La naturalitat d'Amaia Montero venç els problemes de veu al concert de la Oreja de Van Gogh al Sant Jordi
La Oreja de Van Gogh ha omplert d'entusiasme i nostàlgia el Palau Sant Jordi. Han arrencat tard, però això era igual. Els fans esperaven les cançons amb ganes i cantaven de dalt a baix les lletres de "20 de enero", "Deseo de cosas imposibles" o l'exigent "El último vals", font d'alguns dels videos més viralitzats d'aquesta gira per un fragment amb decisions vocals com a mínim discutibles. El públic agraeix l'esforç a Amaia Montero i ella ho nota. Entoma l'energia intensa que li estan entregant els fans des del primer moment, se salta el discurs que tenia preparat, diu que el públic de Barcelona porta dècades demostrant amor a La Oreja de Van Gogh i que tocar a la ciutat no es pot comparar amb res.
I poc després arriba la primera gran ovació amb "Dulce locura", una cançó tan popular en el seu moment que la van arribar a traduir a la llegua inventada del videojoc The Sims. I aquí Montero encertadament li cedeix el protagonisme al públic al canvi de to del final de la cançó. Fa patir en els moments més compromesos com en l'inici de "Mariposa" o a "Tan guapa", que ha cantat al piano al costat de Xabi San Martín. Però ho resol amb la calma de qui es troba al sofà de casa.
El públic adora la seva naturalitat i li fa de coixí i segones veus a "París". Amaia Montero vol tornar l'escalf dels fans i s'arrisca a cantar l'inici de "Boig per tu" sense prompter, no funciona i no té cap problema en reconèixer-ho. Ho resol enllaçant el clàssic "La playa" amb la veu escalfada i recuperada, amb melismes de soul, fins i tot. A partir d'aquí el concert va sol i el públic impulsa "El 28", "Soledad" o "Rosas" a un altre nivell. Montero els repta a cantar a capella la cançó emblemàtica de "Lo que te conté mientras te hacías la dormida" i ho fan transformats en un immens cor.
Als bisos es comença a notar el cansament i "Perdida" queda més a prop de les dissonàncies de Sonic Youth que del pop comercial. Però venç la nostàlgia i la mitomania. El públic sabia què es trobaria abans d'entrar al Sant Jordi.
"Hem vist videos i és bastant complicat", deia l'Èrica. "Venim a estar amb les amigues, cantar a ple pulmó i és igual el què passi", assegurava l'Alícia. Però la Laura alertava que les crítiques abocades a les xarxes "no ajuden absolutament a res. Si a algú no li agrada, que no escolti, al final les xarxes se n'estan anant de mare".
I els fans han demostrat l'estimació que tenen a Amaia Montero en una recta final amb "Cuídate" o "Puedes contar conmigo", clàssics que els ha tornat a l'adolescència.
