L'estat del català a la Catalunya del Nord: menys parlants però més voluntat de protegir-lo
Una nova enquesta d'usos lingüístics a la Catalunya del Nord feta a 1.800 persones indica que es consolida la demanda d'aprenentatge del català, el reconeixement oficial i la protecció de la llengua però, alhora, es confirma la baixada del nombre de parlants.
Segons els resultats presentats aquest dimarts, un 44% dels habitants de la Catalunya del Nord entenen el català (el 2004 eren un 65% i l'any 2015, un 61%) i un 15% el saben parlar (eren un 37% el 2004 i un 35%, l'any 2015).
Es remarquen diferències importants entre generacions i territoris: els més joves i que viuen en entorns urbans són els que menys català saben. Un 30% de les persones enquestades entenen perfectament la llengua, malgrat que no la parlaren amb fluïdesa, i un 19% diuen que entenen alguna paraula.
Per últim, un 36% dels enquestats declaren que no entenen absolutament res de català. L'informe diferencia el coneixement de la llengua en quatre categories: locutors complets, locutors receptius, no locutors iniciats i no locutors.
L'ús de la llengua
Entre les persones que saben català hi ha una important disminució de l'ús entre l'enquesta del 2015 i l'actual. Fa onze anys, un 20% el parlava amb els avis, un 15% amb els pares, un 11% amb els fills i un 12% a la feina. Aquest darrer percentatge s'ha reduït entre un 4% i un 6%.
Les activitats en què els catalanoparlants utilitzen més la llengua són els esdeveniments culturals i esportius, un 50%, i sobretot quan viatgen a Catalunya o Andorra, un 90%.
No hi ha sorpreses al voltant de l'aprenentatge del català. Majoritàriament, s'ha après en l'àmbit familiar a través de les persones grans, com és el cas d'un 83% dels enquestats més grans de 65 anys. Paral·lelament, un 67% dels menors de 30 anys han après català a l'escola.
Una voluntat ciutadana molt favorable
Tot i l'afebliment del coneixement i ús del català, les dades mostren que se'n consolida l'acceptació i augmenta la voluntat de protegir-lo i desenvolupar eines d'aprenentatge. Un 92% dels enquestats es declaren a favor de l'ensenyament del català.
De forma més general, un 57% voldria que el català tingués un lloc més important, 30 punts més que l'any 2015. Per contra, només un 3% preferirien una presència menys important, un 22% menys que en la darrera enquesta.
Una majoria àmplia dels enquestats, més del 70%, defensa el bilingüisme francès/català en l'ensenyament, l'espai públic i rls mitjans audiovisuals públics. A més, a gairebé tres de cada quatre sondejats els agradaria aprendre la llengua catalana.
Identitàriament, un 59% dels entrevistats es consideren catalans, vuit punts per sobre de les respostes de fa onze anys. En aquesta categoria, a diferència de les altres, destaca una certa homogeneïtat de resultats tant pel que fa a l'edat com a la zona on viuen les persones.
Es confirma, doncs, que el sentiment català no depèn del nombre de parlants, però tampoc entra en oposició amb la identitat francesa.
Una fotografia de la societat
L'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), una entitat creada l'any 2019 sobre els models de les altres oficines de les llengües presents a l'estat francès com l'occità, el basc i el bretó, ha fet l'estudi per actualitzar les darreres dades registrades el 2004 i el 2015.
L'objectiu és recollir les estadístiques que concerneixen la ciutadania de més de 15 anys que viu a la part catalana dels Pirineus Orientals –és a dir, es descarta la Fenolheda d'arrels occitanes–. Unes dades que han de servir per fer una fotografia de la societat de manera periòdica per poder analitzar els resultats i l'evolució de les polítiques lingüístiques.
La mostra es basa en qüestionaris fets majoritàriament per telèfon amb una durada mitjana de deu minuts. En els resultats s'han ajustat criteris per mantenir la representativitat per zona de residència, gènere, edat i categoria socioprofessional.
D'ençà del darrer informe, del 2015, la població de la Catalunya del Nord ha augmentat de 40.000 persones, xifra que representa un 11%.
Actuació immediata per la supervivència del català
Arran de la publicació de l'enquesta d'usos lingüístics, Plataforma per la Llengua ha emès un comunicat en què reclama a les administracions franceses mesures urgents per a la supervivència del català a la Catalunya Nord.
El col·lectiu demana l'oficialitat del català, que es fixin i garanteixin drets lingüístics per als parlants i un calendari polític concret per revertir la situació de la llengua.
Per la plataforma, les dades de l'enquesta evidencien que la llengua es manté en una fase crítica i que el temps per a actuar s'esgota. L'entitat alerta que el català corre el risc de convertir-se en una llengua merament patrimonial i simbòlica, valorada socialment però cada vegada menys parlada i transmesa.
I afegeix que la manca de reconeixement oficial del català, les limitacions legals a l'ensenyament i l'escassa presència institucional de la llengua han contribuït a debilitar-ne la transmissió i l'ús social.
