La culminació de l'amnistia: el TC debat la ponència que ha de desencadenar el retorn de Puigdemont
El Tribunal Constitucional obrirà definitivament la porta aquest dimarts al retorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
El tribunal arriba al ple amb dues ponències favorables a aplicar l'amnistia a la malversació i que s'oposen a la interpretació que ha fet fins ara el Suprem.
Una ponència és del magistrat conservador José María Macías, que després que la majoria rebutgés el seu primer text ara proposa acceptar el recurs d'empara de Jordi Turull. L'altra l'ha redactat el president del tribunal, el magistrat progressista Cándido Conde-Pumpido, i es refereix al cas de l'exconsellera Dolors Bassa.
Segons ha pogut saber 3CatInfo, el tribunal s'inclina per aprovar només aquesta última, que és la més contundent a favor d'aplicar l'amnistia, i demana al Suprem que ho faci de manera immediata i preferent. En aquest context, Macías podria optar per retirar el seu text.
El detall de la ponència que s'acabi aprovant és important perquè fixarà doctrina i, per tant, és la que haurà d'acabar aplicant el Tribunal Suprem sobre l'expresident, l'exvicepresident Oriol Junqueras i la resta d'exconsellers del govern del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
Què passarà a partir d'ara
Un cop superada la votació d'aquest dimarts, el Constitucional haurà de publicar la sentència definitiva.
Després, el Suprem haurà de redactar les resolucions en què anul·larà els efectes de la condemna als jutjats el 2019 i aixecarà les ordres de detenció als exiliats a Brussel·les. Pot ser qüestió de dies, potser de setmanes.
Puigdemont haurà de decidir quin paper polític juga, amb un retorn que podria arribar en plena campanya o precampanya de les generals.
Toni Comín podria ocupar l'escó d'eurodiputat guanyat a les urnes. I, mentrestant, els dirigents que es van quedar a Catalunya i que van ser jutjats, com Oriol Junqueras, també deixaran d'estar inhabilitats i, per tant, podrien ser candidats a unes eleccions.
Segons la rapidesa de l'aplicació de l'amnistia, tant uns com els altres encara podrien arribar a ser caps de llista de les generals, que Pedro Sánchez ha convocat aquest dilluns per al 28 de novembre.
La legislatura que va començar amb la llei d'amnistia haurà acabat, doncs, amb la culminació d'aquesta llei.
Com hem arribat fins aquí
Els resultats de les eleccions generals del 2023 van fer que Pedro Sánchez necessités tots els partits, fora de PP i Vox, per seguir a La Moncloa. Això incloïa els independentistes i implicava fer concessions. La principal va ser l'amnistia.
El PSOE sempre s'hi havia negat, però la va acabar acceptant. "Fem de la necessitat virtut", va dir Sánchez en aquell moment. I la llei es va acabar aprovant el 30 de maig del 2024 i va entrar en vigor 12 dies després, enmig de sonores protestes al carrer de la dreta i de l'extrema dreta espanyoles.
Fins ara el Tribunal Suprem sempre ha rebutjat aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont i els consellers del seu govern, amb l'argument que la malversació de diners públics no és amnistiable, perquè els dirigents independentistes van treure'n benefici personal.
A partir del setembre del 2024, els afectats van començar a presentar recursos a aquesta decisió, però els magistrats del Suprem els van rebutjar tots.
El següent pas va ser recórrer al Tribunal Constitucional, l'octubre del 2024. Aquest tribunal va admetre a tràmit els recursos un any més tard i va assegurar que tenien una "especial transcendència constitucional".
Aquest juliol, mentre no arribava la decisió del Constitucional, es va pronunciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va afirmar que la llei és compatible amb el dret de la UE.
Això esvaïa el camí perquè, ara sí, el Constitucional avali l'aplicació de l'amnistia i ordeni al Suprem aplicar la decisió que ha de posar el punt final a aquest periple.
