Europa mira Rússia de reüll pels falsos avisos bomba: què se sap de l'amenaça al transport aeri

Aquesta ha estat una setmana de molta incertesa per nombroses amenaces de bomba en avions comercials a Europa. Entre dijous i divendres, una cinquantena de vols amenaçats en ciutats com Madrid, Lisboa, Venècia, París o Praga.

De moment, només són amenaces però ja s'han estès a alguns mitjans de comunicació com la cadena de televisió britànica Sky News o la televisió pública irlandesa, que ahir va haver d'evacuar tot el personal.

A més dels avions i els mitjans de comunicació, hi ha hagut sabotatges contra neveres de supermercats a diversos països, a bancs de sang francesos i un ciberatac sense precedents a Moldàvia que ha deixat exposades les dades mèdiques i financeres d'una part de la població.

18 mitjans europeus, com el Financial Times, han rebut un missatge en què s'adverteix: "Això només és el principi. El que ha passat aquesta setmana és una petita part del que li espera a Europa en el futur". Signat per un tal Mikhail Andropov.

Els altres sabotatges no se'ls ha atribuït ningú, tret de les amenaces als aeroports de Roma i Sofia, reivindicades per una organització anomenada Estat Masculí, un moviment rus d'extrema dreta, que ha desmentit la seva implicació en el cas.

Caos i inseguretat

Són sabotatges que tenen un objectiu clar: generar caos i inseguretat a Europa, com apunta Vanesa Daza, professora de Tecnologies de la Informació i investigadora de la UPF: "Delinqüents que fan servir el el món digital per crear caos, hackers activistes que volen defensar una idea o demostrar el poder que tenen generant por, amb objectius que van molt més enllà del terreny econòmic".

Però qui hi ha al darrere d'aquesta campanya coordinada de desestabilització (així l'ha definit el govern irlandès) contra centres estratègics europeus?

Si bé la majoria de responsables polítics dels països afectats han evitat, de moment, apuntar directament a Rússia, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, sí que ha aprofitat el context per avisar el Kremlin: "Els sabotatges russos per tot Europa han de parar. Com que Rússia està disposada a assumir més riscos, Europa també li ha d'infligir més costos".

Des dels primers atacs amb drons del mes d'agost a l'aeroport alemany de Leipzig, les sospites i les acusacions contra Rússia per estar movent els fils d'una suposada guerra híbrida contra Europa s'han intensificat. I cada vegada, el Kremlin ho desmenteix sistemàticament.

Un modus operandi familiar

No hi ha cap prova que permeti afirmar amb rotunditat que Rússia hi estigui al darrere. El Kremlin ha negat qualsevol vinculació amb els atacs als supermercats però no s'ha pronunciat sobre les amenaces a avions o mitjans de comunicació.

La corresponsal de 3catinfo, Cristina Solias n'ha parlat a "El Suplement" de Catalunya Ràdio: "Aquí el patró sempre és que surti el portaveu Dimitri Peskov a negar-ho tot o a dir que no hi ha proves, encara que sembli molt evident que ells són els que hi puguin estar al darrere."

Aquests mètodes sí que formen part de l'arsenal d'atacs no convencionals que podrien ser propis de Moscou però és complicat determinar-ho clarament: "Anteriorment sí que hi ha hagut atacs de hackers russos que havien fet amenaces de bomba a països de l'est d'Europa, però sempre és molt difícil establir si actuen a les ordres del Kremlin o actuen per simpatia amb el Kremlin o actuen de manera totalment externa", explica Solias.

La legitimitat dels atacs no convencionals

El que és clar, segons la corresponsal, és que a Rússia es considera legítima la guerra híbrida contra Europa perquè entenen que Europa també n'està fent una d'híbrida contra Moscou, amb les sancions econòmiques i un relat polític que demonitza els russos: "Perquè aquí dins de Rússia també hi ha sabotatges. Per exemple, s'han cremat vies ferroviàries. Ho han fet partisans ucraïnesos, però des del punt de vista rus ho fan tot amb el suport europeu".

A més, les acusacions europees sense aportar proves reforcen el relat del Kremlin per al consum intern que acusa Europa de russofòbia i de situar Moscou sempre com el causant de tots els mals.

Per Solias, la pregunta que ens hem de fer és "quin profit en treu Rússia en cas que fossin els responsables d'aquesta campanya i per què l'estan fent ara?".

I assenyala que els falsos avisos coincideixen en el temps amb l'anomenada operació M&M's, un pla estratègic militar d'Ucraïna dissenyat per col·lapsar i paralitzar els aeroports de Moscou mitjançant l'ús de drons autònoms: "Aquesta operació consisteix a enviar centenars de petits drons cada nit per obligar a tancar els aeroports russos. I això ho estan aconseguint".

Està Moscou intentant replicar a Europa la incertesa que sent la societat russa a l'hora d'agafar un avió? No hi ha proves i el missatge oficial que s'obté quan es contacta amb experts militars sempre és el mateix: Rússia no fa guerra híbrida.

La guerra d'Ucraïna no va com s'esperava el Kremlin

El context militar en la guerra d'Ucraïna també fa pensar que Rússia necessita més elements de pressió: "estem en un moment d'escalada, en què la guerra d'Ucraïna se'ls està complicant i molt. Pràcticament no estan avançant sobre el terreny i veuen que és un punt d'inflexió" afegeix Solias, que recorda que els ucraïnesos han aturat els russos al Donbass i han tirat enlaire les expectatives de conquerir-lo aquest 2026.

"Per tant, Rússia necessita fer molta pressió diplomàtica i molta pressió subterrània, podríem dir, per intentar que Europa deixi d'armar Ucraïna, perquè ells saben que si això passa, que si hi ha un moment en què els europeus se'n cansen i es crea una opinió pública a favor d'això, a Rússia li jugarà a favor per acabar guanyant aquesta guerra".

I aquí hi entra la voluntat de desestabilitzar Europa. S'intenta crear aquesta sensació general de pànic, de desconfiança en el transport aeri i de desconfiança en les institucions europees que no són capaces d'evitar aquesta mena d'amenaces i, en definitiva, d'atiar el malestar social.

Justament en un context preelectoral en què països com França afronten unes eleccions presidencials decisives, amb l'extrema dreta disparada a les enquestes.

Per aquest flanc, el Kremlin també hi pot trobar guanys: fer que puguin treure rèdit d'aquest malestar els partits extremistes que sovint tenen més simpatia per Rússia, com Alternativa per Alemanya o el Reagrupament Nacional a França.