Les pluges torrencials augmenten l'erosió del sòl als boscos cremats: com evitar-ho

S'estima que a nivell global cada segon es perd per erosió una quantitat de sòl forestal equivalent a un camp de futbol. Estem parlant de les capes superficials, que són justament les que acumulen nutrients i segresten carboni de l'atmosfera, per tant, mitiguen el canvi climàtic.

Aquesta pèrdua es produeix per erosió i una de les causes que acceleren el fenomen són les pluges torrencials després dels incendis. Perquè, quan hi ha hagut un incendi forestal, el sòl queda nu i molt més vulnerable a l'erosió.

La investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Ambientals), Sara Marañón, explica que, si després d'un foc cauen pluges intenses, l'aigua arrossegarà aquesta capa superficial, que és la "més fèrtil i rica en matèria orgànica" i que ha quedat desprotegida. Per tant, el sòl perd fertilitat i es pot arribar a l'extrem que allà no hi creixi res.

Els fenòmens extrems incrementen el risc d'erosió

Amb la crisi climàtica, ens trobem amb incendis cada cop de més intensitat, d'elevades temperatures, que cremen des del sotabosc fins a les copes dels arbres i pluges cada cop més irregulars i també intenses, quan cau molta quantitat en poca estona.

De fet, si l'incendi ha arribat a temperatures molt altes, es poden alterar les propietats del sòl i generar fins i tot una capa que repel·li l'aigua i impedeix que s'infiltri.

Les cendres, el llegat d'un foc convertit en nutrients

Quan veiem que al cap de poc temps d'haver-se cremat un bosc rebroten diferents espècies de forma espontània, és perquè aquests rebrots tenen els nutrients necessaris per créixer. En un foc molts dels nutrients es perden per volatilització, però una bona part queden concentrats en les mateixes cendres.

Sara Marañón explica que ens hem de focalitzar en aquesta part "positiva dins de la desgràcia". Deixar les cendres que seran molt valuoses en les primeres etapes de regeneració, quan sorgeixen més rebrots.

Prevenir l'erosió: enginyeria amb troncs i coixins de fusta cremada

I no només les cendres. Les branques i troncs cremats es poden triturar i fer-los servir com una mena de coixins que protegeixin el sòl. Així, segons explica la presidenta de l'Associació de Propietaris Forestals Miralles-Orpinell, Sílvia Busquets, "les gotes que cauen amb gran velocitat no acabaran d'erosionar perquè trobaran impediments". Per tant, els escorriments de terra, seran més difícils.

I encara s'hi poden posar més obstacles, amb estructures més sòlides fetes amb troncs del bosc cremat i que requereixen una mica més "d'enginyeria", explica l'ambientòleg Jofre Rodrigo, que també pertany a l'associació de propietaris forestals. Aquestes estructures funcionen com a dics. Es posen els arbres de forma transversal, sobretot en torrenteres, zones amb gran pendent on l'erosió pot ser més pronunciada. Una tècnica que ja han aplicat en d'altres incendis com el de Bellprat, a l'Anoia, el 2022.

Aquestes actuacions s'han de fer durant el primer any després del foc amb un pla que determini les zones prioritàries i de més risc.

Les cendres poden contaminar els rius i pantans

Prevenir els escorriments de sòl davant d'un aiguat també ajudarà a evitar la contaminació dels rius i rieres que passin prop de la zona cremada. Perquè si l'aiguat hi arrossega aquestes cendres, no només veurem l'aigua tèrbola i amb la qualitat alterada.

També es pot produir el fenomen d'eutrofització, que és la proliferació excessiva d'algues alimentades pels nutrients de les cendres. Aquestes algues consumiran molt d'oxigen i evitaran que creixin d'altres organismes.

Un centímetre de sòl pot trigar mil anys a regenerar-se

Es pot considerar que el sòl forestal és un recurs no renovable justament per la quantitat de temps que necessita per regenerar-se. De 100 a 1.000 anys segons la zona, les condicions o el relleu.

"En un segon al planeta perdem per erosió l'equivalent a un camp de futbol i triguem fins a 1.000 anys a recuperar un centímetre. La degradació del sòl pot arribar a ser molt ràpida i és alarmant", recorda Sara Marañón.

I l'erosió, no només pels focs i aiguats, va a més. Segons un estudi del CREAF i el CCTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya), l'any 2050 la pèrdua de sòl forestal a la regió mediterrània pot augmentar fins a un 150% si es manté la tendència actual. És a dir, que de les 15 tones de sòl per hectàrea que es perden cada any actualment, es podria arribar a les 40 tones perdudes.