La família de Guillem Agulló demana que se'l reconegui com a víctima de terrorisme
Els familiars de Guilllem Agulló, el jove de 18 anys assassinat per un grup d'ultradreta el 1993 a Montanejos, Castelló, han enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per demanar que se'l reconegui com a víctima de terrorisme.
L'escrit l'han presentat aquest dimecres a Madrid els pares del jove assassinat, Guillem i Carme, i la seva germana, Betlem. La família ha recordat el periple judicial des de la mort del Guillem i han assegurat que els tribunals "no van estar a l'altura". Per això ara reclamen al govern espanyol que "assumeixi la responsabilitat, repari el dany i honori la memòria" del jove.
Així mateix, han considerat que el reconeixement d'Agulló seria un "missatge de democràcia davant d'aquells que pretenen destruir-la". Han lamentat que malauradament s'està tornant a normalitzar la violència i els discursos d'odi de l'extrema dreta i que "s'està sembrant la llavor de la intolerància".
Assegurant que van viure "en carn pròpia el feixisme", els familiars d'Agulló han volgut alertar "del perill de la regressió democràtica que la ultradreta vol instal·lar" i per això han destacat la importància de reivindicar i donar a conèixer històries com la seva.
També han explicat que volen que se'l reconegui "de la mateixa manera que ho han fet amb altres víctimes d'ultradreta en circumstàncies similars". Per això, a l'abril ja van registrar aquesta sol·licitud al Ministeri de l'Interior, encara que, segons la família, de moment només han demanat dos informes: un a la Guàrdia Civil –que descarta que sigui un atemptat terrorista– i l'altre a l'Audiència de Castelló.
La carta ha rebut el suport de més de 200 personalitats de l'àmbit jurídic, polític i mediàtic que avalen el reconeixement d'Agulló com a víctima del terrorisme. A la seva presentació a l'Ateneu de Madrid hi han assistit polítics com el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, els diputats de Compromís Àgueda Micó i Alberto Ibáñez, Pablo Fernández, de Podem, o l'exdirigent de la CUP David Fernández.
L'assassinat el van considerar una "baralla juvenil"
Guillem Agulló va ser assassinat mentre estava de vacances. Un grup de neonazis li va clavar una punyalada mortal al cor i després van fugir de la zona mentre cantaven el "Cara al sol" i feien la salutació feixista.
Dos anys més tard, va arribar la sentència del cas que va concloure que la mort es va produir durant una "baralla juvenil". Per això van absoldre quatre dels cinc acusats i van condemnar a 14 anys de presó l'autor confés, encara que només en va complir quatre per bon comportament.
Segons la família, l'extrema dreta valenciana ha reivindicat durant aquest temps la mort d'Agulló "com un trofeu" i han "acovardit" parents, amics i activistes d'esquerres.
El 1993 les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat una declaració institucional que assegurava que havia estat assassinat per combatre "el racisme i la violència feixista". El 2016 es va ratificar el text i es va acordar crear els Premis Guillem Agulló per reconèixer aquells que lluiten contra el racisme i la xenofòbia. L'any 2024 el PP i Vox van suprimir els guardons i, posteriorment, la Generalitat de Catalunya va assumir l'entrega d'aquests premis.
