Els rellotges atòmics deixaran d'afegir segons per ajustar-se a la rotació de la Terra
En contra del que sempre es diu, el dia no dura exactament 24 hores, ja que la rotació terrestre no és tan regular i manté un decalatge, encara que sigui irrisori. Per mantenir coordinades totes dues mesures, la del temps que determinen els moviments dels astres i la del temps dels rellotges, des del 1972 s'havien afegit 27 segons anomenats intercalars. Aquesta mesura ja té data de caducitat, perquè era un maldecap per als sistemes informàtics. És el moment de l'hora intercalar.
Els rellotges atòmics, els més precisos del món, deixaran d'afegir segons per ajustar l'hora oficial a la rotació de la Terra a partir del maig del 2027. Així ho han acordat en la conferència celebrada a França de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures, que vetlla perquè el món segueixi els mateixos estàndards de temps i d'altres magnituds.
La Conferència ha decidit, doncs, avançar vuit anys la fi dels segons intercalars, prevista inicialment per al 2035. Un avançament per estalviar-se els riscos que comportaven els segons intercalars per als sistemes de sincronització horària, que s'agreugen amb la ràpida evolució tecnològica.
La rotació de la terra canvia, també per l'emergència climàtica
La necessitat d'afegir aquests segons addicionals es deu al fet que la Terra no gira sempre a la mateixa velocitat. En canvi, rellotges atòmics com el que es va presentar fa unes setmanes a Singapur, mesuren el temps amb una precisió extraordinària. Fins al punt que trigaria més de 260.000 milions d'anys a endarrerir-se o avançar-se un segon.
Encara que un segon pugui semblar insignificant, introduir-lo pot provocar errors en els equips informàtics que no estiguin preparats per gestionar aquest ajust. Els sistemes de telecomunicacions, les xarxes elèctriques i els sistemes de navegació, per exemple, utilitzen mesures horàries d'alta precisió. I els segons intercalars podien dessincronitzar-los.
La decisió té l'objectiu de reduir el risc que els ordinadors i altres sistemes tècnics fallin cada cop que els seus programes han de gestionar minuts de 61 segons –i, encara pitjor, de 59 segons– en lloc dels 60 habituals.
En comparació amb els rellotges atòmics d'enorme precisió, la terra té una rotació gens fiable. No només perquè no és una esfera perfecta, sinó també pel seu nucli fos i pels moviments dels oceans, entre altres factors. I ara cal sumar el canvi climàtic com un nou element que altera la rotació del nostre planeta.
Fins ara s'havien d'afegir segons perquè la rotació de la terra s'alentia. En concret, 27 segons en els últims 54 anys, mig segon per any de mitjana. Però durant l'última dècada, la rotació de la Terra s'ha accelerat, cosa que hauria pogut obligar, per primer cop, a restar un segon en comptes de sumar-lo.
Una operació, la de restar, que podria causar encara més problemes en els sistemes de sincronització. Els experts adverteixen que preparar els sistemes informàtics per a aquest escenari hauria estat tan complex com el conegut problema informàtic de l'any 2000.
Benvinguda a l'hora intercalar
La resolució aprovada permetrà mantenir el Temps Universal Coordinat (UTC), la referència horària internacional basada en rellotges atòmics, com una escala contínua, sense necessitat d'afegir ni retirar segons intercalars.
Per fer-ho, s'ampliarà fins a una hora la diferència màxima permesa entre l'UTC i el temps universal determinat per la rotació terrestre, cosa que permetrà mantenir la continuïtat de l'hora oficial durant diversos segles.
El canvi no comportarà un salt sobtat en l'hora que indiquen els rellotges ni alterarà la durada dels dies. La diferència entre l'hora oficial i l'hora solar podrà augmentar progressivament, però es continuarà podent saber mitjançant els sistemes de navegació per satèl·lit i altres serveis especialitzats.
