La lluita d'un grup d'israelians i palestins per trobar plegats el camí de la pau, a "Sense ficció"
Combatents per la Pau (Combatants for Peace), nominat dues vegades al Premi Nobel de la Pau, és un grup binacional extraordinari format per antics combatents i enemics, israelians i palestins, que col·laboren enmig d'un conflicte armat en curs. Davant la devastació i l'escalada de violència del 7 d'octubre del 2023 i la guerra a Gaza, el nucli del moviment s'enfronta a grans reptes i ha de demostrar que existeix una altra via, tant per a ells com per a tota la humanitat. La primera qüestió que han d'afrontar és la seva pròpia convicció: és possible?
"Un altre camí per a la pau", que "Sense ficció" estrena el 6 d'octubre, narra la història d'aquest grup de visionaris que es neguen a rendir-se davant la violència i la injustícia. Són persones que, marcades per narratives de divisió i de por profundament arrelades, van trobar el coratge per qüestionar les seves creences i emprendre un camí radicalment diferent. I, davant d'una violència esfereïdora, es neguen a fer marxa enrere i es comprometen amb la seva missió.
El documental inclou imatges d'arxiu i de cinema veritat, així com entrevistes íntimes, amb l'objectiu de submergir-se en els paisatges emocionals dels protagonistes. A través de les seves històries, que testimonien el dolor i la complexitat del conflicte israelianopalestí, es mostren persones disposades a qüestionar les narratives amb què van créixer per posar fi al cicle de la violència. El recorregut de cada protagonista per reivindicar i reconèixer la humanitat compartida ofereix un mirall on reflexionar sobre les seves pròpies suposicions i prejudicis.
De la violència a la recerca de la pau
Entre els testimonis del documental hi ha el de Sulaiman Khatib, que es va unir al moviment Fatah quan tenia dotze anys. Als catorze, va ser detingut per haver atacat dos israelians i va complir una condemna de deu anys en una presó israeliana. En Sulaiman és cofundador de Combatents per la Pau i utilitza la seva pròpia transició de la violència a la no-violència per inspirar el canvi i fomentar l'entesa entre israelians i palestins.
Jo creia que l'única manera de combatre l'ocupació era la lluita armada.
Per la seva banda, Avner Wishnitzer, nascut i criat en un quibuts i cofundador de Combatents per la Pau, es va unir a les Forces de Defensa d'Israel, primer en el servei actiu i després com a reservista. A finals del 2003, va formar part d'un grup de soldats i oficials que es van negar públicament a servir als territoris ocupats.
I quan la meva unitat va començar a fer més i més missions als territoris ocupats, és quan jo vaig dir prou. No volia formar part d'això.
És el mateix cas de Chen Alon, net de supervivents de l'Holocaust, que va servir durant quatre anys a l'exèrcit israelià i, posteriorment, durant deu anys com a oficial d'operacions a la reserva. Més tard, va cofundar l'organització Combatents per la Pau després de signar una petició de soldats i oficials que es negaven a prestar servei als territoris ocupats.
Érem un grup d'oficials del Tsahal i els soldats van dir que no volien continuar servint als territoris ocupats.
Un 7 d'octubre que ho va canviar tot
A partir de l'atac de Hamas al festival Supernova, el 7 d'octubre del 2023, i dels esdeveniments posteriors, els Combatents per la Pau van haver de treballar amb força per mantenir vives les seves conviccions.
Quan es comencen a cometre atrocitats, el primer impuls és que tinc ganes de tornar a agafar un tanc i matar-los tots ara mateix",reconeix Chen Alon.
I Jamil Qassas, membre també dels Combatents per la Pau, explica que "de primer vaig sentir joia".
Vaig tenir el sentiment de la victòria.
En Jamil, que va néixer en una família desplaçada de casa seva, va presenciar la mort del seu germà a mans de les Forces de Defensa d'Israel durant la primera intifada. Va ser empresonat tretze vegades per la seva participació en aquest conflicte.
Va ser molt difícil de fer aquest paper. De no ser la víctima sinó el causant de la mort i del dolor.
Després del 7 d'octubre, la resposta d'Israel va ser immediata i l'exèrcit d'Israel va començar els atacs a Gaza, amb el resultat de milers de morts i desplaçats.
En Jamil va reunir urgentment els Combatents per la Pau per continuar la seva tasca: "El principal tema de conversa és com podem continuar plegats".
I si creiem de debò en el nostre ideal de resistència no-violenta i en l'ideal de pau i de coexistència.
Per Avner Wishnitzer, cal "ser capaços de contenir aquest dolor i aquesta ràbia".
No tenir por de discutir i fins i tot de barallar-nos, sempre que siguin paraules i no bales allò que intercanviem. I aquell sentiment de ser humans que convivim malgrat les diferències".
