De botiguera a escriptora: Laura Autonell, l'autora de "La llibreria de les hores mortes"
Laura Autonell escrivia, però sense mètode i sense pensar que algun dia podria convertir-se en escriptora. Ho feia de tant en tant, quan li venia una història al cap. Fins que la vida li va deixar un temps nou.
Quan es va quedar vídua, amb poc més de 50 anys, havia superat ja els anys més intensos de la criança dels fills. Per primera vegada disposava d'un espai propi que va començar a dedicar, cada vegada més, a escriure.
Jo anava escrivint, però el fet que la meva parella morís, va fer que totes les hores que no estava ni estic amb ell, les he passades escrivint.
Es va matricular a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Cinc anys en què va gaudir moltíssim i que li van donar les eines i, sobretot, la confiança per convertir aquella afició en una vocació. Una experiència que ella descriu com un "punt d'inflexió". Els tres anys de Narrativa i els dos de Novel·la li van permetre fer "La llibreria de les hores mortes".
Però abans ja havia fet un primer pas. Havia autoeditat "Un polsim de sal", una novel·la construïda després d'un llarg procés de documentació sobre les mines de sal de Súria, que encara avui continuen actives. La història combina aquest paisatge miner amb la vida dels seus personatges.
El llibre, però, va trigar a trobar el seu camí. I aquí hi va tenir un paper important una llibreria que hi havia just davant de la botiga d'esports que Autonell regenta a Taradell des de fa quatre dècades.
La propietària de la llibreria va llegir "Un polsim de sal" i la va animar a confiar en la seva escriptura: "la Mimi, que portava la llibreria, em va dir que em tragués la síndrome de l'impostor, que això tenia qualitat de sobra, i va ser una empenta molt important", recorda.
Després va arribar "La llibreria de les hores mortes". I també va començar per una casualitat. Durant un viatge a l'Escala, va fotografiar una taverna tancada. El local tenia un nom que li va quedar gravat: La Taverna de les Hores Mortes. "Vaig pensar: 'Amb això faré alguna cosa'".
Ja tenia el títol. I a partir d'aquell títol va començar a construir la història.
La protagonista és l'Etna, una dona a qui una carta inesperada li capgira la vida i l'obliga a abandonar la seua existència còmoda. El seu nou començament la porta fins al Raval, on obre una llibreria que acabarà convertint-se en molt més que un negoci: en un refugi i en una nova oportunitat per reconstruir la seva vida.
La novel·la ha tingut una resposta que la mateixa autora no s'esperava. Després de Sant Jordi, "La llibreria de les hores mortes" s'ha situat entre els llibres de ficció més venuts.
I, tot això, mentre la Laura continua darrere del taulell de la seva botiga d'esports, a 63 anys, com ha fet durant els últims quaranta anys. Ara, però, es prepara per tancar aquesta etapa. "Sí que de vegades he pensat que era una llàstima obtenir el reconeixement ara, però després penso que si hagués arribat abans no hauria pogut combinar la vida de la botiga amb la dels llibres", apunta.
Ara em prejubilo i, d'aquesta manera, se m'obre una altra vida, la d'escriptora.
Una vida que ja té continuïtat. Autonell ja té una nova novel·la al cap. I també confia que "Un polsim de sal", aquell primer llibre que va autoeditar fa tres anys i que aleshores no va obtenir el reconeixement que esperava, ara pugui trobar una segona oportunitat.
Amb la botiga, Laura Autonell tenia molt poques hores mortes. Solia escriure entre el dinar i l'obertura de l'establiment. Només una hora i mitja entre setmana i els caps de setmana sense el seu marit. Les hores mortes que ara, inesperadament, li han obert una nova vida.
