Cent dies del pitjor brot d'Ebola al Congo, amb més de 2.300 morts i 5.000 infectats
Ja fa cent dies que es va declarar un brot d'Ebola a la República Democràtica del Congo, el més letal de la història del país pel nombre de casos afectats, d'entre els 17 episodis patits fins ara des que n'hi ha registres. Des del 15 de maig, quan l'OMS va alertar del brot aparegut a la província d'Ituri, s'han confirmat més de 5.000 persones contagiades, 2.300 de les quals han mort. Durant l'última setmana hi ha hagut, de mitjana, un mort cada mitja hora.
La malaltia s'està escampant de forma exponencial malgrat els esforços de les autoritats per controlar-la. Aquest divendres han arribat al país 16.000 vacunes per repartir entre la població. I l'OMS s'ha compromès a enviar 70.000 dosis d'una vacuna experimental per intentar frenar-ne l'expansió, tot i que no estan segurs que funcioni per a la variant del virus que hi ha actualment al Congo.
Són dosis de la vacuna Ervebo, homologada per a la variant Zaire d'aquesta febre hemorràgica. El brot actual és de la variant Bundibugyo, que de moment no té cap vacuna ni tractament aprovats i una mortalitat del 50%.
Se n'haurà de provar l'eficàcia en plena epidèmia. Els congolesos que la rebin seran informats dels possibles riscos i beneficis, i hauran de donar el seu consentiment abans que se'ls administri.
La vacunació de la població s'afegeix a la resta de mesures que està implementant el país per lluitar contra aquest brot, com els controls i la vigilància de possibles contagis i els seus contactes, i l'aïllament i el tractament dels infectats, segons ha explicat el ministre de Sanitat, Roger Kamba. Kamba també ha reconegut que cal reforçar tot el sistema sanitari.
També s'han fet campanyes informatives a la població, com la caravana de motoristes desplegada aquest agost a diverses zones per conscienciar la població que segueixi les mesures preventives decretades pel govern o la formació del personal sanitari per part de professionals d'entitats i ONGs, com Metges sense Fronteres.
Dificultats afegides per controlar el brot
A més de la falta de tractament i vacunes, també estan dificultant el control d'aquest brot la ràpida transmissió de la malaltia, la mort de persones contagiades fora dels centres mèdics, l'alta mobilitat de la població –en part, per feines vinculades a la mineria– i els atacs de milícies rivals en un país amb inseguretat endèmica.
Al port de Bende-Bende, a Kinshasa, una de les principals portes d'entrada a la capital del país, s'han establert controls als passatgers dels vaixells que naveguen pel riu Congo des de les regions de l'est i el nord, les més afectades per l'epidèmia.
En el moment de desembarcar, se'ls registra i es controla si tenen febre o cap símptoma compatible amb la malaltia. Si no és així, se'ls deixa marxar.
"El període d'incubació del virus és d'entre 2 i 21 dies. Si després algú presenta símptomes de la malaltia a casa, el podrem localitzar", explica Yves Matwa, un dels treballadors que està fent aquests controls.
Pel riu Congo es desplacen cada dia milers de persones per feina o intercanvis comercials, expliquen des de l'OMS, des d'on alerten que un sol cas a Kinshasa "podria ser catastròfic" i escampar la malaltia per aquest país de més de 100 milions d'habitants.
L'epidèmia afecta especialment regions del nord i l'est del país, a les fronteres amb Uganda i el Sudan del Sud, on la presència de l'estat en comunitats locals és feble, falten infraestructures sanitàries i hi ha grups armats desplegats a la zona des de fa dècades.
L'expansió d'aquest brot supera l'epidèmia més mortal del país fins ara, que va ser entre el 2018 i el 2020 i que va provocar la mort de 2.300 persones, de les 3.500 que es van contagiar.
Aquest diumenge, el papa Lleó XIV –durant la pregària de l'àngelus a la plaça de Sant Pere del Vaticà– ha fet una crida a la comunitat internacional a contribuir més per tallar la propagació del virus.
