Merz reconeix el "desastre electoral" de la CDU, però diu que mantindrà les reformes a Alemanya
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Milions d'electors han tornat a les urnes a Alemanya aquest diumenge, dues setmanes després de la victòria sense paliatius de l'extrema dreta a Saxònia-Anhalt. Aquest cop, els que han sortit a votar són els ciutadans de Berlín, que en trien l'alcalde o alcaldessa i primer ministre de la ciutat estat, i els de l'estat federal de Mecklemburb-Pomerània Occidental, al nor-doest del país.
En tots dos casos, la CDU del canceller Friedrich Merz cau més de vuit punts, segons els primers sondejos a peu d'urna de la televisió pública ZDF.
El canceller Merz admet els mals resultats: "És un desastre"
En declaracions a la seu del partit en fer-se públics aquests sondejos, el canceller ha dit que els resultats eren "un desastre" i que no hi ha manera de "suavitzar-ho". Merz s'ha compromès a continuar amb les reformes que necessita el país, malgrat aquests resultats, i n'ha assumit la responsabilitat.
No podem suavitzar el resultat a Mecklenburg-Pomerània Occidental. És un desastre.
"Les reformes han d'arribar. Evidentment, això ens situa a tots en una situació difícil. Però nosaltres assumim aquesta responsabilitat. Jo assumeixo aquesta responsabilitat. Perquè vull fer avançar el nostre país", ha dit Merz.
Friedriz Merz ha justificat la derrota de la CDU per la polarització entre l'esquerra i l'extrema dreta: "La CDU ha lluitat, però al final ha estat derrotada clarament per la polarització entre l'SPD i l'AfD".
En el cas de Berlín, les enquestes donen la victòria a l'advocada d'origen turc Elif Eralp, candidata de Die Linke, l'esquerra radical, amb el 26% dels vots. Si guanya, seria el primer cop en la història de la ciutat que al govern municipal no està en mans d'un dels dos grans partits històrics alemanys, els socialistes de l'SPD o els conservadors de la CDU.
L'extrema dreta guanya a Pomerània Occidental, segons els sondejos
Pel que fa a les eleccions a l'estat federal de Mecklemburb-Pomerània Occidental, el partit més votat és l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya, amb el 38% dels vots, davant el 36,5% dels socialistes de l'SPD.
En aquesta regió, un dels principals centres d'atenció està en els resultats de la CDU, que entra pels pèls al Parlament. Els conservadors aconsegueixen tot just el 5% mínim per obtenir representació parlamentària, segons les enquestes. No arribar a aquest mínim hauria pogut forçar la dimissió, o un pas al costat, del canceller Friedrich Merz.
L'alcaldia de Berlín sempre ha estat entre la CDU i l'SPD
Elif Eralp ha centrat la seva campanya a l'alcaldia en un dels temes més polèmics tant a Berlín com en moltes capitals europees: el preu del lloguer. La candidata de l'esquerra radical, especialitzada en temes com el racisme, la immigració, els drets ciutadans i l'asil, es podria convertir en la nova alcaldessa i primera ministra de la ciutat estat de Berlín.
Davant la victòria en el sondeig a peu d'urna, Eralp ha agraït el suport rebut i s'ha compromès a canviar la ciutat:
A partir d'avui canviarem el nostre Berlín i en farem un lloc millor.
Nascuda a Alemanya, de mare pedagoga i pare metge que acabaven d'arribar al país fugint d'un cop d'estat militar a Turquia, va entrar a l'Ajuntament de Berlín fa cinc anys, al 2021, amb Die Linke. L'habitatge també era aleshores un dels grans problemes de la capital alemanya. Aquell any, la ciutadania de Berlín va votar en un referèndum a favor de l'expropiació de vivendes a les grans immobiliàries.
"Penso que tenim una gran oportunitat de fer història a Berlín. Per fi podem posar al davant de tot els interessos de la gent de Berlín, però sense dividir-los segons origen, passaport o entorn social", ha dit Eralp, en aquesta campanya.
Hi ha qui la compara amb el popular alcalde de Nova York, el demòcrata Zohran Mamdani. Seria la segona primera ministra a Alemanya, juntament amb Cem Özdemir a Baden-Württemberg amb arrels turques.
La victòria d'Alternativa per a Alemanya a Saxònia-Anhalt va fer sortir molta gent al carrer per protestar contra l'auge de l'extrema dreta. A Berlín, milers de persones es van concentrar davant la simbòlica porta de Brandenburg lluint pancartes contra el nazisme i el racisme. Una victòria que va deixar el canceller Merz "en xoc", com ell mateix va reconèixer l'endemà dels comicis. Per primer cop des de la Segona Guerra Mundial, l'extrema dreta té opcions reals de governar un land.
El candidat de l'SPD a Berlín, Steffen Krach, ha reconegut que els resultats estimats no agraden ningú al seu partit i els ha qualificat com a "catastròfics per a l'SPD". El candidat de la CDU, Stefan Evers, per la seva banda, ha rebut els resultats dels sondejos amb "humilitat" i ha assegurat que han aconseguit frenar el descens previst. "Hem lluitat amb el vent en contra", ha afegit.
L'extrema dreta continua en ascens
A Mecklenburg-Pomerània Occidental Alternativa per a Alemanya passa per davant de l'actual primera ministra, la socialista Manuela Schwesig. L'SPD governa en aquesta regió nord-oriental d'1,5 milions d'habitants i 1,3 milions d'electors, des del 1998. Schwesig ha reconegut que, segons els sondejos, l'extrema dreta els passa pel davant, però diu que "no han aconseguit el seu objectiu perquè no tenen opció de governar.
L'AfD no té ni majoria absoluta ni pot presentar un govern.
Els sondejos preveuen que l'AfD, fins ara segona força política en aquest land, superi per poc l'SPD. Potser no obté prou suports per governar en solitari, però podria més que doblar els resultats actuals i passar del 16,7% dels vots a més del 38%, davant el 36,5% de l'SPD. El seu candidat, Leif-Erik Holm, ha assegurat que "la gent vol un canvi", ha reivindicat que tenen "l'encàrrec de formar govern" i que parlaran amb tothom per complir-lo.
Convidarem tots els partits.
La tercera força més votada seria Die Linke, amb el 6%, davant dels Verds, que obtindrien un 5,5% dels vots.
Pel que fa a la CDU del canceller Merz, no queda fora del Parlament, però per poc. Obté just el 5% mínim per entrar-hi. Al 2021 va obtenir un 13,3% dels vots. Seria el pitjor resultat de la història dels democristians a la regió.
De confirmar-se l'augment clar de l'AfD i la caiguda de la CDU en aquestes eleccions regionals, el lideratge de Merz quedaria seriosament qüestionat, tot i que nega que això comporti una crisi de govern.
Merz, en caiguda lliure
Fa mesos que la popularitat del canceller Friedrich Merz va a la baixa. Al maig, intentava justificar davant els sindicats alemanys, que la reforma de les pensions era inevitable per l'envelliment poblacional. "això és demografia i matemàtiques", insistia, davant l'escridassada general. Els mateixos crits i xiulets que ha rebut aquest agost, en actes de campanya a Mecklenburg-Pomerània Occidental
Tot i així, el canceller es resisteix a plegar. Aquesta setmana, en un acte amb empresaris, insistia que l'han escollit per a tota una legislatura i que té intenció d'esgotar-la:
Vull que fem servir aquests 4 anys per treure el país d'aquesta situació tan difícil.
El que preocupa realment al partit és que el malestar contra la seva gestió està donant ales a l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya, en part gràcies al suport d'antics votants de la CDU.
Aquest diumenge al vespre, el canceller ha convocat la direcció del partit a la seu central de la CDU a Berlín. Serà el moment de confirmar qui li dona suport i qui no. No equivaldrà al que seria una votació de confiança al Bundestag, però determinarà el seu futur. Si el partit no li fa costat, serà el moment de fer el pas al costat.
