queda res; els preus pugen, però els salaris no. Ja no podem més, ens estem asfixiant.
Amb la presentació dels últims pressupostos, els treballadors públics han vist els seus sous congelats per desè any consecutiu, intensificant la pèrdua de poder adquisitiu dels funcionaris.
Enfrontaments entre manifestants i policia
Les manifestacions han transcorregut enmig d'un ampli desplegament policial, especialment a París, on hi ha hagut controls estrictes per evitar que els manifestants accedissin a certes zones de la capital.
A París hi ha hagut enfrontaments i la policia ha detingut 163 persones que participaven en marxes no autoritzades o que portaven proteccions i armes, segons les autoritats. Els agents han llançat gas lacrimogen i han utilitzat els canons d'aigua per dispersar els manifestants, que haurien llançat artefactes pirotècnics.
També han detingut una vintena de manifestants que volien bloquejar els accessos als aparcaments dels mitjans de comunicació CNews i l'emissora Europe 1, propietat de l'empresari multimilionari Vincent Bolloré, pròxim als moviments d'extrema dreta.
A Marsella, un grup de persones ha entrat breument a l'Ajuntament i han vandalitzat alguns espais. Als carrers, els manifestants han llançat projectils i la policia ha respost amb gas lacrimogen. També s'han cremat diversos contenidors i altre mobiliari urbà, i hi ha hagut un atac contra una comissaria de policia.
Els cossos policials també han utilitzat el gas a Lió, la tercera ciutat del país, per dispersar una marxa d'unes 300 persones que hi havia davant la universitat de la ciutat. Els manifestants cantaven "Tots som antifeixistes", segons informa France-Presse. A la mateixa ciutat, han incendiat una oficina de turisme a la perifèria, on s'han repetit els xocs entre policia i manifestants.
També hi ha hagut llançament de gas lacrimogen i detencions a Estrasburg, mentre que a Rouen, capital del departament del Sena Marítim, hi ha hagut un incendi a la universitat que, segons les autoritats, ha estat provocat.
Així mateix, a Lilla, la capital del departament del Nord, diversos manifestants han forçat les entrades de l'ajuntament i han accedit a l'interior de l'edifici, on han provocat diverses destrosses, segons informa France-Presse. Al centre de la ciutat s'han repetit els enfrontaments entre policia i manifestants.
El ministeri de l'Interior francès, que ha destacat la presència d'"individus vinculats a l'ultraesquerra" a les marxes, ha apuntat que hi ha hagut "una multiplicació d'actes violents, agressions a les forces de l'ordre, saquejos o intents de saquejos a comerços, i atacs i danys a edificis públics".
També hi ha hagut atacs contra edificis públics i comerços a Avinyó, Grenoble, Pau, Montpeller, Tolosa i Valença, segons informa el ministeri.
LePen acusa l'esquerra i Melenchon lamenta les imatges de violència
Marine Le Pen, líder del partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional, ha denunciat en una piulada a la xarxa social X el que considera "un segrest" per part de l'extrema esquerra de "legítimes reivindicacions socials".
Per la seva banda, Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa, ha lamentat també en una publicació a X que els mitjans de comunicació s'hagin centrat a difondre "imatges de violència" d'unes manifestacions "amb milers de persones mobilitzades pacíficament". Melenchón ha mostrat el seu suport a les mobilitzacions dels estudiants des de l'inici.
L'eslògan "Bismillah, c'est les ténèbres"
Una de les consignes que s'ha fet popular entre els manifestants és "Bismillah, c'est les ténèbres", que es podria traduir com "En nom de Déu, són les tenebres". una expressió que presumptament va utilitzar un agent de policia que volia infiltrar-se en un grup de l'aplicació de missatgeria instantània Snapchat.
Els estudiants del grup van detectar que la persona que s'havia presentat al grup amb aquesta expressió no seria un alumne, sinó un agent policial, i de seguida van adoptar les paraules com a expressió per criticar el racisme antiislàmic que hi ha a França.
