El Constitucional dona el tret de sortida a l'últim capítol de l'amnistia amb el recurs de Turull
El Tribunal Constitucional torna a entrar en escena i dona el tret de sortida a l'últim capítol de l'amnistia. Aquest dimarts comença a estudiar els recursos dels líders del procés contra la decisió del Suprem de no amnistiar-los pel delicte de malversació.
La sentència del TC, que es dictarà a partir del 6 d'octubre, marcarà el pas als jutges Manuel Marchena i Pablo Llarena i acosta el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya, en llibertat.
El cas de Jordi Turull és el primer que arriba a debat. D'entrada el seu recurs d'empara no prosperarà, ja que el cas està en mans del magistrat català José María Macías, del sector conservador i contrari a amnistiar la malversació.
Macías, alineat amb les tesis de Marchena i Llarena, defensarà aquest dimarts davant la resta de magistrats que la negativa del Suprem a amnistiar la malversació "no és ni capritxosa ni sorprenent, ni fruit d'una animadversió", i argumentarà que és una de les excepcions de la llei perquè Puigdemont i els exconsellers es van enriquir amb el referèndum: "Disposar del que no es disposava ja implica un benefici". És a dir, van pagar amb diners públics el que era un objectiu personal.
Tot i això, Macías es quedarà en minoria perquè els magistrats progressistes faran valer la seva majoria, tombaran els plans del conservador i encarrilaran el debat a favor d'amnistiar la malversació.
6 d'octubre: la cita clau al TC
El rebuig a la ponència de José María Macías implicarà redactar una altra proposta de sentència, que pot fer ell mateix recollint els arguments a favor dels progressistes, o pot cedir-la a un altre magistrat.
Si no canvia res, Macías té previst conservar el cas i redactar la sentència favorable a Turull, tot i estar-hi en contra. Això pot implicar, segons fonts jurídiques, que la primera sentència "estigui poc fonamentada" i doni peu al Suprem a posar excuses per no aplicar l'amnistia.
Davant aquest escenari, el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido (que és l'encarregat de resoldre el recurs d'empara de Dolors Bassa) haurà de decidir si avança Macías i porta el cas de Bassa al ple del 6 d'octubre. Si ho fa, aconseguirà que la primera sentència que dicta el TC avalant amnistiar la malversació sigui clara, no deixi escletxes i tingui un efecte en cascada sobre la resta de líders del procés, sense que s'hagin d'esperar la resolució del seu recurs.
El Suprem prepara la maquinària
La doctrina del TC obliga el Tribunal Suprem. Si "la sentència és clara i contundent", el Suprem no tindrà més marge per esquivar l'amnistia i Pablo Llarena ja es prepara, segons fonts jurídiques, per retirar l'orde de detenció a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig tan bon punt es publiqui la primera sentència del Constitucional, previsiblement a mitjans d'octubre.
També la sala segona del Suprem –la que va condemnar Junqueras, Turull, Romeva i Bassa per malversació– té previst aplicar la doctrina del TC si és "prou àmplia i clara", i començaria per aixecar les inhabilitacions als exconsellers.
"No acatar el TC suposaria vulnerar drets fonamentals", admeten fonts del Suprem, i apunten que el més immediat serà permetre que Puigdemont, Comín i Puig tornin en llibertat a Catalunya i que els exconsellers puguin ocupar un càrrec públic, tot i que l'amnistia definitiva pot tardar una mica més.
Junts i Esquerra, confiats però prudents
Esquerra Republicana i Junts per Catalunya confien que, aquest cop sí, el nou capítol de l'amnistia acabi amb la seva aplicació definitiva al Tribunal Suprem. Públicament, mantenen el discurs de demanar cautela i recorden que no és el primer cop que veuen l'amnistia a tocar i que el Suprem l'acaba frenant a l'últim minut.
Ara bé, en privat fonts de tots dos partits reconeixen que aquesta vegada el Suprem pot tenir poc marge per dilatar els terminis i allunyar l'amnistia, especialment si el Tribunal Constitucional resol amb claredat els recursos d'empara. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea també ha avalat l'amnistia i ha resolt que no va afectar els interessos econòmics de la UE.
Al Suprem gairebé tothom descarta la possibilitat de recórrer a Europa en una nova qüestió prejudicial. Cada cop són més els que s'inclinen per tancar la carpeta de l'amnistia abans de les pròximes eleccions espanyoles, on el PP ho té tot de cara per governar. Si és així, Alberto Núñez Feijóo arribaria a La Moncloa amb la patata calenta de l'amnistia resolta.
