El president del Constitucional demana "respecte" després dels durs retrets del Suprem arran de l'amnistia
El president del Tribunal Constitucional demana "respecte" hores després de la resolució amb què el Tribunal Suprem ha amnistiat Junqueras, Turull, Bassa i Romeva, un text molt dur amb l'alt tribunal, a qui acusa d'"ingerències flagrants".
Durant una intervenció en un acte del Consell General de Procuradors d'Espanya, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, reclamava respecte tant a la jurisdicció "constitucional" com a l'"ordinària". "És fonamental, ja que, si no, no es podria garantir la independència judicial", ha assegurat.
I és que la resolució del Suprem ha deixat al descobert un xoc institucional sense precedents, del qual queda constància per escrit i que evidencia la pugna entre els sectors conservadors i progressistes de la magistratura a les portes de les eleccions generals del 29 de novembre.
Experts juristes interpreten aquesta confrontació oberta com una manera de treure legitimitat al Constitucional. Així ho ha assegurat en una entrevista a 3CatInfo el magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín:
El que es busca és una confrontació per deslegitimar l'actual Tribunal Constitucional, no pas l'anterior ni el que esperen, que és el del futur.
El TC és un reflex de les majories parlamentàries i dels equilibris polítics de cada moment. El formen dotze membres: quatre els escull el Congrés dels Diputats; quatre, el Senat; dos, el Consell General del Poder Judicial, i els dos restants, el govern espanyol.
Justament aquesta setmana, el Tribunal Constitucional ha de resoldre si admet a tràmit el recurs del defensor del poble, Ángel Gabilondo, sobre la llei de nets. El defensor del poble demana deixar sense efecte la decisió del Suprem de suspendre de manera cautelar el dret a vot de les persones nacionalitzades a través d'aquesta llei.
El Suprem acata el TC, a contracor
Els tres magistrats que signen la resolució sobre l'amnistia als líders de l'1-O condemnats per malversació –Manuel Marchena, que va presidir el judici de l'1-O; Andrés Martínez Arrieta, i Antonio del Moral– ho fan a contracor i forçats pel TC, a qui no han estalviat retrets molt durs.
Els magistrats de la sala penal del Suprem critiquen Cándido Conde-Pumpido i la resta de membres progressistes del Constitucional que van votar a favor d'aplicar l'amnistia. Consideren que van fer "consideracions manifestament prescindibles".
El TC va assegurar que el Suprem va caure en una "dràstica contradicció" a l'hora d'interpretar la llei de l'amnistia per al delicte de malversació i els va acusar d'haver fet una "reducció teològica" dels supòsits que comprèn la norma.
Denuncien ingerències del TC
Ara, el Suprem s'hi ha tornat i retreu als magistrats conservadors del Constitucional el llenguatge que han utilitzat. Els acusen d'expressar-se amb una "innecessària grandiloqüència", que, segons ells, "revela el desig de maquillar un raonament invasiu". Ho interpreten com una ingerència a l'àmbit jurisdiccional del Suprem, que no els pertoca.
Consideren que, en la revisió del cas de Dolors Bassa, el Constitucional va anar més enllà de la funció de protegir un dret fonamental i es va extralimitar. De fet, acusen el tribunal que presideix Cándido Conde-Pumpido d'usurpar el paper que correspon al Suprem com a última instància judicial.
Els exiliats, pendents de l'amnistia
Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig encara estan pendents que el Tribunal Suprem els apliqui l'amnistia. L'instructor de la causa, Pablo Llarena, els va retirar les ordres de detenció en territori nacional, però encara no ha arxivat el cas.
Per tal que puguin ser amnistiats, en primer lloc cal que Llarena tanqui la instrucció, i per això cal resoldre un recurs pendent de Vox. Seguidament, caldrà enviar la causa a la sala penal del Suprem perquè en decreti el sobreseïment.
També està encallat al TSJC el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, d'Esquerra Republicana. El tribunal manté la causa bloquejada perquè està a l'espera del pronunciament que va plantejar al TJUE.
Els dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), processats per terrorisme, també estan pendents de ser amnistiats.
En aquest cas, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja s'hi va pronunciar a favor, després que el jutge de l'Audiència Nacional li hagués plantejat dubtes. Tant la Fiscalia com la defensa dels CDR han demanat al magistrat que mogui fitxa, però de moment no hi ha cap novetat.
Més enllà d'aquests casos, també hi ha manifestants i activistes pendents de rebre l'amnistia. Tot i que no hi ha xifres oficials, es calcula que desenes de persones tenen peticions pendents de resoldre en diversos jutjats.
