Tres anys de guerra de Gaza, un conflicte que s'ha estès i continua: què han aconseguit Hamas i Israel?

Els atacs de Hamas als voltants de Gaza del 7 d'octubre del 2023 i les matances que hi va perpetrar van trencar el fràgil equilibri que hi havia al Pròxim Orient i el van fer entrar en una espiral de violència cada vegada més àmplia.

L'objectiu més o menys explícit de Hamas era evitar que es consumés l'acostament entre Israel, l'Aràbia Saudita i altres països àrabs promogut pels Estats Units per aïllar el règim islamista de l'Iran.

La resposta d'Israel va ser immediata: va declarar l'estat de guerra per primera vegada des del 1973 i va engegar l'operació Espases de Ferro, amb bombardejos massius aquell mateix dia sobre Gaza.

Una setmana després ja s'havia consumat el setge total a la Franja i a finals d'octubre l'exèrcit israelià hi va entrar, mentre els habitants havien de fugir cap a les poblacions del sud per evitar els bombardejos.

Què han aconseguit Hamas i Israel?

Com a balanç d'aquests tres anys es pot dir que els atacs de Hamas sí que han aconseguit impedir l'acostament d'Israel als països àrabs, però ha estat a costa d'un preu enorme, sobretot per a la població palestina de Gaza.

També han aconseguit estendre el conflicte al Iemen, al Líban i finalment a l'Iran, amb una nova guerra que ha bloquejat la sortida dels combustibles fòssils dels països del golf Pèrsic.

I pel que fa a Israel, la guerra ha facilitat a Netanyahu i el seu govern de coalició amb l'extrema dreta eludir els casos de corrupció i mantenir-se en el poder i, a més, ampliar els assentaments a Cisjordània.

I pel que fa a Gaza, l'aniversari dels atacs de Hamas arriba en un moment en què se sap molt poca cosa del que hi passa i en quines condicions viuen els habitants de la Franja després de tres anys d'una guerra que ha destruït la majoria d'infraestructures.

Repassem, però, com ha evolucionat el conflicte al llarg d'aquests tres anys.

El suport de Hezbollah i els houthis a Hamas

Gairebé des de l'inici de la guerra, Hezbollah, la milícia proiraniana del Líban, va anar llançant coets al nord d'Israel, i més tard s'hi van afegir els houthis del Iemen, amb atacs a Israel i al mar Roig.

Això no va impedir a Israel de continuar castigant Gaza des de l'aire i des de terra, i el nombre de víctimes mortals, centenars els primers dies, es va començar a comptar per milers i després per desenes de milers.

A finals de novembre va arribar el primer alto el foc, negociat per Qatar, Egipte i els Estats Units, una treva en la qual Hamas va alliberar un centenar dels 250 ostatges que va segrestar el 7 d'octubre.

La situació humanitària dels habitants de Gaza va anar empitjorant i es va convertir en notícia gairebé diària, amb els ulls posats al pas de Rafah, per on els subministraments passaven amb comptagotes o no passaven.

L'Iran entra en joc i intenta atacar Israel

En resposta al bombardeig del seu consolat a Damasc, a Síria, l'Iran va entrar directament en la guerra l'abril del 2024, amb un atac massiu amb drons i míssils que l'escut antimíssils israelià va interceptar en la major part dels casos.

La tardor d'aquell any Israel va començar una ofensiva contra Hezbollah: va matar o malferir centenars de milicians fent explotar els seus buscapersones i dispositius de comunicació, i va matar el seu líder amb un atac aeri a Beirut.

A l'octubre, i després d'un altre intent de l'Iran d'atacar-lo per aire, l'exèrcit israelià va iniciar la invasió terrestre del sud del Líban contra Hezbollah, que continuava llançant coets contra Israel.

L'ofensiva, amb l'objectiu de rematar Hezbollah, va suposar una xifra de víctimes mortals superior a les 3.000 i el desplaçament forçós d'un milió d'habitants de tot el sud del Líban.

El segon alto el foc i el tercer, el "definitiu"

Un mes després, el front es va pacificar força amb un fràgil alto el foc amb Hezbollah mediat pels Estats Units, que li va permetre a Israel mantenir-se dins el Líban fins a finals del febrer del 2025.

Aquest any, el 2025, va començar amb un altre alto el foc a Gaza pactat novament amb Qatar, Egipte i els Estats Units, amb nous alliberaments d'ostatges israelians i presoners palestins.

Donald Trump, novament com a president a la Casa Blanca, va dir que els palestins haurien de marxar de Gaza i va anunciar la intenció de convertirm la Franja en "la Riviera del Pròxim Orient".

Un mes després Israel va trencar l'alto el foc i la guerra oberta va tornar a la Franja, fins que fa un any es va activar el tercer alto el foc, que, amb molts peròs, s'ha anat allargant en el temps fins ara.

Israel admet els més de 70.000 morts de Gaza

Llavors l'alto el foc es va interpretar com un fracàs del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, que va haver d'acceptar-lo a contracor, pressionat per Trump, l'oposició interna i un aïllament internacional.

Va ser un alto el foc, però, que va permetre a l'exèrcit d'Israel mantenir el control de més de la meitat de la Franja de Gaza, mentre la població palestina es va haver de refugiar com va poder entre la runa.

Després d'haver negat les xifres de víctimes mortals i ferits a Gaza, al gener Israel va admetre per primera vegada que les ofensives del seu exèrcit havien matat més de 70.000 persones i n'havien ferit més de 170.000.

Els atacs a l'Iran, el punt d'inflexió

Els atacs dels Estats Units i Israel a l'Iran del febrer van ampliar encara més l'abast del conflicte, però alhora van fer passar el front de Gaza a un segon terme cada vegada més remot.

I això malgrat els esforços internacionals per visibilitzar-lo i retornar-lo a les primeres planes, amb les flotilles solidàries i els reconeixements de l'estat de Palestina de cada vegada més països.

Vist en perspectiva, l'atac a l'Iran promogut per Netanyahu i al qual es va afegir Trump ha estat una molt bona estratègia per a Israel, ja que ha fet desviar l'atenció mediàtica mundial de la guerra de Gaza.