Troben un fragment de l'"Odissea" de fa 1.700 anys amagat en una biblioteca dels Països Baixos
17 segles abans que la pel·lícula de Christopher Nolan revifés l'interès mundial per l'"Odissea", ja hi havia edicions "de butxaca" (i, per tant, populars) del cèlebre poema que ha donat forma a la cultura occidental. I algunes han esperat gairebé dos mil·lennis a tornar a veure la llum.
I han confirmat, per si no ho sabíem encara, que el gran poema èpic d'Homer sempre ha estat de moda.
Un investigador neerlandès de la Universitat Radboud de Nimega, Mark de Kreij, especialista en literatura grega, ha trobat inesperadament un fragment del llibre 12 de l'"Odissea" mentre estudiava una col·lecció de manuscrits cristians antics procedents d'Egipte que es conserva a la biblioteca de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos.
La majoria de textos estaven escrits sobre pergamí, en llengua copta (la llengua egípcia antiga que feia servir l'alfabet grec), però també hi havia papirs egipcis i grecs.
Amagat entre els papirs, va aparèixer un tros de pergamí descolorit però escrit amb lletra clara, en què Mark de Kreij va identificar de seguida uns versos d'Homer: "Tothom que aprèn grec està familiaritzat amb Homer", explica.
És un fragment diminut, d'aproximadament 6 × 7 centímetres, escrit sobre pergamí i que té uns 1.700 anys.
La ira dels déus
Els versos fan referència a un dels passatges més dramàtics del retorn a Ítaca, en què Ulisses i els seus companys arriben a l'illa de Trinàcia, on pasturen els ramats sagrats del déu Hèlios.
La deessa Circe l'havia advertit que no podien tocar els animals, però els acaben sacrificant per menjar-se'ls. Una transgressió que desferma la ira dels déus.
Hèlios clama venjança i Zeus, el rei de l'Olimp, acaba destruint la nau d'Ulisses, cosa que provocarà la mort dels seus homes i el deixarà sol.
Justament aquesta part de la història, la ira del déu solar quan descobreix el sacrifici del seu ramat, és la que ha quedat conservada en el petit fragment que s'ha trobat a Utrecht.
Els investigadors creuen que el tros de pergamí, escrit per les dues cares, formava part d'un còdex de butxaca de l'obra, produït a l'oasi d'Al-Fayyum d'Egipte pels volts de l'any 300. I calculen que el llibre tenia la mida d'un lector actual de llibres electrònics.
Eren uns llibres petits i manejables, pensats especialment per poder ser transportats amb facilitat i molt allunyats de la imatge que tenim dels grans còdexs antics. Avui dia només hi ha una trentena de fragments com aquest a tot el món que pertanyen a edicions de butxaca.
Com s'ha pogut conservar tants anys?
Com que aquest episodi és central a l'obra, els estudiosos creuen que el manuscrit s'ha pogut conservar perquè quedava protegit entre les fulles del còdex que l'envoltaven.
Però no tenen resposta per a la pregunta que es fa tothom: com és que una còpia antiga de l'"Odissea" va acabar formant part d'una col·lecció de textos egipcis en una biblioteca neerlandesa?
Ningú sap com va arribar fins allà, però Mark de Kreij té clar que aquests misteris són els que fan que la seva feina sigui apassionant: "Tinc la millor feina del món. Soc un caçador de tresors. Cada dia et pots trobar alguna cosa preciosa i aquesta n'és una."
El fragment escrit més antic que es conserva de l'"Odissea" té 2.300 anys i és un tros de papir del segle III abans de Crist i també escrit a Egipte, que s'exhibeix al Museu Metropolità de Nova York, als Estats Units.
Correspon al llibre 20 de l'epopeia d'Homer i presenta una versió diferent dels versos que es coneixen avui dia, una de les múltiples variacions que es van donar al llarg dels anys per la transmissió oral del poema a l'antiguitat.
