El TJUE avala la llei d'amnistia per a delictes de terrorisme i obre la porta a aplicar-la als CDR
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el TJUE, ha avalat aquest dijous la llei d'amnistia pel que fa als delictes de terrorisme que inclou, amb una sentència que diu que aquesta llei no vulnera la normativa europea sobre terrorisme.
En la sentència, que s'ha conegut just després de la que també ha avalat l'amnistia als líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem, s'accepta que la llei d'amnistia espanyola inclogui els actes qualificats de terrorisme que "no hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans".
De tota manera, la sentència diu que la llei d'amnistia no especifica "la naturalesa exacta i el llindar de gravetat" dels actes que inclou, i afegeix que seran els "òrgans jurisdiccionals competents" els que hauran de determinar-ho.
Com serà l'aplicació d'aquesta sentència als CDR?
Mentre que en el cas dels exmembres del govern exiliats i els inhabilitats la sentència europea no té una afectació immediata, en el cas dels CDR sí que respon directament els dubtes sobre la possibilitat que es beneficiïn d'aquesta llei.
Això esgota les vies que hi havia obertes, i l'aplicació de l'amnistia, doncs, podria ser ràpida per als 12 activistes dels CDR acusats de terrorisme a l'Audiència Nacional espanyola en el marc de l'operació Judes.
Ho ha reclamat Eva Pous, advocada d'Alerta Solidària, l'entitat que s'encarrega de la defensa dels acusats, que ha dit que la sentència del TJUE els ha donat la raó:
L'única cosa que pot fer l'Audiència Nacional en aquest cas, sense cap tipus de maniobra dilatòria, ha de ser l'arxivament immediat de les actuacions.
Per la seva banda Txevi Buïgas, un dels 12 acusats, s'ha mostrat optimista, tot i que també ha expressat dubtes sobre què faran els jutges de l'Audiència Nacional:
Estic una mica alleujat, però falta que l'Audiència Nacional faci el que ha de fer i ens amnistiï. Fins aleshores, tenim aquesta espineta.
El novembre del 2023 la Fiscalia va demanar fins a 27 anys de presó per delictes de terrorisme per als acusats, però mig any després, i després d'un canvi del fiscal encarregat del cas, va demanar aplicar-los l'amnistia amb l'argument que la llei no vulnerava la normativa europea sobre terrorisme.
A l'acusació hi ha Vox, l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), l'Associació Dignitat i Justícia, l'Associació Espanyola de la Guàrdia Civil (AEGC) i l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC).
Què en van dir la CE i l'advocat general
El Tribunal amb seu a Luxemburg s'ha pronunciat un any després que tinguessin lloc les vistes corresponents a la Gran Sala –que componen quinze jutges– i set mesos després que l'advocat general Dean Spielmann llegís les conclusions sobre els casos.
Els serveis jurídics de la Comissió Europea van proposar el juny de l'any passat que fos la justícia espanyola qui decidís sobre l'amnistia als CDR, encara que van apuntar que la llei d'amnistia no s'hauria fet per un interès general, sinó més aviat per interessos polítics.
L'advocat de la Unió Europea, en les seves conclusions, que vam conèixer el novembre, va dir clarament que els dels CDR són casos amnistiables perquè no hi va haver morts, ni tracte inhumà ni tampoc tortures. També va descartar que la mesura respongués a una "autoamnistia", en contra de la posició que va defensar la Comissió Europea a la vista prèvia.
Tot i que les posicions de l'advocat general no són vinculants per a les sentències que ha de dictar després el TJUE, sí que en marquen la línia, la gran majoria de cops.
Què va preguntar l'Audiència Nacional
En el marc del cas contra els CDR de l'operació Judes, l'Audiència Nacional va traslladar una pregunta al TJUE per aclarir la compatibilitat de la llei d'amnistia amb les lleis antiterroristes de la UE.
És a dir, si l'aplicació de l'amnistia contravindria el dret comunitari pels termes en què la llei inclou delictes de terrorisme que "no hagin causat greus violacions dels drets humans", una formulació que, per l'Audiència Nacional, podia no ser compatible amb les directives europees.
El Constitucional ho va avalar
La sentència del juny de l'any passat del Tribunal Constitucional que avalava la pràctica totalitat de la llei d'amnistia també deia que aplicar-la en actes terroristes que no vulneressin greument els drets humans no vulnera ni la Constitució ni la legislació europea.
La sentència deia que l'esment que la llei fa per amnistiar certs fets considerats terroristes –en concret, els que no vulneren greument els drets humans– és constitucional, perquè justament "s'harmonitza la descripció" d'aquests fets a la descripció de terrorisme que en fa la directiva europea sobre la matèria.
