El Tribunal Suprem aplica l'amnistia a Ponsatí pel delicte de desobediència
El Tribunal Suprem ha acordat aquest dijous aplicar l'amnistia a l'exconsellera d'Educació Clara Ponsatí. En una interlocutòria, l'alt tribunal ha extingit la responsabilitat penal de Ponsatí pel delicte de desobediència en el marc del procés i n'ha arxivat la causa.
El Suprem s'empara així en la llei d'amnistia aprovada al Congrés fa més de dos anys i en la sentència del Tribunal Constitucional del 8 d'octubre.
L'acord també es produeix després que el Tribunal de Comptes amnistiés els 35 excàrrecs del govern encausats per les despeses del procés, entre els quals figurava l'exconsellera, i quan fa dues setmanes de l'amnistia a l'exvicepresident Oriol Junqueras i als exconsellers Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva.
Puigdemont, Comín i Puig continuen pendents que se'ls hi apliqui. Aquest dimarts, el jutge Llarena va acordar deixar sense efecte el seu processament i remetre la seva causa a la sala penal, que és qui l'ha d'arxivar definitivament .
En un missatge a la xarxa social X, Ponsatí ha assegurat sobre el Suprem: "Estan remenant carpetes i els ha sortit el neu cas al fons d'un racó." I en relació a l'amnistia, ha sentenciat: "No faré el ridícul dient-vos que això és una victòria, perquè no ho és."
El periple de Ponsatí
Ponsatí va ser un dels membres del govern que, juntament amb l'expresident Puigdemont, va fugir a Bèlgica el 30 d'octubre del 2017, després de la declaració d'independència. Més tard, es va mudar a Escòcia i va ser eurodiputada a les llistes de Puigdemont.
Durant tot aquest temps, el jutge Pablo Llarena va intentar sense èxit l'extradició de Ponsatí, que va ser processada en situació de rebel·lia. El març del 2023 va tornar per sorpresa a Catalunya, un cop es va derogar el delicte de sedició del Codi Penal.
En aquell moment, l'exconsellera va al·legar immunitat parlamentària per evitar comparèixer davant del jutge i el setembre d'aquell any la Fiscalia va demanar portar-la a judici per desobediència greu. La vista oral, però, no es va produir mai, condicionada per les negociacions sobre l'aprovació de la llei d'amnistia.
Poc després, va ser candidata del partit Alhora, que no va obtenir representació en les eleccions al Parlament del 2024. Aleshores va decidir retirar-se de la primera línia política.
