"Guanyar la loteria": Un pla per vèncer l'atzar del sorteig i guanyar milions de lliures, a "Sense ficció"
A la Irlanda deprimida dels anys 80, molts somiaven guanyar una fortuna jugant a la Loteria Nacional, però Stefan Klincewicz es va proposar aconseguir-ho realment. En detectar una oportunitat en el sistema, va reunir un grup d'oportunistes disposats a arriscar-se i junts van intentar comprar totes les combinacions possibles de butlletes amb l'esperança d'endur-se el premi gros. Quan el pla va sortir a la llum, va dividir el país i va obligar els responsables de la Loteria Nacional a fer tot el possible per impedir que la iniciativa tirés endavant. El documental "Guanyar la loteria", que "Sense ficció" estrena el 29 de setembre, explica aquesta peculiar història a través del testimoni dels seus protagonistes.
Gairebé tothom ha jugat a la loteria i a tothom li agradaria guanyar-la. Quan l'any 1986, enmig d'una forta crisi econòmica, es va llançar la Loteria Nacional a Irlanda, es va desfermar una mena de febre i el públic va acollir el joc amb entusiasme. La loteria va suposar una injecció d'il·lusió per a una població sense gaires perspectives de futur. L'eslògan de la loteria era: "Podries ser tu".
Per ser realistes, venien un somni a la gent.
En aquella època de crisi i disfuncionalitat, la tecnològicament avançada Loteria Nacional era una de les poques institucions del país que gaudia de confiança: funcionava amb una precisió de rellotgeria i destinava fons a bones causes.
El format de la loteria consistia a encertar una combinació de sis números de 36 possibles, però també hi havia premis substancials per quatre i cinc encerts, una característica que el matemàtic d'arrels poloneses Stefan Klincewicz, establert a Cork, va veure com una debilitat per explotar i es va convertir en la seva obsessió.
La veritat és que tinc una habilitat, o un do natural, per a les matemàtiques. Des de ben petit, pràcticament sabia amb antelació quina seria la fase següent d'una progressió.
La lluita fins al final entre la Loteria Nacional i l'Stefan
Stefan Klincewicz va idear un pla audaç per vèncer l'atzar del sorteig i guanyar milions de lliures. Per aconseguir-ho, va reclutar un grup heterogeni d'inversors, que l'any 1992 van intentar jugar totes les combinacions possibles i aprofitar un pot acumulat per obtenir un benefici segur.
Em va semblar que era una oportunitat que podia aprofitar amb èxit.
Quan la Loteria Nacional va detectar que a tot Irlanda s'estaven venent més butlletes del que era habitual, va intentar frustrar aquest intent d'assegurar el premi i va amenaçar de retirar els terminals.
Els de la Loteria van entendre què passava. I van intentar impedir la venda de butlletes a través de les màquines.
Davant d'aquesta situació, l'opinió pública es va dividir entre els que consideraven legítima l'acció de l'Stefan i el seu grup i els que creien que era un abús del sistema.
Tot i les dificultats per validar les butlletes, la colla de l'Stefan va intentar jugar tots els números, però hi havia la possibilitat que, després d'haver-se gastat moltíssims diners, no guanyessin.
Hauria estat desastrós que no haguéssim tingut la butlleta guanyadora. Per això no ens podíem aturar, havíem de continuar.
