Terratrèmol a Israel pel resultat de les midterm, que pot acabar d'aplanar un canvi de govern al país

Els cartells electorals amb Netanyahu i Trump mirant a l'horitzó, barbeta amunt, mentre rere seu volen avions de combat, encara es poden veure en algun autobús de Jerusalem. És la imatge de dos homes triomfants; ara tots dos s'intenten recuperar de les respectives plantofades electorals.

De fet, a Israel hi ha qui assegura que Netanyahu ha perdut quatre eleccions en deu dies; una teoria aplicable també a Trump. Primer a Sèrbia, on el seu aliat Aleksandar Vucic va ser derrotat per la llista dels estudiants. Després, al Brasil, on Flávio Bolsonaro –convidat a Israel no fa ni un any– va perdre davant Lula. Més tard venia la desfeta de la coalició de govern israeliana, que perdia la majoria a la Knesset. I aquesta setmana, la debacle republicana en les midterm nord-americanes.

Un dels homes forts del partit, el vicepresident del país J. D. Vance, té clar que Israel ha tingut a veure en aquesta derrota històrica. En una piulada llarguíssima, Vance va recollir les quatre decisions bàsiques que han de prendre per recuperar els votants perduts: la primera és acabar la guerra amb l'Iran, i l'última és canviar la relació dels Estats Units amb Israel.

Les coses han canviat molt en dues setmanes; semblava que, passades les eleccions israelianes i nord-americanes, Trump i Netanyahu tornarien a sumar forces per atacar l'Iran. Ara aquest escenari sembla força llunyà, tot i que no és descartable del tot.

Un aspecte clau no ha canviat: tant l'un com l'altre segueixen manant als seus respectius països.

Una separació anunciada

Tot apunta que Israel haurà de començar a fer el seu propi camí sense el suport dels Estats Units. Un escenari que Netanyahu ja contemplava fa mesos, quan va anunciar la intenció de produir la majoria del seu armament dins d'Israel i deixar de dependre de països externs. La gran pregunta és si el país està realment preparat per aguantar la tempesta sense el paraigua econòmic i militar que ha fet servir fins ara.

Els resultats de les midterm han accelerat aquesta separació. De fet, el mateix Donald Trump s'avançava al seu desastre, i just abans que obrissin els col·legis electorals, avisava que tallaria l'aixeta de l'ajuda militar a Israel a finals d'any: "Els donem 4.000 milions de dòlars anuals… i no els necessiten".

El congrés i el senat que han dibuixat les midterm són cambres que seran molt més dures amb Israel. Encara més, algunes de les veus més crítiques amb les polítiques de Netanyahu —i de Trump vers Netanyahu— han estat les grans triomfadores de les eleccions.

El cas més sonat, el d'Abdul El-Sayed, el primer musulmà de la història a convertir-se en senador als Estats Units, en el seu cas per a l'estat de Michigan. Durant els seus parlaments de celebració, va recordar dels lobbies proisraelians:

Les midterm no han deixat de reflectir el que fa temps que apunten els informes: la dràstica davallada del suport dels nord-americans a les decisions d'Israel. L'últim informe del Chicago Council situa aquest suport en el punt més baix dels últims 48 anys.

Eisenkot, pescador en aigües remogudes

La relació dels últims anys entre Israel i els Estats Units ha estat el reflex de la relació entre Benjamin Netanyahu i Donald Trump: un lligam estret, ple d'alts i baixos, de declaracions d'amor i de retrets que fregaven —quan no sobrepassaven— la línia de l'insult.

Ara que els Estats Units han deixat clar que volen un canvi en la manera de fer de Trump, Gadi Eisenkot, el principal opositor de Netanyahu —i aspirant real a rellevar-lo si se'n surt durant les negociacions postelectorals— ja s'ha reivindicat com la figura ideal per renovar l'aliança entre tots dos països.

"El lligam entre Israel i els Estats Units va més enllà que una aliança entre governs. És una aliança entre pobles, construït durant generacions, mantingut per valors democràtics compartits, i enfortit per la convicció que les nostres nacions són molt més segures i pròsperes quan treballen plegades. Sota el meu lideratge, renovarem aquesta aliança."

Mentrestant, Netanyahu continua carregant contra l'islam per atacar alhora, directament i indirectament, la majoria dels seus enemics: "L'islam radical: aquest és el desafiament que actualment està desmantellant estats a Europa; és un repte que també ens amenaça a nosaltres. Representa una amenaça externa a través de l'Iran i els seus aliats, i una amenaça interna a través de partits islamistes que donen suport al terrorisme."

Netanyahu es refereix als partits araboisraelians, que podrien fer-lo fora del càrrec de primer ministre si es posen d'acord amb Eisenkot. Un escenari més que plausible, després que els líders àrabs hagin comunicat oficialment al president israelià, Isaac Herzog, que donen suport a la investidura del principal rival de Netanyahu. Diumenge està previst que el president israelià oficialitzi a quin candidat encomana la missió de formar govern, amb Eisenkot com a gran favorit.

Les eleccions israelianes ja dibuixaven el camí cap al canvi de govern, i les midterm l'han acabat de pavimentar.