Interrompre un embaràs a contracor: "És una decisió que prens contra el teu instint"
Quan, després de dos anys d'infertilitat, Ginesta Urbano es va quedar embarassada de forma natural, no s'esperava el diagnòstic que li arribaria a les 22 setmanes, una malaltia molt greu i incurable: "És difícil assimilar que el teu nadó està tan malalt i haver de triar en un cap de setmana si la meva filla Dàlia viuria o moriria."
La mateixa decisió, la va haver de prendre Leticia Hernández, que ja tenia dos fills i n'havia perdut un altre al primer trimestre d'embaràs. A les 12 setmanes del quart embaràs van detectar que la seva filla Èlia tenia síndrome d'Edwards: "Em van dir que era incompatible amb la vida."
"És un xoc molt gran per a totes les famílies perquè estàs esperant vida i de cop la notícia és que arribarà la mort", explica la psicòloga perinatal Maria Sàbat.
Després d'anys treballant en aquest àmbit també va haver d'interrompre dos embarassos per anomalies greus en els seus fills Bruc i Nil: "Jo tenia el privilegi de conèixer molt aquest àmbit per haver acompanyat altres famílies, però, així i tot, no t'estalvies dolor."
Interrompre l'embaràs a contracor
A Catalunya, cada any, més d'un miler de dones interrompen l'embaràs per motius mèdics, com ara risc greu per a la salut de la dona o per anomalies i malalties en el fetus.
Moltes no ho expliquen: "Els fa molta por el judici i que augmenti aquest sentiment de culpa; hi ha molta incomprensió i desinformació", apunta Sàbat.
"És una decisió que prens contra la teva voluntat i instint", explica Urbano, que és presidenta de l'associació A Contracor, la primera i única a l'estat dedicada al dol per interrupció d'embaràs, creada el 2020 a les comarques gironines
Hi ha moltes persones que potser pensen que no m'estimava prou la meva filla, però precisament perquè me l'estimava no podia permetre que visqués d'aquella manera.
L'associació lluita contra l'estigma i el tabú: "Socialment, el que s'entén és que, si has interromput, no volies aquest fill; automàticament, el teu dol queda desautoritzat completament."
"Haver de signar uns papers per autoritzar que se li aturi el cor a la teva filla i provocar un part afegeix un gran pes", diu Urbano.
Però totes tres coincideixen que és una decisió molt dura i, segons Sàbat, "no es pren gens a la lleugera, sinó des d'un dolor i des d'un amor molt profund." I afegeix:
El més habitual és que hi hagi molt desig i molta personificació d'aquesta criatureta i se sent molta solitud i molta culpa per haver de prendre aquesta decisió.
L'acompanyament és clau
Segons la psicòloga, l'acompanyament que reben les famílies tant de l'entorn com dels professionals que les atenen és clau per fer el dol: "Sabem que hi ha una correlació molt directa entre rebre un bon acompanyament emocional i psicològic i un reconeixement social de la pèrdua del teu bebè amb una evolució favorable del procés de dol."
I al revés: si es rep silenci, discriminació, aïllament o menysteniment, el procés de dol es complica:
És molt clau com et donen les notícies, com t'acompanyen, com t'expliquen els drets que tens respecte a quan et toqui parir la teva criatura.
Per això, com en totes les pèrdues perinatals, es recomana veure la criatura: "Acomiadar-se'n, abraçar-la, petonejar-la, fotografiar-la... Tots aquests rituals d'acompanyament serveixen per poder guardar amb amor aquest moment tan clau de la vida."
No sempre és així. La Leticia va donar a llum la seva filla el 2018 a l'Hospital de Figueres, sola: "No em va atendre ningú i, quan vaig demanar conèixer la nena, em van dir que, si parava de tremolar, me la deixarien veure."
"A mi me la van portar en un llençol estripat", explica la Ginesta. Arran d'aquestes experiències van decidir cosir elles mateixes amanyacs de diferents mides, que lliuren als hospitals per als nadons que moren abans de néixer, sigui de forma espontània o per interrupció d'embaràs.
L'associació també lluita perquè els hospitals millorin els protocols: "Hi ha hagut un canvi enorme en els últims 15 anys; a Catalunya estem molt avançats respecte a la resta de l'estat", explica Sàbat.
Per exemple, hi ha hospitals com l'Arnau de Vilanova de Lleida que han creat espais diferenciats per a les famílies en dol.
Molts hospitals posen unes papallones a la porta de l'habitació per deixar clar a tot el personal que allà s'està vivint un procés de dol.
A més, els últims anys han aflorat espais dedicats al dol perinatal als cementiris.
Avortar més enllà de les 23 setmanes
L'any 2024, a Catalunya es van fer 21.761 interrupcions d'embaràs, segons l'estadística que recull el Ministeri de Sanitat. D'aquestes, 1.073 van ser per motius de risc per a la salut de la mare o anomalies fetals greus.
La majoria d'interrupcions d'embaràs per voluntat de la mare es fan abans de les 14 setmanes de gestació i les que es fan per motius mèdics solen ser entre la setmana 14 i la 22, durant el segon trimestre d'embaràs, perquè és quan es detecten la majoria dels problemes.
A partir de la setmana 23, es complica: "Se'ls ha de donar autorització per part de tres metges i això també suposa un pes molt gran emocional per a les famílies", explica Sàbat.
43 dones van avortar el 2023 a Catalunya embarassades de 23 o més setmanes, però n'hi ha que han de marxar fora: "Bèlgica o França tenen una mirada més oberta", diu Sàbat.
Les dones que han d'interrompre l'embaràs a l'estranger ho fan amb l'extra de sentir aquest pes de no poder-ho fer al teu país.
No obstant això, la psicòloga destaca el bon acompanyament que s'hi dona: "A Bèlgica no trobes foscor i tabú, sinó que és un espai acollidor, on fan un lloc a aquesta criatura i fins i tot et proporcionen un fotògraf si ho desitges."
Un dret no garantit arreu de Catalunya
Tampoc tots els hospitals de la xarxa pública de salut fan interrupcions d'embaràs. És el cas dels que tenen participació de l'Església, com Sant Joan de Déu i Sant Pau.
En aquests centres, quan després d'un diagnòstic greu la dona demana avortar, se la deriva a clíniques privades o a un altre hospital públic.
L'Associació de Drets Sexuals i Reproductius i col·lectius feministes com Guineus del Guinardó fa anys que critiquen que aquests hospitals estan fent objecció de consciència com a institució per motius religiosos, mentre que la llei només permet l'objecció als professionals a títol individual.
