Govern i diputacions s'alien per millorar la gestió forestal davant d'incendis cada cop més complexos
La Generalitat ha arribat a un acord per a la gestió forestal i prevenció d'incendis amb les quatre diputacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) aquest divendres.
El pacte, que s'ha signat al Monestir de les Avellanes (a Os de Balaguer, Lleida), ha de permetre, segons el govern, donar una resposta coordinada i d'abast nacional a la crisi climàtica.
A partir d'ara s'obre un termini de sis mesos en què s'han de concretar les actuacions, responsabilitats i recursos que cada administració mobilitzarà per abordar, de manera conjunta, la totalitat del cicle d'un incendi: des de la seva prevenció fins a la recuperació de la superfície cremada. Tot plegat quedarà recollit en un conveni que signaran els mateixos actors d'aquí mig any.
En concret, el nou protocol plantejarà vuit eixos d'actuació:
- Protecció dels municipis: assistència tècnica i econòmica garantida.
- Gestió activa del paisatge: actuacions directes de reducció de combustible, tallades de selecció i manteniment de franges per evitar la propagació dels grans incendis.
- Interfície urbana-forestal: simplificació administrativa i millora de la seguretat en urbanitzacions i nuclis habitats.
- Sistemes de dades unificats: compartir i integrar informació sobre punts d'aigua, franges i xarxa viària en temps real per a totes les administracions.
- Planificació supramunicipal: criteris d'actuació unificats a escala de paisatge, superant els límits administratius locals.
- Suport a la propietat i les ADF: coordinació i suport als boscos públics, privats i a les Agrupacions de Defensa Forestal.
- Dispositius d'alt risc coordinats: flux d'informació continu entre els equips de vigilància i intervenció durant les campanyes d'alt perill.
- Recuperació postincendi: protocols immediats de restauració i coordinació en el marc del Pla INFOCAT per a les zones afectades.
El compromís denota, segons el president de la Generalitat, Salvador Illa, que "Catalunya actua amb unitat davant del foc". En el seu discurs, també ha destacat que a diferència d'altres governs, aquí "no es retalla un sol euro" en prevenció. A més, ha criticat els que neguen el canvi climàtic "perquè posen en risc" la ciutadania.
Aquesta col·laboració entre les diferents administracions arriba en un moment en què s'ha posat de manifest la nova dimensió dels incendis. Cada vegada són més freqüents i per això es pretén sumar esforços per aprofitar millor els recursos disponibles i evitar duplicitats.
De moment, s'ha constituït una comissió de seguiment paritària entre la Generalitat i les quatre diputacions.
La Generalitat triplica la gestió dels boscos
A Catalunya, el 74% dels boscos són de titularitat privada mentre que el 26% restant són públics. D'aquests darrers, el 8% pertanyen a la Generalitat i el 16% als municipis. El protocol que es treballarà s'aplicarà a tots.
Pel que fa als terrenys forestals de la Generalitat, el govern ha anunciat un pla extraordinari per accelerar-hi les actuacions. En total, són 92.618 hectàrees, de les quals 33.035 corresponen a superfície arbrada. Per la seva naturalesa, l'executiu pot actuar de manera directa i prioritària en 17.284 d'aquestes hectàrees. A la resta, on es troben, per exemple, els espais protegits, calen actuacions específiques.
Segons les dades fetes públiques aquest divendres, la intenció del govern és triplicar la gestió forestal. Actualment es tracten 600 hectàrees l'any i l'objectiu és passar a les 2.000 anuals el 2029. A partir de llavors, es vol garantir el condicionament dels boscos en cicles de deu anys.
Els propietaris dels terrenys privats, per la seva banda, també hauran de dur a terme actuacions per la gestió forestal. Unes accions que podran finançar amb part dels 4,8 milions d'euros anuals que la Generalitat destina a la prevenció de grans incendis forestals als boscos privats des del 2022.
Protesta contra els macroprojectes energètics de Lleida
La visita del president Illa a Os de Balaguer ha provocat la mobilització de la Plataforma Pobles Vius. Membres d'aquest col·lectiu han cridat diverses consignes en contra dels macroprojectes energètics que s'han desplegat a la plana de Lleida.
Concretament, les protestes anaven dirigides cap al macroparc solar que s'ha construït en sòl agrari a Alcarràs i cap a la construcció d'una gran planta de biogàs a la Sentiu de Sió, a la Noguera.
Dues reclamacions que els manifestants han pogut comunicar als consellers de Presidència, Albert Dalmau; i al d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig.
