A punt de caure a la Terra el telescopi Swift, que estudiava les explosions més potents de l'univers
Entre aquest dimarts i aquest dimecres caurà a la Terra el telescopi Swift de la NASA, en òrbita des del 2004, que tenia la funció de detectar i estudiar les explosions més potents de l'univers, les de raigs gamma.
S'espera que la major part del satèl·lit, que pesa gairebé 1.500 quilos i està en una òrbita per sota dels 375 quilòmetres, es desintegri en l'entrada a l'atmosfera, però també que fragments d'alguns dels seus components arribin a caure a terra.
No se sap on pot passar: dependrà del moment exacte de la reentrada i el més probable és que sigui al mar, tot i que la seva òrbita també passa per sobre de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina.
El van llançar fa 22 anys amb una vida estimada de 2 anys, de manera que ha multiplicat per 10 la vida útil prevista, i en aquests anys ha observat i ha enviat dades de més de 2.000 explosions de raigs gamma.
Operació fracassada amb un robot a l'agost
Preveient que acabaria caient, la NASA va contractar una empresa per posar en òrbita un robot motoritzat que havia d'allunyar de la Terra el satèl·lit per allargar-li la vida, però aquesta operació, feta a l'agost, va fracassar.
El 20 d'octubre la Swift va fer l'última observació, a causa del fet que la proximitat a l'atmosfera terrestre ja li impedia poder localitzar i registrar les explosions, i llavors van preveure que cauria a finals d'any.
Una tempesta solar aquest cap de setmana ha accentuat l'aproximació a la Terra: el fregament amb les capes altes de l'atmosfera l'han frenat i la caiguda s'ha accelerat.
Un "falciot" en òrbita
Aquest satèl·lit està equipat amb tres telescopis diferents: un que detectava les explosions i en transmetia la posició a la Terra, i dos més (un de raig X i un altre d'ultraviolat), que en recollien les dades.
La característica principal del Swift és que, amb l'orientació proporcionada pel primer telescopi, es podia girar i reorientar en pocs segons perquè els altres dos poguessin apuntar amb precisió a cada explosió.
D'aquí el nom, "Swift", que vol dir alhora "ràpid" i "falciot", la família d'ocells que són capaços de girar i maniobrar amb molta rapidesa en ple vol per caçar els insectes dels quals s'alimenta.
Ha donat servei a astrònoms de tot el món
La rapidesa de gir era important perquè aquestes explosions són molt efímeres, duren des de només mil·lisegons fins a uns centenars de segons, i era essencial aconseguir enfocar els telescopis en el mínim temps possible.
A banda de registrar les explosions amb els seus telescopis, l'enviament de la posició d'aquestes explosions a la Terra permetia als astrònoms de tot el món d'apuntar-hi també els seus telescopis.
A més, la versatilitat que tenia el seu funcionament ha permès a aquests astrònoms d'encarregar-li observacions de tota mena en les dues dècades llargues en què ha estat en funcionament.
Supernoves i estrelles engolides per forats negres
El Swift, fruit d'un consorci internacional entre la NASA, el Regne Unit i Itàlia, va permetre analitzar per primera vegada les explosions de raigs gamma, que són les més potents que hi ha a l'univers.
A més d'observar més de 2.000 explosions, ha fet un estudi de raigs X de tot el firmament, i també ha pogut observar l'esclat de més de 1.400 supernoves i la destrucció d'estrelles per forats negres.
Les dades que ha aportat han permès avançar força en el coneixement de tot aquest ventall d'esdeveniments astronòmics, cosa que s'ha reflectit en uns 7.000 articles científics.
