Ulrich Siegmund, el jove que ha pilotat una victòria històrica de l'extrema dreta alemanya

El protagonista de la nit electoral a Saxònia-Anhalt, a Alemanya, és indiscutiblement Ulrich Siegmund, tant si assoleix la majoria absoluta com si no, en el recompte final dels vots.

El candidat d'Alternativa per Alemanya, de 35 anys, ha aconseguit uns resultats històrics per a la formació d'extrema dreta, amb més del 46% dels vots, a molta distància del segon partit, la CDU, que n'hauria obtingut un 16%.

L'ascensió política de Siegmund sembla imparable. Però qui és Ulrich Siegmund i quines han estat les claus de la seva popularitat?

Molt popular a les xarxes

500.000 seguidors a Instagram –quan el seu principal rival, el conservador Sven Schulze, en té només 11.000– i 750.000 a TikTok certifiquen la seva popularitat. L'ha anat reforçant amb un hàbil ús de les xarxes i una imatge allunyada de l'aspror i la rigidesa que sovint s'associa als polítics d'ultradreta.

Siegmund hi sol aparèixer com un personatge amable i proper, que es fa selfies amb els simpatitzants i en la campanya ha apostat especialment per actes com festes familiars i trobades o debats amb els ciutadans.

Populista i ultra tradicional, Siegmund també s'ha anat guanyant el suport dels seus conciutadans capgirant amb ironia i habilitat les campanyes que li van en contra. En això potser l'han ajudat l'instint comercial que li ha donat la seva antiga empresa de perfums o els seus coneixements de psicologia i màrqueting.

L'exemple més recent: s'ha fet seva la portada de Der Spiegel i s'ha passat la campanya firmant milers d'exemplars del setmanari amb la seva foto a la portada, que va molt cotitzat a Etsy. I ha promès revelar després de les eleccions els diners que li ha costat una campanya de publicitat tan bona.

Si Der Spiegel pretenia tombar Alternativa per a Alemanya, el tret sembla que els ha acabat sortint per la culata.

Pàtria, seguretat, família i immigració

Nascut en una petita ciutat al nord de l'estat federal, Havelberg, l'ara candidat de l'extrema dreta va començar a la política com a militant de la CDU però als 24 anys va canviar el partit del canceller Merz per Alternativa per a Alemanya. Al cap de dos anys, quan en tenia 26, ja era diputat al parlament regional.

Les prioritats quan arribi al govern les té clares, encara que algunes no les pugui aplicar perquè no són competències transferides als estats federals: "Clarament, la immigració. La gent ja no reconeix la seva pàtria i ho diuen ben clar."

Una de les seves promeses electorals és expulsar tots els immigrants en situació irregular de Saxònia-Anhalt "des del primer minut".

Però el canvi que propugna també passa per reflotar una economia malmesa, segons ell, per les polítiques a favor del clima: "En segon lloc, la inflació i el desenvolupament econòmic. La gent ja no es pot permetre el més senzill. Paguem el litre de benzina a 2,40 €, mentre que a Polònia són 1,70 €, amb el petroli al mateix preu. Això la gent ho veu."

Vol fer història damunt d'un escúter Simson

Siegmund, que vol prohibir la bandera LGTBIQ+ de l'arc de Sant Martí, ha fet una part de la campanya damunt d'un ciclomotor. El de la marca Simson, ja extingida, que és una de les icones de l'Alemanya de l'Est.

Fundada per dos germans d'origen jueu, els seus descendents han intentat, endebades, que l'extrema dreta deixi d'instrumentalitzar la marca. No se n'han sortit. A 60 quilòmetres per hora Siegmund pretén arribar a la majoria absoluta, imprescindible per a poder governar.

Amb una campanya centrada en els valors tradicionals de la família, la seva dona ha tingut molta visibilitat acompanyant-lo als actes, com aquest diumenge mateix que ha anat a votar amb ell en la moto que han volgut convertir en un símbol de la resurrecció de certa Alemanya.

Contràriament al que es podria pensar per un candidat situat a l'extrema dreta de l'espectre polític, Siegmund rebutja l'Església catòlica com a institució. Va abandonar públicament l'església l'any 2017 encara que diu que porta els seus valors al cor.

El líder d'Alternativa per a Alemanya també es proposa reformar l'educació. Vol obrir la porta a l'ensenyament dels infants a domicili, revocant l'obligatorietat d'escolarització.

I pensa modificar el programa oficial d'ensenyament d'història alemanya a les escoles, massa centrat, pel seu gust, a explicar les malvestats del nazisme.