Rússia exclou de les eleccions l'únic partit contrari a la guerra i n'empresona el número dos
Rússia ha fet un pas més per silenciar les veus que qüestionen la invasió d'Ucraïna: ha prohibit presentar-se a les eleccions l'únic partit contrari a la guerra i aquest dilluns ha condemnat a 11 anys de presó un dels seus dirigents.
El partit és Iàbloko, i el dirigent és Lev Xlósberg, vicepresident i líder del partit a la regió de Pskov, limítrof amb Estònia i Letònia, i l'han condemnat per reclamar l'alto el foc i que hi hagi negociacions per acabar la guerra.
L'han jutjat amb les lleis promulgades després de la invasió que prohibeixen oposar-s'hi públicament, i l'acusació afirmava que havia desacreditat l'exèrcit rus i també que havia difós informació falsa.
El preu d'oposar-se a la guerra d'Ucraïna a Rússia
En l'al·legat final de divendres, Xlósberg va assumir que estava pagant un preu alt per oposar-se a la invasió d'Ucraïna, i va aprofitar per dir que "no és l'estat la víctima de la guerra, sinó les persones":
Tots els que moren i pateixen en aquestes hostilitats, tant a Ucraïna com a Rússia, són les víctimes principals .
Com el seu partit, Xlósberg té un llarg historial d'oposició a les ofensives militars russes: per exemple, el 2014 va denunciar que soldats russos estaven combatent a territori d'Ucraïna, cosa que el règim va negar.
L'ha jutjat un tribunal de Pskov el mateix dia que el Tribunal Suprem de Rússia ha rebutjat el recurs posat pel seu partit contra la decisió d'excloure'l de les eleccions legislatives que s'han de celebrar al setembre.
A les concentracions que hi ha hagut a fora dels tribunals per protestar per les decisions judicials, la policia ha detingut una vuitantena de persones.
Iàbloko, exclosa de les eleccions
L'exclusió la va decidir el mateix tribunal fa just una setmana, revocant la decisió de la comissió electoral central de finals de juliol, que havia admès uns 400 candidats de Iàbloko.
El Suprem rus va actuar a instàncies d'una denúncia del partit ultranacionalista Pàtria, que va acusar Iàbloko d'estar finançada des de l'estranger i d'haver violat les normes de propaganda electoral.
La denúncia va anar acompanyada d'una intensa campanya dels partits fidels al president rus, Vladímir Putin, i el Suprem va prendre la decisió després que la comissió electoral va aportar documents secrets que suposadament donaven la raó als denunciants.
Iàbloko va negar totes les acusacions, i el president del partit, Nikolai Ribakov, va insistir en la seva línia política pacificista afirmant que "el més important és que la gent deixi de matar-se."
Més polítics víctimes, a Iàbloko i a fora
Xlósberg és el vuitè dirigent de Iàbloko condemnat a presó: al juny van condemnar Maxim Kruglov, número 2 del partit, a 7 anys de presó també per reclamar la fi de la guerra, però els membres d'aquest partit no són les úniques víctimes.
Fa 2 setmanes un dels pocs opositors reals que quedava a Rússia, Boris Nadejdin, el veterà polític que va intentar disputar la presidència a Putin el març del 2024, va decidir marxar del país i exiliar-se a França.
Ho va explicar en un missatge en vídeo a Telegram, després d'intentar presentar-se també a les eleccions legislatives del setembre, i de ser acusat d'"agent estranger" i d'altres delictes.
Una altra víctima d'aquesta pressió és el diputat comunista Mikhail Matvieiev, que va criticar la guerra i, malgrat que no va trigar a desdir-se'n, ha estat exclòs de les llistes electorals.
Per intentar revertir-ho, Matvieiev ha demanat clemència directament a Putin de manera pública:
Només Déu i vostè poden aturar aquesta bogeria jurídica que s'ha començat a estendre pel país.
Les eleccions i el cansament de la guerra
Així, el règim encapçalat per Putin està llançant un missatge clar tant als polítics que defensen posar fi a la guerra d'Ucraïna com als ciutadans russos que puguin tenir la temptació de retirar el suport als partits fidels.
En el rerefons, la possibilitat que Iàbloko aconseguís una representació considerable en les eleccions del setembre i es convertís en el portaveu de la ciutadania que està cansada de la guerra i de les conseqüències que està tenint.
Segons el centre Levada, dos de cada tres russos volen que la guerra s'acabi, i en els sondejos d'opinió dels últims mesos la popularitat de Putin i del seu partit han baixat força.
Amb les decisions judicials contra Iàbloko, el règim de Putin evidencia la por que li fa que, d'aquí un mes, una eventual pujada electoral d'aquest partit converteixi les eleccions en un plebiscit sobre la invasió d'Ucraïna, que a Rússia continua anomenant-se "operació militar especial".
Rússia busca mercenaris arreu del món
Mentrestant, augmenta a poc a poc el nombre de països que denuncien les campanyes de reclutament de mercenaris per anar a Ucraïna que Rússia està fent arreu del món, i li reclamen que les pari.
Aquest dilluns ha estat el ministre d'Exteriors de Ghana, Samuel Okudtzeto Ablakwa, el que, a Moscou mateix, ha exigit al de Rússia, Sergei Lavrov, que s'acabi "el reclutament il·legal de ghanesos":
Seixanta-dos ghanesos han mort al front d'Ucraïna, i quinze més estan desapareguts.
Ghana s'afegeix almenys al Perú, a Kenya i a Zimbàbue, que han acusat Rússia d'estar fent els reclutaments oferint falses ofertes de treball i portant després els reclutes enganyats a Ucraïna a combatre, cosa que han qualificat de "tracta de persones".
Rússia ha respost aquest dilluns a les acusacions del Perú, que calcula que s'han reclutat 460 peruans, dient que tots eren "conscients" de les condicions que es trobarien a la guerra.
