Eleccions de mig mandat als Estats Units: un referèndum sobre Trump que els demòcrates esperen guanyar

La política, i la vida, van tan de pressa que aquestes eleccions de mig mandat als Estats Units ja s'estan analitzant pel que pot passar després: com reaccionarà Trump si els republicans perden el control del Congrés?

Què faran els demòcrates de cara a les presidencials del 2028 si els candidats que representen un gir a l'esquerra fracassen? Algú s'atrevirà a no reconèixer el resultat si no és el que li convé?

No ens avancem i veiem com arriba tothom al 3 de novembre del 2026.

Trump: el dilema republicà

"Feu veure que jo em presento a les eleccions". Aquest ha estat el missatge de Trump en campanya electoral, i ha fet una marató de mítings sense precedents en aquesta recta final. Aviat sabrem si ha estat una bona o una mala idea.

Trump té raó quan diu que quan ell es presenta la seva base es mobilitza, però els candidats més allunyats del trumpisme, els pocs que queden, com la senadora de Maine Susan Collins, s'han estimat més que el president no se'ls acostés en campanya.

D'altres, com el polèmic candidat al Senat per Texas, Ken Paxton, ha deixat que Trump el visités fins a quatre vegades en un estat que no hauria de ser un problema per als republicans i que ara ho és perquè amb el suport de Trump aquest fiscal general acusat de corrupció i abús de poder va guanyar les primàries republicanes al senador Jim Cornyn, una aposta segura i més moderada que buscava el seu cinquè mandat al Senat.

Un president amb un dels índexs de popularitat més baixos de la història, que no ha pogut complir les promeses electorals d'abaixar els preus i acabar guerres com la de Gaza o Ucraïna, sinó que n'ha encetat una de nova a l'Iran que en part ha contribuït a augmentar els preus, no és el millor eslògan de campanya.

A això s'hi ha afegit la corrupció, que en les últimes enquestes s'ha colat com un dels temes que preocupen als votants. Més enllà de xapar de daurat tot el que pot, Trump, família i entorn s'han beneficiat econòmicament del seu pas per la Casa Blanca, ja sigui amb informació privilegiada, inversions estratègiques, la seva marca de criptomonedes, acceptant un avió regalat per Qatar o cobrant 28 milions de dòlars d'Amazon pel documental sobre Melania Trump.

A canvi de què? Aquest, el del conflicte d'interessos i la barreja del que és públic i el que és privat és un dels capítols més foscos del segon mandat de Trump. Però també de Trump és la frase que podria disparar a algú a la Cinquena Avinguda i el seguirien votant. Potser aquesta vegada algú castigarà els candidats republicans amb l'abstenció per "culpa" de Trump. Passar a votar demòcrata ja són figues d'un altre paner.

Les ànimes del partit demòcrata, a prova

L'objectiu del partit demòcrata és tenir la majoria a la Cambra de Representants i, si pot ser, al Senat. Això últim semblava impossible fa mesos, i ara, segons la majoria d'enquestes, sembla que està a l'abast. Necessiten arrabassar els escons als republicans en quatre estats i no perdre'n cap.

En tot cas, és el que els toca fer si es compleix el patró electoral de les últimes dècades amb molt poques excepcions: el partit de l'oposició recupera el control de part o de tot el Congrés perquè el partit de govern es desgasta. Ara bé, més enllà d'aspirar a controlar el poder legislatiu i frenar l'agenda de Donald Trump allà on puguin, pels demòcrates aquestes eleccions tindran un altre efecte: posar a prova la proposta del partit amb la mirada a les presidencials del 2028.

Serà important veure què passa a Michigan, potser l'aposta al Senat més arriscada dels demòcrates perquè hi defensen l'escó amb un candidat, Abdul El-Sayed, a l'esquerra del partit, obertament crític amb Israel i que es convertiria en el primer senador musulmà de la història del país.

Un gir de guió d'última hora ha complicat aquesta elecció, perquè la demòcrata que va perdre les primàries contra El-Sayed ara fa costat al candidat republicà en lloc del del seu partit. El motiu? La posició sobre Israel. A l'altre extrem, candidats demòcrates més al centre i pensats ad hoc per als estats on competeixen, com ara el seminarista James Talarico a Texas o el pastor metodista Adam Hamilton a Kansas.

De qui guanyi i qui perdi dependrà el fet que el partit, que encara no ha fet net de la derrota contra Donald Trump el 2024, es torni a obrir en canal per trobar quin ha de ser el seu discurs de cara al futur. Que l'expresident Barack Obama sigui el trumfo més important i influent que tenen per treure en campanya també vol dir que és l'únic i que ,de moment, no hi ha recanvi clar.

Al cap i a la fi, el partit més important als Estats Units no són ni republicans ni demòcrates, sinó els independents o indecisos. No per quantitat, sinó per qualitat, perquè dels seus vots, dels vots dels qui encara no han decidit o que estan disposats a canviar de partit quan així ho senten, depenen les eleccions més ajustades. I aquests votants són els que han de decidir què els preocupa més: Trump i la seva deriva autoritària o una possible deriva a l'esquerra del Partit Demòcrata, que tampoc els convenç.

I després de les eleccions?

La pressa, i la por, ens porten aquí. Si el resultat va molt just, Trump el reconeixerà? L'impugnarà? Ja ho ha intentat preventivament a través del Departament de Justícia posant en dubte el sistema de votació de Califòrnia o denunciant que a Alaska hi ha un candidat minoritari amb el mateix nom, Dan Sullivan, que el senador que defensa l'escó, i que això pot confondre els votants i perjudicar el senador republicà.

Una investigació del New York Times explica que efectivament els demòcrates van buscar candidats extra per Alaska per dividir el vot, una pràctica tan escandalosa com legal i que han practicat els dos partits al llarg de la història.

Quina oposició faran els demòcrates si recuperen el control del Congrés? Posaran en marxar investigacions polítiques sobre la presidència de Donald Trump? Tindran capacitat per frenar una agenda legislativa que Trump ha tirat endavant a base de decrets llei i d'eixamplar el poder executiu sense passar pràcticament mai pel Congrés?

Com serà un Trump humiliat i corregit a les urnes? O com serà si les urnes no li envien cap missatge correctiu? Quin debat s'obrirà dins el partit republicà sobre el futur sense Trump? Cal témer més un Trump emprenyat o un Trump envalentit? Aquí molts mitjans comencen a preguntar-se si els dos últims anys de Trump seran els d'un ànec coix –"lame duck" és el terme com es coneix el final del mandat presidencial– o un ànec rabiós?

El final de la campanya ha transcorregut en paral·lel a les informacions que asseguren que la represa de la guerra amb l'Iran és imminent. I una vegada més, en paral·lel amb l'obvietat que domina la vida política nord-americana des de fa 10 anys i que podria viure avui el principi del final: tot gira, encara, al voltant de Donald Trump.