Guerra híbrida a Europa: per què les sospites apunten a Rússia?

El Suplement, amb Roger Escapa.

Però que s'han estès també a alguns mitjans de comunicació com la britànica Sky News i també la televisió pública irlandesa. Tot plegat s'assume als sabotatges en diverses neveres de supermercats i també bancs de sang i a un ciberatac sense precedents a Moldàvia. Sabotatges que tenen un objectiu clar, Europa, i que s'assumen a altres moviments amb drons que des de fa mesos veien volar per l'espai aèri. La pregunta que ens fem tots és, qui hi ha darrere de tot això? Des de la Unió Europea, la cap de la diplomàcia, Kaya Kalas, ha aprofitat el context per carregar contra Rússia i la guerra híbrida que, assegura, porta a terme.

Els sabotatges russos per tot Europa han de parar. Com que Rússia està disposada a assumir més riscos, Europa també ha d'impligir-li més costos.

En directe des de Moscou amb la Cristina Solías. Cristina, a veure, ¿amb què hi té a dir a tot això Rússia? Si és que hi pot dir alguna cosa a tota aquesta gent que els mira directament i els atribueix l'atac.

El Kremlin no ha sortit directament a negar específicament aquesta implicació en les amenaces als aeroports, als avions. A hores d'ara és cert que no hi ha cap prova que permeti afirmar amb total rotunditat, amb tota la certesa que ha estat Rússia, però, per exemple, en el cas de les neveres dels supermercats, sí que va sortir el portaveu Dmitry Peskov a dir que era absurd que se'ls acusés d'estar al darrere d'aquests ciberatacs, de lamentar que se'ls acusi sense proves. Clar, en aquest cas sí que hi ha dues pistes que apuntarien autors russos, però cap de les dues sembla gaire concluent. Una és de les amenaces de bomba que van rebre a Irlanda i Bulgària per correu electrònic a nom d'un tal Mikhail Andropov, que es va atribuir la responsabilitat de l'onada d'amenaces, però clar, ningú ha pogut confirmar la seva identitat, que és aquest tal Mikhail Andropov, ni tampoc qui és que hi havia, si no és ell, al darrere d'aquests correus que es titulaven Missatge Occident. Per tant, aquesta seria una pista. I una altra pista és aquest grup d'extrema dreta anomenat Estat Masculí, que suposadament hauria signat també algunes altres amenaces amb vols a destinació, per exemple, a Roma, Itàlia, però els responsables d'aquest grup sí que han sortit i han negat a la BBC qualsevol implicació i ells diuen que l'organització ja no existeix. Clar, per mi. Veient aquests casos, em sembla estrany des d'aquí que a Rússia ningú reivindiqui atacs, perquè aquí el patró sempre és el que us deia de Peskov, és negar-ho tot, dir que no hi ha proves, encara que sembli molt evident que ells són els que hi puguin estar al darrere.

Clar, aquests mètodes són propis de Rússia,

Cristina? Sí, sí que són propis en el sentit que hi pot haver un patró. És a dir, és cert que des del punt de vista de Rússia ells també estan en una guerra indirecta amb Europa. És a dir, en el moment en què els països europeus armen Ucraïna, l'ajuden amb intel·ligència, pel Kremlin Europa ja ha pres part d'aquesta guerra i dins del seu marc mental ells consideren legítim aquesta mena d'atacs. I a més, Rússia també acusa Europa de fer-li guerra híbrida amb ells, amb les sancions econòmiques, amb el relat polític. I dels mitjans de comunicació demonitzant Rússia amb sabotatges, perquè aquí dins de Rússia també hi ha sabotatges. Per exemple, s'han cremat vies ferroviàries que han fet partisans ucranesos, però que des del punt de vista rus ho fan tot amb el suport europeu. Clar, aquí anteriorment sí que hi ha hagut tacks de hackers russos que havien fet amenaces de bomba a països de l'est d'Europa, però sempre és molt difícil establir si actuen a les ordres del Kremlin o actuen per simpatia del Kremlin o actuen de manera totalment externa, no? Llavors, quan l'atac híbrid es dirigeix contra un objectiu que està relacionat amb la guerra d'Ucraïna, posem per cas, no ho sé, amb una fàbrica europea d'armament, que això ha passat, doncs es veu clarament que al darrere Rússia té un propòsit que seria que aquestes empreses, que els seus caps, que els països d'aquestes empreses, s'ho pensin dues vegades abans d'enviar ajuda a l'exèrcit ucranès. És, per exemple, el cas de l'aeroport de Leipzig, a Alemanya, a l'agost, L'objectiu era clarament espantar-los i la investigació alemanya sí que va trobar els vincles amb la intel·ligència militar russa, però aquí el propòsit es veu molt clar. Llavors jo una de les preguntes que crec que ens hem de fer és quin profit hi podria treure Rússia en cas que hagin estat els responsables d'aquestes amenaces. Per què ho estaríem fent ara? I aquí és on a mi sí que se m'acut que Ucraïna ha posat en marxa una operació que es diu M&M's, que no sé si n'hem parlat molt allà perquè les coses que passen a vegades dins de Rússia no s'expliquen gaire, perquè no interessen molt o perquè hi ha altres temes que han estat més importants aquestes últimes setmanes, però aquesta operació M&M's consisteix a enviar centenars de petits drons cada nit. Per obligar a tancar els aeroports russos. I això ho estan aconseguint. És a dir, dia sí, dia també, hi ha cancel·lacions i retards de centenars de vols, com no havia passat mai abans en tota la guerra. Per tant, els russos, sobretot els moscovites, la gent de Sant Petersburg, la gent de les ciutats més grans, ara tenen, ells estan sentint, la societat russa, aquesta incertesa de si podran volar o no. Clar, una explicació dins de la mentalitat russa podria ser. Que si ells tenen problemes i els seus ciutadans per volar amb els seus avions i amb els seus aeroports, doncs podrien estar enviant un senyal a Europa que també ells poden provocar problemes similars als aeroports europeus. Però bueno, això és una deducció meva i ja et dic, no hi ha proves ara mateix que puguem afirmar i apuntar rotundament que Rússia ja està al darrere.

Els experts apunten a Rússia també perquè són atacs barats d'executar, fàcilment negables, que no s'espera que ens encadenin amb una gran resposta militar. Com explicava la Cristina, sí que hi ha aquest precedent a l'estiu, a l'agost, amb aquest dron armat a l'aeroport de Lépsic. Aleshores, sí que en aquest cas Alemanya va acusar directament Rússia. Rússia el que passa és que mai acaba reconeixent els fets. És a dir, sempre intenta guanyar temps d'alguna manera i després al final s'intenta. Expulsar una mica les mans. Vull dir que el modus operandi acostuma a ser aquest, Cristina. Sí, acostuma a ser aquest i,

de fet, ells juguen això, també. És a dir, quan va començar tot el tema d'aquesta amenaça d'una possible agressió, vaig intentar parlar amb alguns experts russos, amb experts militars, amb gent que en sap, i el que deien, ells tenen el missatge aquest oficial del Kremlin que ells no fan guerra híbrida. Però és que això ho hem vist històricament sempre en Bruxelles, no han admès res, fins i tot quan han comès assassinats en sol europeu al Regne Unit o fins i tot a Espanya, ells sempre ho han negat. I en el cas, per exemple, d'aquests assassinats, tu veies que havien estat, no ho sé, m'ho invento, per exemple, amb Novichok, i veus clarament el senyal que Rússia ja està al darrere perquè ells volen, pretenen que hi hagi aquest senyal. Ara no, ara no tens aquest patró de que tu puguis veure al darrere encara que ells t'ho neguin que ja estan al darrere. Però és cert que estem en un moment d'escalada, en un moment en què amb ells sobre el terreny la guerra d'Ucraïna se'ls està complicant i molt, pràcticament no estan avançant sobre el terreny. I veuen que és un punt d'inflexió, és a dir, tota l'operació que teníem per aquest 2026, acabar de conquerir tot el Donbass, se'ls ha anat a Norris, perquè els ucraniesos han aconseguit aturar-los, i per tant, ells necessiten fer molta pressió diplomàtica i molta pressió, això amb els Estats Units, i també molta pressió subterrània, podríem dir, per intentar que Europa deixi d'armar Ucraïna, perquè ells saben que si això passa, que si hi ha un moment en què els europeus es cansen d'això, que es crea una opinió pública a favor d'això, que amb ells els hi jugarà favor per acabar guanyant aquesta guerra perquè no contemplen cap altre escenari que no sigui guanyar aquesta guerra. Jaume Alclotet.

La doctrina militar russa des de principis del segle XX, em corregirà la Cristina per la pronunciació, però és maskirovka, que crec que vol dir engany, dissimulació, que es basa precisament en el que esteu explicant. És a dir, en fer operacions convencionals i no convencionals, ara la paraula és híbrida, però durant moltes dècades aquesta paraula no existia, que és fer operacions per part de Rússia que pots negar, que pots dissimular, que pots crear confusió. El cas d'aquesta doctrina que es va aplicar durant la Guerra Mundial a la crisi dels missiles de Cuba i moltes altres vegades, encara està vigent. I ara en parlàveu, a la invasió d'Ucraïna, però a la part de Crimea del 2014. Vull recordar que hi havia milers de soldats russos entrant o ocupant o sortint de les bases russes a Crimea, però que no portaven les insígnies de l'exèrcit rus. I llavors, era una paradoxa, el govern del Kremlin negava que fossin soldats seus, dissimulava, sortia per patineres, i en canvi als carrers es veien físicament els soldats russos sense insígnies ocupant Crimea. No és una cosa sorprenent, abans ho he explicat, és una doctrina habitual de l'exèrcit rus que jo crec que forma part de pressionar Europa a tots els punts calents per dir si això o el vostre suport al govern d'Ucraïna continua, doncs podem exportar la guerra a altres llocs, fer-vos la vida impossible, fer-vos la vida més difícil, sempre negant l'autoria d'una cosa que en alguns casos se sap i en altres coses es pot deduir.

Albert, jo li volia preguntar a la Cristina sobre l'estat d'ànim de la població a Rússia en relació a la guerra ella que hi viu i que ho veu i que parla amb gent, amb russos perquè Rússia es pensava que aquesta guerra la resoldria en dues setmanes. I porten quatre anys, no estan podent amb els ucranians. I per un país tan orgullós com Rússia, no sé com està impactant això en la psicologia col·lectiva, el fet de no estar podent amb els ucranians i veure que no avancen en el terreny de combat i que això s'allarga, que hi ha molts morts, etcètera, etcètera.

Dins de la mentalitat nostra, europea, pensaríem que aquí la gent hauria d'estar molt farta i fins al punt de sortir als carrers a protestar. Això no està passant. És a dir, a l'inici de la guerra hi va haver una mena de pacte tàctic no escrit entre la població, la majoria part de la població, i el govern que va ser tu fes la teva guerra mentre a mi no em molesti. Jo miro cap a una altra banda, a mi em deixes viure tranquil, em deixes viure bé i ja faràs tu el que hagis de fer a Ucraïna, que queda molt lluny i que no m'afecta. Què passa? Que aquest últim any els drons han començat a arribar també a territori rus i. Jo el que pensava és que directament això seria un punt d'inflexió i que en el moment en què la guerra es traslladava dins de territori rus i no només dins de territori rus, sinó a la capital russa, que els trons podien impactar aquí i que hi havia víctimes mortals, això canviaria. I això no ha canviat. És a dir, la gent es resigna aquí i hi ha una mena de. Hi ha un periodista rus que es diu Kolesnikov, l'Andrei, que ell sempre ho diu, diu que la societat està totalment anestesiada. És a dir, és molt difícil en una societat que tu ja t'has encarregat de reprimir-la moltíssim, perquè molta de la massa social crítica ja està fora del país,

molta està empresonada, també n'hi ha que està morta, que està assassinada, i per tant, aquí la major part de la població està resignada. I com que no puc fer res, com que fer alguna cosa em suposa pagar un preu massa alt, jo callo i em resigno. Però és que parlant amb aquesta gent. Que li han caigut drons al costat de casa seva o a casa seva, fins i tot creuen que. No sé per què els ucranesos ens estan fent això ara. Et fan alguns missatges que dius, però com és que no relacionen aquesta causa-efecte amb el que està passant? Ells estan fent una guerra ucraïna i, per tant, aquestes són les conseqüències d'una guerra que vosaltres heu començat. No hi ha aquesta mentalitat. I parlant-ho amb sociòlegs, ells també, el que et diuen és que si fan aquest canvi de xip, se'ls desmunta tot el seu marc mental. És a dir, se'ls desmunten els fonaments vitals que psicològicament els permeten continuar vivint una vida mitjanament normal. Per tant, hem d'entendre que la societat russa no és com la nostra i que aquí tenen molta pressió del govern i els costa molt de, fins i tot em deien els sociòlegs, de pensar que la seva opinió és important. Ells poden tenir una opinió, però no l'expressaran perquè els de dalt en saben més que nosaltres. Llavors, és molt complicat que ells ara mateix, la gent,

pugui dir estem molt cansats d'aquesta guerra. Sí que és veritat que hi ha enquestes del centre elevada, que és el centre d'enquestes independent d'aquí de Rússia, que demostren d'alguna manera que puja la gent que vol unes negociacions de pau i a través de llegir entre línies entens que la gent evidentment està cansada d'aquesta guerra, però està cansada passivament. És a dir, acceptaran el que hagi de venir. Si les sancions econòmiques apugen encara més la inflació, doncs si no puc menjar carn de res dos cops a la setmana, en menjaré un i si no, un cada 15 dies. Aquesta és una mica la sensació que a vegades és molt frustrant, però a la vegada pots arribar a entendre per què actuen d'aquesta manera. Digues, Olga.

Si intentem entendre, tot i que és molt difícil que hi hagi mai una confirmació oficial per part de Rússia, però sí, intento entendre, i li demano ajuda a la Cristina, què és el que pot motivar o què ens surt guanyant en el cas d'estar darrere d'aquests atacs, i veig un motiu que no sé si és possible, i és que en definitiva el que fan aquests atacs de qualsevol tipus híbrids és instal·lar la desconfiança i la por. En les diferents poblacions. La desconfiança amb la capacitat de reacció de les seves institucions. No saps fins a quin punt el teu país està preparat per reaccionar davant atacs que fins ara no es produïen. I això instala una por, una inseguretat, una desconfiança, i això sí que és en clau interna. De cada país on afecten aquests atacs. Jo no sé si darrere d'aquest laboratori hi ha aquesta intencionalitat que hi hagi una desestabilització de la població, de desconfiança, de generar una desconfiança envers els seus propis governs. Podria ser una de les causes, Cristina?

Aquí el que hi ha clarament, el que busca Rússia és desestabilitzar Europa. És a dir, ells intenten crear aquesta sensació general de pànic, de desconfiança en el transport aèri, de desconfiança en les institucions europees que no són capaces d'evitar aquesta mena d'amenaces, i en definitiva de de tirar el malestar social i, per exemple, que en puguin treure rèdit partits extremistes, que sovint els tenen més simpatia, no sé, l'alternativa per Alemanya, el reclutament nacional a França. És a dir, per ells, una Europa dividida i més dèbil pot pressionar menys Rússia i aquest és el seu punt de vista. És a dir, després una altra cosa que també volia posar sobre la taula és que quan nosaltres per sistema i sense proves estem acusant directament Rússia de forma sistemàtica d'estar darrere d'aquesta mena d'accions, encara que pugui semblar molt clar, també internament a Rússia es reforça el relat del Kremlin que diu que Europa s'està construint sobre la russofòbia, que els russos sempre són els dolents. Nosaltres estem vivint Europa en aquest moment de militarització, ens hem de tornar a armar, ens hem de saber defensar, hem de coordinar-nos amb això. A Alemanya, que si es torna a posar al servei la mili, en altres països de l'est, sobretot els bàltics, estan fent instrucció militar als civils, que això jo ho vaig veure abans de la guerra d'Ucraïna a Ucraïna, com els civils ja rebien instrucció militar per si podia passar alguna cosa. Clar, aquí penseu que el adoctrinament ve de fa dècades, és a dir, quan s'acaba la Segona Guerra Mundial, ells comencen a construir, i Putin, després d'aquests últims anys, ha reforçat tot aquest missatge que hi ha un enemic exterior i el culpable de tot és Occident. Llavors, aquí els russos, la mentalitat que tenen, si els preguntes pel carrer, és que Occident ens vol destruir, és que Occident ens vol mal. Llavors. Amb això justifiquen tots els problemes interns perquè tenim un enemic comú i això és el que ha de generar la unitat aquí dins de Rússia i els hi funciona. Clar, és un adoctrinament que reben des de les escoles de petits cada dia quan reben aquestes classes de converses importants, que és una assignatura que va crear Putin, i fan classes d'història amb uns llibres de text que, si te'ls mires, són surrealistes perquè han reinventat tot el que ha passat, per exemple, a Ucraïna. Clar, és molt difícil en una societat on des de petits ja reben tots aquests missatges i on ara cada vegada és més difícil accedir a informació lliure perquè necessites un VPN per poder-te connectar a internet i llegir mitjans de fora o mitjans russos independents. Llavors, jo el que estic veient és que això va més i que cada vegada serà més complicat la gent que s'ha quedat a dins de Rússia que puguin tenir una visió crítica perquè no tenen accés a tenir aquesta visió crítica.

La Cristina Solías, des de Moscou, amb aquesta guerra híbrida, no sé si hem de parlar de guerra, en qualsevol cas de si d'intoxicacions i d'elements que alteren la normalitat. Cristina, veig que amb el rus vas progressant, eh? Sí, mica en mica. El parles ja o no?

El parlo per converses petites d'anar a comprar o parlar pel carrer entrevistes no, entrevistes gràcies a Déu tinc l'Esbetlana que m'ajuda i que és que és molt complicat

el rus és complicadíssim sona tan bé i ha estat tan preciós aquest poema que ens has llegit que mira, ho repetirem gràcies Cristina una abraçada ben forta una abraçada a tots.