Rússia i Ucraïna s'acusen mútuament de ciberatacs als sistemes d'alarma per avisar la població

Rússia i Ucraïna s'acusen mútuament de "ciberatacs massius" als sistemes d'emergència per enviar alertes mòbils a la població en cas d'atacs i d'emetre informació falsa. La guerra entre Rússia i Ucraïna també és una guerra híbrida, més enllà dels combats sobre el terreny.

Poc després del final de la treva per a l'evacuació d'Oleixki, a la primera línia de foc de Kherson, Ucraïna ha denunciat que durant la nit la seva aplicació d'alerta mòbil havia estat piratejada. La Força Aèria ucraïnesa ha informat a Telegram que era "possible que l'aplicació Air Alarm hagi estat objecte d'interferències enemigues".

Igualment, Rússia ha informat que la seva aplicació mòbil per alertar la població dels atacs de drons ucraïnesos i altres amenaces, havia estat objectiu d'un "ciberatac massiu".

Segons el Ministeri de Situacions d'Emergència rus, el ciberatac ha permès als autors "difondre informació falsa al públic". El comunicat del ministeri rus afegia que s'estava treballant per "corregir la vulnerabilitat de l'aplicació mòbil i restaurar-ne el funcionament normal".

Però mentre que Rússia, en un primer moment, no ha responsabilitzat directament ningú del ciberatac, el Centre Ucraïnès de Comunicacions Estratègiques (Spravdi) ha atribuït el pirateig i la difusió d'alertes falses -de radiació nuclear o atacs químics- a Rússia.

Informacions que han hagut de desmentir i han demanat als ciutadans ignorar qualsevol "missatge estrany" que hi aparegués.

Anteriorment, Rússia ha denunciat en nombroses ocasions atacs informàtics organitzats per serveis secrets ucraïnesos, mentre que diversos països europeus els atribueixen a Rússia i a campanyes de desinformació.

Final de la treva, converses de pau i més atacs

Aquests ciberatacs arriben quan va expirar una treva de sis dies diumenge al vespre a Oleixki, que ha permès evacuar 167 civils, entre ells 22 nens i 21 persones amb mobilitat reduïda, segons dades de l'estat major ucraïnès. Ni Kíiv ni Moscou han informat de cap violació de l'acord, a diferència d'altres altos el foc parcials, en particular els que es van celebrar durant la Pasqua ortodoxa.

Aquest és l'alto el foc més llarg des de l'inici de la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia el febrer del 2022.

El ministre d'Exteriors ucraïnès, Andrí Sibiha, va exigir que els ciutadans que s'han quedat a Oleixki "han de tenir accés humanitari sense obstacles".

A més, considera que la treva pot ser un pas cap a la pau. "Els resultats a Oleixki poden servir com a mesura de foment de la confiança i aplanar el camí per a nous avenços en el procés de pau".

Les converses entre Rússia i Ucraïna, amb la mediació dels EUA, es reprendran aquest mes, després d'haver estat congelades des que els EUA i Israel van llançar atacs conjunts contra l'Iran a finals de febrer.

Però la pausa en aquesta primera línia de guerra no ha fet cessar els atacs en altres fronts del país. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va dir diumenge que el seu país deixaria d'atacar les refineries de petroli russes, tal com va exigir el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, si Washington subministrava míssils interceptors Patriot a Kíiv.

L'exèrcit ucraïnès ara ataca refineries, oleoductes i dipòsits de petroli a Rússia gairebé setmanalment, amb l'objectiu de privar Moscou dels ingressos de les vendes d'hidrocarburs, que s'utilitzen, entre altres coses, per finançar el seu esforç bèl·lic.

Aquest diumenge Zelenski ha confirmat atacs contra una planta de la indústria de defensa russa i contra actius de defensa aèria a la regió de Rostov, al sud de Rússia i la planta química de Kamensk, una empresa dedicada a la producció de míssils, entre altres objectius.

Per la seva banda, els atacs aeris russos de diumenge van matar tres persones, inclosa una nena de 13 anys, a les regions de Vínnitsia i Sumi, al centre i al nord d'Ucraïna, segons les autoritats ucraïneses.