Alcaldesses del foc: les lliçons que deixen els incendis que han cremat al País Valencià

Al País Valencià la pluja no sap ploure, i el foc no sap cremar. Aquest estiu hi ha hagut cinc grans incendis. Un estiu de calor extrema, amb unes muntanyes amb molta vegetació i molt seca, on els esclafits, secs i humits, han provocat un foc que s'ha propagat ràpidament.

Dues alcaldesses, la d'Eslida, a la Plana Baixa, i la de Begís, a l'Alt Palància, reflexionen sobre el foc, la severitat, les ajudes i la gestió.

Per què tants incendis han afectat les comarques de Castelló?

Les comarques castellonenques són les més muntanyoses del País Valencià, les que concentren més altitud i relleu. Serres estimades com la d'Espadà, Calderona, les muntanyes del Maestrat o de la Tinença de Benifassà. I el Penyagolosa, que s'alça imponent, com a emblema. Pot ser per això que els seus veïns viuen esperant el foc.

Lucia Doñate és l'alcaldessa d'Eslida. El seu poble es divideix en dos: la part alta, on hi ha l'ajuntament, i la part baixa, construïda més tard. És educadora ambiental, treballa al parc natural de la Serra d'Espadà i apunta que el foc té una funció:

"El foc torna a crear un altre tipus de vida i un altre tipus de paisatge. Jo recorde de menuda, fa 47 anys, com la Costera es cremava. Tres vegades s'ha cremat, jo tinc 54 anys, i he vist tres incendis, este és el tercer. Però tot torna, la naturalesa és sàvia. L'any que ve veurem com comença a créixer el sotabosc i a poc a poc aniran creixent arbres."

Els coneixements del territori i els incendis que ha viscut l'ajuden a tenir una actitud reflexiva i serena, però sense deixar d'estar alerta. "Quina paciència hem de tenir nosaltres davant eixos canvis de paisatge, i de quina manera afecten la fauna i la flora?", es pregunta.

Quatre anys amb arbres cremats a les muntanyes

Ja se sap que, quan una és alcaldessa d'un poble menut, fa de tot. María José Madrid és l'alcaldessa de Begís. És infermera de professió, però està de guàrdia vint-i-quatre hores vetllant pels veïns i pel terme.

Fa quatre anys, un 15 d'agost, Begís van patir un dels incendis més devastadors del País Valencià. Es van cremar quasi 20.000 hectàrees i el 98% del seu terme municipal va quedar calcinat.

Han passat quatre anys i només un 5% de la muntanya s'ha recuperat. "Encara no s'han acabat de retirar els arbres cremats. S'han retirat en determinades zones, però n'hi ha que no són econòmicament rendibles per a les empreses que s'hi dediquen; s'ha de fer de manera manual, i això encara no ha arribat", explica.

Begís es troba a la serra del Toro. Les seves muntanyes, encara ara, estan plenes d'arbres carbonitzats. La vegetació s'ha anat obrint pas entre la negror, però la muntanya no està en condicions.

I és que la casualitat ha fet que aquest 15 d'agost, un altre 15 d'agost, una tempesta de granís castigara unes muntanyes pelades. "El que ha fet és produir més caigudes d'arbres, més desperfectes, murs tombats, parets... La veritat és que ha estat un poc desastre", lamenta.

I quan repoblem?

Quan un incendi deixa el terme negre, el desig dels veïns és que torne, com més aviat millor, el verd.

Doñate, com a educadora ambiental, sap que encara no es pot plantar, no es pot repoblar. "No podem anar a plantar sureres perquè abans ha de créixer el sotabosc. Després que creixen les esparregueres, quan cresca el sotabosc, ja podrem plantar. I s'ha d'anar amb grups molt menuts, i plantar primer vegetació", concreta.

L'alcaldessa fa tota la pedagogia que pot perquè ara "convé deixar que la muntanya a poc a poc es regenere".

El parc natural és una quarta part de la serra d'Espadà. "Per a nosaltres tota la serra és important, encara que la part protegida siga només el coret. Però s'ha de regenerar tot, tota la serra. Això el govern ho hauria de tenir clar, perquè és el futur dels nostres pobles", assegura Doñate.

Per l'alcaldessa de Begís, entre poc i massa, hi ha mesura. "Teòricament, la conselleria diu que fins als 5 anys no es pot repoblar la muntanya", explica.

Després de l'incendi de 2022, a Begís es va crear l'associació Oriwa. Treballa per a la recuperació socioambiental i la reforestació, amb vegetació autòctona, de les muntanyes afectades per l'incendi. "Nosaltres sí que en determinats trossos de muntanyes estem replantant, però la conselleria encara no ha començat aquesta tasca".

I ara, qui plantarà oliveres i ametllers?

A Begís, amb els ajuts que l'administració va donar, els agricultors afectats van poder replantar. L'esforç començava a donar fruits, quatre anys després, però la pedregada d'aquest agost ha fet malbé quasi el 100% de la collita de nou.

"L'agricultura i la ramaderia han tirat endavant, amb tan mala sort que, amb la granissada que ens ha caigut aquest any, una altra vegada el dia 15 d'agost, s'ha perdut absolutament tota", lamenta l'alcaldessa.

A la Vall d'Uixó les destrosses econòmiques per al camp s'estimen en uns 40 milions. "Artana, jo no l'havia vista mai cremada d'aquesta manera. Cada vegada que passem per allí se'ns encongeix el cor. Fins als cultius que abans paraven el foc han estat cremats."

Lucia Doñate es lamenta que, en aquestes poblacions, que a més pateixen risc de despoblament, queda poca gent que visca de cultivar la terra. I amb l'incendi la seva manera de guanyar-se la vida ha desaparegut.

"A Artana, la cooperativa d'oliva i de taronja, a veure què fa! A la serra d'Espadà ja no tenim cultius", lamenta. Es pregunta qui, després d'un incendi que li ha arrasat el camp i la collita, començarà de nou, començarà de zero.

"Qui torna a plantar oliveres, qui torna a plantar ametllers, si ja no els veuràs, si ja no tindràs producció. Aleshores el problema que tenim ara és l'abandonament de tots els camps, de tots els cultius, de quina manera recuperarem el bosc i de quina manera recuperarem els cultius que fan de tallafoc", apunta.

Opina que a Eslida els veïns estan emocionalment bé perquè la vista, des del poble, és muntanyes verdes, però al darrere està tot cremat, les pistes forestals estan fetes malbé. L'objectiu de l'Ajuntament és regenerar el regadiu i que es torne a cultivar. Però també pensa que, qui ho faça, "és per amor a la seva terra i al seu poble, no és per economia, ni és per diners, perquè de diners les terres no te'n donen".

S'ha après a gestionar els incendis?

Lucia i María José tenen clar que no se n'està aprenent, dels incendis. Parlen, per exemple, de les ajudes econòmiques que han de facilitar el renaixement de natura i economia.

Els afectats per l'incendi de la Vall d'Uixó les estan tramitant. Però els ajuntaments de poblacions tan menudes tenen dificultats. "Nosaltres enguany hem de gastar eixos diners contractant personal i arreglant desperfectes dels incendis. D'ací a finals d'any hem de fer el pressupost, contractar treballadors i executar-lo, ho tenim complicat", recorda l'alcaldessa de Begís.

A tots els municipis afectats per l'incendi de la Vall d'Uixó, independentment del grau d'afectació, els han concedit el mateix import, 250.000 euros. L'alcaldessa ho considera poc equitatiu perquè "no és el mateix Artana, que té tot el terme afectat, que Eslida, que en té una part, o Aín, que les afectacions són molt menors".

En el cas de Begís, les ajudes a particulars es van rebre i es van justificar en el seu moment. Però hi ha un milió d'euros que el govern valencià havia promès a l'Ajuntament i mai va arribar. "A mi se'm va prometre personalment, i reflectit als pressupostos de la Generalitat, un milió d'euros per arreglar la planta embotelladora de Begís, el camí, etc. I eixos diners, malgrat estar als pressupostos, mai van arribar a Begís. Hem presentat reclamacions, però res", explica.

Per evitar la gravetat de futurs incendis, Doñate pensa que les ajudes poden jugar un paper important. "La Conselleria d'Agricultura sap quines propietats són meves i quines són les dels veïns, i sap el que se t'ha cremat. Sap si tu et dediques a l'agricultura o no, sap si tu tens un magatzem on guardes collita. Ho saben tot."

Pensa que hi ha gent que ingressa més amb els ajuts de l'incendi que amb el que podia treure'n treballant les terres cremades. Que hi ha persones que no saben ni on és el tros de muntanya que tenen en propietat.

I reclama que, quan reben aquests ajuts, els han de justificar. "Han de justificar que han fet alguna cosa amb aquests diners, que han gestionat o bé bosc o bé terra agrícola", demana. És una manera, apunta, d'atacar l'abandonament del camp i de la muntanya.