L'Abric Romaní, clau per entendre com els neandertals feien servir la fusta
Sabem moltes coses sobre com els neandertals utilitzaven la pedra per fer eines. Però en sabem poques sobre com feien servir la fusta en la seva vida quotidiana. Ara, un estudi liderat per l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, l'IPHES-CERCA, a Tarragona, mostra com aquest material estava integrat en múltiples activitats i amb una tecnologia molt diversa.
Han estudiat gairebé 600 restes arqueològiques d'entre 62.000 i 40.000 anys d'antiguitat procedents del jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades.
Una peça única
Una de les restes més singulars és el negatiu d'una maça de fusta, és a dir, l'empremta que l'eina va deixar a la pedra.
És una peça molt important perquè és única al món. No en trobem cap més que sigui igual.
Palmira Saladié és investigadora de l'IPHES-CERCA i codirectora del jaciment de l'Abric Romaní. "D'aquest tipus de peces en trobem de paral·leles, per exemple entre els aborígens australians actuals, amb molts diversos usos. Ens està donant una complexitat tecnològica del que és la fusta molt avançada i molt elevada" explica Saladié, que afegeix:
Canvia, sobretot, el coneixement que tenim dels neandertals.
Els investigadors creuen que la maça podia tenir diversos usos: es faria servir per caçar, per picar algun material i potser podia tenir algun significat simbòlic.
Entre les troballes també hi ha dues llances de fins a dos metres i mig, que amplien l'escàs registre d'armes de fusta conservades del paleolític europeu.
"Expliquem la tecnologia de la fusta però en un espai domèstic, que és una cosa que és absolutament singular i desconeguda en altres jaciments" diu Saladié. Pels investigadors, la recerca mostra que la fusta era present al dia a dia dels neandertals en diferents usos, com en objectes domèstics, eines de caça o materials constructius.
Un jaciment de referència
L'Abric Romaní és un jaciment clau per a l'estudi dels neandertals. S'hi fan excavacions de manera continuada des del 1983.
Ara, l'anàlisi d'aquestes gairebé 600 peces, excavades al llarg de quaranta anys, aporta informació no només sobre els neandertals, sinó també sobre l'evolució humana.
La investigadora de l'IPHES-CERCA parla del valor d'aquest jaciment: "Tenim molt de desconeixement de l'ús de la fusta. Cada vegada en tenim més, de coneixement, perquè va sortir en alguns jaciments, però potser en tenim sis o set en total a tot el món, dos a la península Ibèrica. En un d'aquests hi tenen dos objectes. Nosaltres tenim sis-cents negatius i tretze objectes. I n'hi podria haver més."
La tecnologia ha permès als investigadors avançar més ràpidament en l'anàlisi de les peces: "La fotogrametria, poder tenir imatges tridimensionals d'aquests objectes, el que fa és accelerar moltíssim aquests estudis i permetre estudiar la peça, fins i tot quan encara la tenim al jaciment." És el cas d'una de les llances trobades, que encara és al jaciment. Preveuen poder-la extreure en la pròxima campanya d'excavacions.
L'estudi de tot aquest material, liderat per l'IPHES-CERCA amb la participació de nombrosos especialistes de diverses universitats, s'ha publicat a la revista Science Advances.
