De cineasta a soldat a la guerra d'Ucraïna: "Un cop ets a la batalla, només pots matar o deixar que et matin"
Filmat durant tres anys i mig a la primera línia de la guerra d'Ucraïna, "Un simple soldat", que "El documental" estrena el 17 d'octubre, segueix el jove cineasta ucraïnès Artem Ryzhykov, que canvia la seva càmera per les armes i s'uneix a les Forces de Defensa Territorials. Com a civil ordinari immers en una violència extraordinària, captura la seva transformació de narrador a soldat de les forces armades d'Ucraïna i documenta en primera persona el caos, la por, la pèrdua i la resiliència. El seu doble paper revela una visió crua de la vida militar, les pèrdues i els desafiaments morals.
M'he passat la vida fent pel·lícules, però ara he passat de ser un simple cineasta a ser un soldat professional.
Documentar, des de dins, la devastació de la guerra
Obsessionat amb les càmeres des que era adolescent, el cineasta ucraïnès Artem Ryzhykov ha estat filmant sense descans tots els aspectes de la seva vida durant anys. La càmera l'ha acompanyat sempre, ja sigui viatjant per la seva terra natal o presentant la seva xicota d'aleshores -i ara esposa-, Irusya, a la seva família.
Aquest desig de processar el món que l'envolta a través del cinema va continuar quan Rússia va envair Ucraïna, el 24 de febrer del 2022, i l'Artem es va veure abocat a una nova realitat. Inicialment, esperava rodar amb la seva càmera i fer un documental sobre la guerra per mostrar com afectava els ciutadans que van decidir agafar les armes. Aviat, però, es va adonar que el seu país el necessitava més com a soldat. Ho va deixar tot enrere –fins i tot el seu amor, la Irusya– i es va unir a les Forces de Defensa Territorials, tot i la por de convertir-se en soldat.
Al documental, hi veuré un home que és mig soldat mig cineasta. No tinc ni idea de qui soc.
Durant més de tres anys, l'Artem va assumir els dos papers: el de cinematògraf i el de soldat. Els seus companys combatents l'anomenaven Canon, perquè la seva càmera sempre l'acompanyava per documentar la guerra des de dins, capturant les històries dels seus companys soldats –Marta, Fantom, Medic i Serhiy– mentre s'enfronten al caos, el dolor i les realitats brutals de la guerra moderna. "Un simple soldat" és una història íntima i profundament humana sobre l'amor, l'honor, el deure, l'amistat i el cost de la guerra, que revela tant la seva devastació com els seus moments de resiliència.
L'Artem intenta afrontar la vida militar al costat dels seus camarades mentre s'esforça per mantenir-se connectat amb la Irusya, que l'espera a casa. A mesura que la seva experiència creix, la seva perspectiva canvia: es veu obligat a acceptar el dolor de perdre companys soldats, així com afrontar el profund dilema ètic de documentar la guerra.
Un cop ets a la batalla, només pots matar o deixar que et matin. El dolor es cru i la bogeria és la llei.
Mentre que al començament les bombes que exploten el commocionen tant que cau a terra atrinxerat a la cuina, i mentre els cadàvers cremats d'una unitat militar russa derrotada a la línia del front d'Irpín proporcionen imatges impactants, l'eufòria i la sensibilitat es perden gradualment al camp de batalla. L'Artem abandona lentament la perspectiva d'observador: la càmera degenera en una "joguina" i és substituïda per l'arma.
L'impacte emocional de la guerra
L'Artem pensava que fer un documental ajudaria a canviar d'opinió sobre la guerra, però el que no va preveure va ser com la guerra el canviaria a ell. La visió d'edificis en flames i els sons terrorífics de les explosions de bombes, que sovint el feien caure a terra per protegir-se, van ser les primeres alarmes que el van fer adonar del que hauria d'afrontar.
Ja no tinc la meva antiga vida. Ara és difícil deixar aflorar les emocions.
La guerra deixa marques traumàtiques. L'Artem es tanca cada cop més en si mateix i en el seu entorn privat. El llast emocional aclaparador ja no es catalitza fàcilment, els espais de reflexió es redueixen i les trucades telefòniques amb la Irusya es tornen més fredes i més hermètiques, al mateix temps que estan plenes de por i tristesa.
Malgrat les súpliques de la seva mare i la seva dona perquè deixi enrere la guerra i el documental, l'Artem no pot deslligar-se de la lluita. Despullat de les seves esperances i somnis, s'ha convertit en una màquina freda, que comença a contemplar com vol que sigui la seva mort en lloc del que vol en el futur.
Tots els meus records, visions, els meus somnis... Res té cap sentit. Estic mentalment mort.
El documental mostra com la guerra i la idea de lluitar per alguna cosa més gran que un mateix poden fer que molts prioritzin els seus companys militars en la lluita per sobre de les seves famílies. També reforça la idea que aquells que viuen fora de la bombolla sufocant de la guerra no poden comprendre realment com n'és de devastadora. Els actes diaris de violència, la mort i la decadència constants corroeixen una persona mentalment i emocionalment.
Un exemple perfecte d'això són les converses de l'Artem amb la Marta, una dona en conflicte sobre si el seu deure és amb el seu país o amb els seus fills. Treballant en l'equip mèdic d'emergències, havia promès al seu marit i company soldat, Serhiy, que abandonaria la lluita en el seu primer aniversari, però ella anhela veure la batalla fins al final.
