Crítica de les estrenes de cinema: la fantàstica "El ser querido" marca l'inici de la nova temporada
"El ser querido" va competir al Festival de Canes i, tot i marxar amb les mans buides, va tenir una molt bona rebuda, sobretot per la gran actuació de Javier Bardem. S'estrena juntament amb l'últim títol de Ridley Scott i el quart capítol de la saga de Tadeu Jones.
"El ser querido"
Rodrigo Sorogoyen torna a demostrar la seva solvència com a director amb l'esplèndida "El ser querido", una història sobre un pare absent que intenta recuperar el contacte amb la seva filla quan tot apunta que, per culpa del distanciament, és irrecuperable. Ell és un director de cinema de prestigi reconegut i ella intenta ser actriu, de manera que el progenitor li vol donar l'oportunitat professional de la seva vida. Però amb les bones intencions no n'hi ha prou i el xoc entre tots dos es farà evident durant el rodatge.
La pel·lícula parla honestament de com cadascú construeix la seva memòria en funció dels seus records particulars i, també, de com cal afrontar els abusos de poder en l'entorn laboral. És un film pràcticament rodó, amb un equilibrat guió de Sorogoyen i la seva inseparable Isabel Peña, dues interpretacions extraordinàries de Javier Bardem i Victòria Luengo i dues escenes al voltant d'una taula que ja són història del cinema espanyol.
"La constelación del perro"
Ridley Scott dirigeix aquest interessant i íntim thriller postapocalíptic sobre l'efecte que tindria una pandèmia mundial i altament mortífera en l'estat d'ànim dels supervivents. El film explora de forma convincent si el planeta sucumbiria irremeiablement a la violència desenfrenada o hi quedaria un bri d'humanitat esperançadora.
És un film absolutament connectat amb el present, que es deté a mostrar la bellesa de la natura com a antídot de la barbàrie, però que té alguns problemes de to i un guió que sembla incomplet. Almenys, això sí, compta amb un repartiment infal·libe: Jacob Elordi, Josh Brolin, Margaret Qualley i Guy Pearce.
"Tadeu Jones i la llàntia meravellosa"
En el quart capítol de la saga, aquesta paròdia d'Indiana Jones arriba per fi a la maduresa. És la conseqüència de la paternitat, que condicionarà a partir d'ara totes les seves decisions. Aquesta maduresa es veu en tots els aspectes del film. De fet, 15 anys després d'engegar la franquícia, Enrique Gato ha aconseguit la millor entrega de totes.
"Erupcja"
Un drama sentimental poc original amb ínfules "cool" que es ven com un film sense guió, com si això fos positiu, quan en realitat li atorga l'aparença de pel·lícula inacabada. Es perd en dissertacions repetitives sobre la importància de la llibertat personal, el gust per la música electrònica i els paisatges urbans de Varsòvia. No aporta res, més enllà de veure la cantant Charli XCX en el seu primer gran paper en una cinta de ficció.
També s'estrenen la comèdia romàntica "Una noche al año", amb el nou galant de Hollywood, Callum Turner, i el drama dirigit per Gabriel Azorín "Anoche conquisté Tebas".
