Ucraïna referma el suport d'Europa coincidint amb els 35 anys de la seva independència
Ucraïna ha acollit aquest dilluns una nova reunió dels seus principals aliats europeus, coincidint amb la celebració del 35è aniversari de la declaració d'independència, proclamada el 24 d'agost del 1991.
Es tracta d'una nova cimera de l'anomenada Coalició de Voluntaris, una aliança de diferents països i organismes internacionals. La reunió, que ha tingut lloc a Kíiv, ha estat copresidida pel Regne Unit, França i Alemanya.
De fet, la trobada ha estat el primer viatge internacional d'Andy Burnham, el nou primer ministre britànic. Burnham arribava a la reunió amb la promesa de donar suport a la construcció d'un nou sistema de míssils de llarg abast per a Ucraïna, i ha tingut un paper especial i destacat en la jornada a Kíiv.
El dia ha arrencat amb la commemoració de la Festa de la Independència, per bé que amb l'amargor de la guerra.
El president del país, Volodímir Zelenski, ha condecorat soldats morts al front i ha lloat les tropes que defensen el país de la guerra d'invasió desfermada per Rússia. "La independència no és només el record puntual de l'any 1991, quan Kíiv va decidir separar-se de Moscou. La independència es lluita dia a dia i es defensa aferrissadament", ha dit.
L'altre protagonista ha estat Europa, personalitzada pel president del consell Antonio Costa. I és que Brussel·les i Londres són, ara mateix, els grans valedors d'Ucraïna, tal com ha quedat clar a la reunió de la Coalició de Voluntaris, amb la quarantena de països que donen suport a Kíiv.
La Unió Europea, a banda d'aportar 6.000 milions del paquet d'ajuda de 90.000 milions que ha compromès. I ha tornat a estendre la catifa de l'entrada.
"Ucraïna ja ha rebut ajuda per construir una nova Unió Europea veritablement geopolítica, una unió que assumeixi la responsabilitat i que estigui preparada per acollir Ucraïna a la Unió Europea", ha afirmat Costa, que hores després s'ha hagut de refugiar als baixos de l'hotel on s'allotjava arran d'un avís d'atac rus a la ciutat.
Per part seva, el Regne Unit ha autoritzat Ucraïna a fabricar els míssils de creuer de precisió Stornm Shadow i a arribar on Washinton no arriba.
En el seu discurs, Zelenski ha parlat de la voluntat ucraïnesa de garantir un corredor al mar Negre per la sortida de vaixells carregats amb cereals, ara compromesos pels atacs russos.
El president ucraïnès s'ha compromès que "hi treballaran uns quants països" i s'obrirà un "procés diplomàtic" amb una "negociació amb els russos". També ha assegurat que al "corredor de cereals" hi haurà protecció en format de reforç de les defenses aèries.
Per part seva, el president francès, Emmanuel Macron, ha vaticinat que Rússia "intensificarà la seva pressió contra els països europeus per dissuadir-los d'ajudar Ucraïna", i ha receptat mantenir la calma davant la pressió i les provocacions que rebran els països de l'OTAN.
Tot plegat, en un moment en què les víctimes civils del conflicte augmenten per la intensificació dels atacs entre Ucraïna i Rússia.
Aquest dilluns també se celebren quatre anys i mig de l'inici del conflicte, que va esclatar el 24 de febrer del 2022 arran de la invasió russa d'Ucraïna.
Dies enrere, Moscou hauria ofert aturar els atacs a canvi d'una aturada dels atacs ucraïnesos contra el sistema energètic rus. Però, per ara, continuen els atacs, a tot dos costats.
Crida de Zelenski a la comunitat internacional
En un vídeo publicat al seu perfil d'X amb motiu del 35è aniversari de la independència d'Ucraïna de l'URSS, Zelenski ha subratllat la voluntat d'Ucraïna i la seva població de persistir malgrat el conflicte, i ha cridat a continuar enfortint les capacitats militars del país:
Ucraïna no renunciarà a les seves regions.
El president ha lloat la població ucraïnesa que és a les zones frontereres, així com el desenvolupament de la indústria militar del país en els últims anys. Segons Zelenski, els atacs ucraïnesos contra territori rus tenen efectes i ara els russos "han de fer cua per posar benzina":
Cal portar els russos a la taula de negociació".
En el vídeo, Zelenski ha demanat més recursos per a la defensa d'Ucraïna, i ha interpel·lat Europa, els Estats Units i la Xina, a qui demana que s'impliquin més en el conflicte:
Ucraïna desitja profundament la pau, però no es rendirà sense més ni més.
La setmana passada el president rus, Vladímir Putin, va reconèixer "danys" en l'economia russa causats pels atacs d'Ucraïna, tot i que va negar l'existència de "conseqüències crítiques".
Nou paquet d'ajuda europea
La celebració de la reunió coincideix amb l'aprovació, aquest dilluns al matí, d'un nou paquet d'ajudes per part de la Comissió Europea.
El principal òrgan executiu de la Unió Europea ha donat llum verda a una ajuda financera de 6.100 milions d'euros per a Ucraïna, que es destinaran a nous sistemes de defensa, míssils, munició i radars.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reafirmat el suport europeu a Ucraïna, "un futur membre de la UE":
Mentre Rússia intensifica els atacs, nosaltres fem un pas més per ajudar Ucraïna a defensar la seva població i el seu espai aeri.
El nou paquet s'afegeix als 16.000 milions d'euros aprovats prèviament per la Comissió Europea, dels quals ja s'han fet efectius més de la meitat.
Reunió amb els països nòrdics i bàltics
Aquest diumenge, Zelenski va presidir una altra reunió amb dirigents bàltics i nòrdics en el marc de la qual va reiterar la voluntat d'Ucraïna de resistir.
Segons el president ucraïnès, Rússia planteja que s'allistin 300.000 nous soldats per lluitar contra Ucraïna després de les eleccions legislatives russes, que se celebraran entre el 18 i el 20 de setembre.
Durant la trobada, el primer ministre noruec, Jonas Gahr Store, va prometre un paquet d'ajudes de 7.700 milions d'euros per a Ucraïna per al 2027, la mateixa xifra que ha aportat aquest 2026. Segons Oslo, el gruix de les ajudes es destinarà a despesa militar, si bé també es finançaran despeses humanitàries.
En declaracions diumenge passat, Zelenski va apuntar que l'exèrcit ucraïnès tenia un dèficit de 23.000 milions d'euros, i va instar la Unió Europea a accelerar l'arribada d'un préstec per cobrir aquest dèficit.
Segons el president ucraïnès, si no aconsegueixen 8.500 milions d'euros abans que s'acabi l'any, l'exèrcit del país no disposarà de prou armament.
Nou intercanvi d'atacs amb més víctimes civils
Les cimeres internacionals arriben enmig d'una escalada del conflicte a Ucraïna, que ha registrat un augment important de les víctimes civils.
Almenys nou persones han mort aquest dilluns a la matinada en un nou intercanvi d'atacs entre els dos països: a Krasnodar, al sud de Rússia, tres menors han mort, i set més, juntament amb dos adults, han resultat ferits després que les restes d'un dron impactessin contra un centre infantil.
Les autoritats russes també informen de la mort d'un home a la regió fronterera de Bélgorod, a conseqüència de l'atac d'un dron contra el vehicle on viatjava. A la mateixa zona, dues persones més han mort per l'explosió d'un dron en un centre comercial.
També arran d'un atac amb drons ucraïnesos, han cremat quatre centres logístics de la plataforma russa de comerç en línia Ozon, sense que s'hagi registrat cap víctima. Segons el Ministeri de Defensa rus, Rússia ha interceptat i destruït 351 drons ucraïnesos aquest diumenge a la nit i aquest dilluns a la matinada.
A Ucraïna, almenys tres persones han mort en un atac rus als afores de la ciutat de Khàrkiv. A la regió d'Odessa, cinc persones han quedat ferides en un atac rus contra dos hipermercats.
En una entrevista a 3CatInfo, Pablo Pareja, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra, ha explicat que, davant la impossibilitat d'arribar a un acord diplomàtic, tant Rússia com Ucraïna estan "augmentant la tensió sobre el rival" amb l'objectiu d'arribar a unes futures converses de pau "amb una posició negociadora una mica més forta".
Empreses privades per a la defensa aèria
Davant l'allau de drons russos que entren a l'espai aeri ucraïnès, el Ministeri de Defensa va engegar el 2025 una prova pilot per implicar empreses privades en la defensa aèria del país.
Segons les últimes dades publicades pel ministeri, un total de 51 companyies privades formen part del projecte i han rebut l'autorització del ministeri per "implementar mesures de defensa aèria". En total, són 62 les empreses que han sol·licitat formar part d'aquest projecte.
De moment, però, només quatre companyies duen a terme missions. Fins ara han abatut més de 50 drons.
Aquestes companyies "no operen de manera independent", apunta el Ministeri de Defensa, sinó que estan sota el comandament de l'exèrcit ucraïnès.
