24 dies sense sou ni feina per a un guàrdia urbà de Barcelona arran d'una discriminació lingüística
Un cas de discriminació lingüística contra un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona ha acabat amb una sanció de 24 dies sense sou ni feina.
L'agent es va negar a atendre una ciutadana en català durant la intervenció policial i va qualificar de "totalitària" i "feixista" la seva petició de ser atesa en aquesta llengua.
L'entitat Plataforma per la Llengua va presentar una denúncia davant l'Alcaldia de Barcelona perquè s'investigués la conducta d'un agent de la Guàrdia Urbana per vulnerar els drets lingüístics d'una ciutadana.
Després d'analitzar la documentació aportada per l'entitat, inclosa la transcripció i la gravació dels fets, l'Ajuntament va obrir un expedient disciplinari, que finalment ha conclòs amb una sanció de 24 dies de suspensió de funcions amb pèrdua de retribucions per a l'agent denunciat.
El govern municipal ha destacat que la sanció "no respon a una qüestió estrictament lingüística, sinó al tracte inadequat mantingut durant una actuació policial". Argumenta que durant l'actuació de l'agent hi va haver "actituds i expressions que van ser considerades incompatibles amb els estàndards de respecte, correcció i professionalitat exigibles als membres del cos" i per això a l'agent se l'ha acusat d'una "negligència greu". La resolució no és ferma i admet recurs.
"És molt feixista obligar algú a parlar en una llengua que no vol"
Els fets es remunten al juliol del 2025, quan la ciutadana caminava per la rambla de Prim de Barcelona i la Guàrdia Urbana li va demanar la documentació.
La ciutadana va reclamar explicacions per la identificació i va demanar de forma reiterada ser atesa en català. L'agent es va negar en tot moment a utilitzar aquesta llengua i va respondre de forma despectiva i sempre en castellà, amb afirmacions com "és molt feixista obligar algú a parlar en una llengua que no vol" i que la seva petició de ser atesa en català era una actitud "totalitària".
També va assegurar que ell tenia "drets lingüístics" per negar-se a parlar català en exercici de les seves funcions com a treballador públic.
El reglament d'ús de la llengua catalana de Barcelona
La denúncia de Plataforma per la Llengua recull el fet que l'agent va ignorar el dret de la ciutadana a relacionar-se en català, reconegut a l'Estatut de Catalunya i també al Reglament d'Ús de la Llengua Catalana de l'Ajuntament, que estableix que el personal municipal ha d'adreçar-se inicialment en català als ciutadans i adaptar-se a la llengua que escullin.
En aquest sentit, el 10 d'octubre l'Ajuntament va enviar una nota interna als treballadors de la prefectura de la Guàrdia Urbana per fomentar l'ús del català entre els membres del cos i envers la ciutadania.
La iniciativa, amb el nom Fem-ho clar i català, fa una crida als agents a "fer la primera interacció verbal en català tant en les actuacions policials com en les tasques d'informació, assistència o mediació".
L'Ajuntament no li ha retirat la multa
Plataforma per la Llengua està treballant perquè s'anul·li la multa que els agents van posar a la ciutadana pels mateixos fets. L'entitat va assumir la defensa jurídica per la sanció administrativa que se li va imposar per falta de respecte.
Segons consta a la denúncia, la ciutadana va "increpar i menysprear els agents". Plataforma per la Llengua va presentar unes al·legacions que l'Ajuntament ha desestimat, i ara el cas s'ha de portar als tribunals per la via administrativa.
Ara, amb el reconeixement administratiu dels fets i la sanció a l'agent, s'espera que s'anul·li la multa.
La Guàrdia Urbana, un dels cossos amb més queixes
Segons dades de Plataforma per la Llengua, el cos policial amb més queixes per discriminació lingüística és el dels Mossos d'Esquadra, que des del 2021 n'acumula 40.
El segon és la Guàrdia Urbana, que té 33 denúncies. Una xifra que s'acosta a la dels Mossos, però que té especial rellevància, ja que la Guàrdia Urbana només exerceix les seves funcions a la ciutat de Barcelona.
