L'estratègia del terror de Putin a Kíiv: multiplicar els atacs per fer-hi la vida inviable

Anar a comprar al supermercat, portar la mainada al parc, agafar el metro o simplement travessar un dels ponts que uneixen les dues meitats de la ciutat, són actes quotidians que en qualsevol capital europea formen part de la rutina diària, però que s'han convertit a Kíiv en un exercici de risc.

Més de quatre anys i mig després de la invasió de Rússia, la capital ucraïnesa comença a viure dinàmiques i situacions més pròpies de les ciutats a prop del front.

L'escalada de bombardejos del setembre i principis d'octubre mostra un patró diferent.

Ja no es tracta només d'ofensives nocturnes contra instal·lacions militars o energètiques, sinó de bombardejos més regulars. I ara els objectius també són mercats, clíniques, magatzems d'empreses civils, centres de dades, xarxes de telecomunicacions, benzineres, acadèmies o, com de costum, edificis residencials.

A més, si durant els quatre anys de guerra els atacs russos passaven sobretot de nit, ara molts ja arriben durant els matins i les tardes, fet que complica encara més el dia a dia dels ciutadans que van a la feina, a l'escola, al metge o a comprar.

Els refugis a les estacions de metro o sota els ponts s'omplen de gent quan sonen les alarmes, no només a les nits.

"Tot Kíiv està en un estat de por"

A una de les estacions, l'agència AFP entrevista diversos veïns, com l'empleada de banca Irina Ribaltxenko, que cada cop baixa més sovint a refugiar-s'hi. "Tot Kíiv està en un estat de por i no podem anar a la feina. Tothom, als grups de xats o els nostres caps, ens envia missatges perquè anem amb compte."

O la Daria Medvedeva, economista de 25 anys, que diu al costat dels fills: "Com que hi havia un avís de míssils balístics i el nostre barri sortia a la llista, hem vingut aquí. Hem tingut diversos ensurts recents i els nens estan absolutament atemorits. Així que des de llavors, sempre que hi ha bombardejos intensos, intentem posar-nos sota terra."

Per la intel·ligència ucraïnesa, Rússia està desplegant una campanya dissenyada per generar un estat constant de por i desgast psicològic i pretén convertir Kíiv i altres ciutats ucraïneses en inhabitables a l'hivern.

La mobilitat en xoc: la pressió sobre els ponts del Dnipró

Un dels punts més crítics d'aquesta nova etapa és l'impacte sobre el transport urbà. El riu Dnipró divideix Kíiv en dues zones clarament diferenciades, i la connexió entre la riba oriental i l'occidental depèn d'un conjunt de vuit ponts pels quals transiten cada dia al voltant de 600.000 vehicles i dues línies principals de la xarxa de metro.

Rússia ha decidit atacar els ponts i ja n'ha bombardejat quatre, la majoria a plena llum del dia i quan hi havia força trànsit. No els destrueix perquè són instal·lacions molt grans, però sí que els deixa malmesos i provoca talls de circulació, cues, que la gent tardi molt més a arribar a casa o a la feina i sobretot provoca por, por de travessar el riu Dnipró quan fins ara no representava cap risc.

La sensació és que la guerra s'acosta cada cop més a la capital i Kíiv s'assembla més a Khàrkiv, la segona ciutat del país, molt castigada perquè està situada a molts pocs quilòmetres de la frontera russa i del front.

L'alcalde de la capital, Vitali Klitxkó, ha admès obertament que el cúmul d'atacs i debilitats de defensa deixa la metròpolis en una situació dramàtica: "Per ser sincer, la capital està en una situació molt dramàtica, i pretendre que és possible viure-hi ara mateix —viure com es faria en temps de pau— és una cosa que, malauradament, és un error".

Més ràpids i incerts: l'amenaça dels drons a reacció

Aquest canvi en la dinàmica dels bombardejos respon, en bona part, a una evolució tecnològica. Els últims mesos, Moscou ha intensificat l'ús d'una nova generació de drons impulsats per motors a reacció. Només durant el mes de setembre, les autoritats ucraïneses van registrar el llançament de més de 3.100 aparells d'aquest tipus, el doble que la del juliol.

Aquests aparells presenten dos desafiaments principals per a la defensa d'Ucraïna:

Velocitat i capacitat de maniobra: els motors a reacció permeten als drons cobrir distàncies en menys temps que la generació de drons anteriors, que es podien abatre sovint amb altres drons o artilleria antiaèria. Ara es desplacen molt més ràpid i poden ajustar la trajectòria cap a l'objectiu en temps real.

Pressió sobre les defenses aèries: Rússia combina les onades de drons amb atacs amb desenes de míssils balístics. L'objectiu es saturar les defenses i aprofitar que Ucraïna pateix una greu escassetat d'interceptors de míssils, com els sistemes Patriot nord-americans.

Si l'hivern passat Ucraïna ja va patir molt però encara tenia reserves de Patriot i aconseguia abatre el 90% dels drons russos, ara afronta l'inici de l'època de fred sense quasi reserves d'interceptors, amb el cel molt més al descobert i amb un enemic que ha millorat molt l'efectivitat dels seus drons. De fet, l'exèrcit ucraïnès, des de l'estiu, ha deixat de fer públiques les dades d'intercepcions diàries com feia des del principi de la guerra.

Ucraïna treballa contra rellotge per augmentar la capacitat de producció de sistemes d'intercepció per fer front als nous drons i ja hauria aconseguit fabricar models efectius. Però produir-los en massa comportarà temps i difícilment els tindrà abans que arribi el fred.

A més, la intel·ligència de Kíiv calcula que el Kremlin disposa de prou reserves i capacitat de producció de míssils i drons a reacció per mantenir un ritme intens d'atacs almenys durant els pròxims dos mesos, coincidint amb l'arribada de les baixes temperatures.

Adaptar-se a l'infern glaçat que s'acosta

Malgrat les explosions i les freqüents alertes aèries, l'activitat a la ciutat no s'atura totalment i l'aparença del carrers continua sent la d'una ciutat dinàmica i plena d'activitat. Els comerços, empreses i centres educatius obren quan la situació ho permet i els ciutadans intenten fer vida normal, tot i que adaptant els seus hàbits a la realitat del moment.

Mikita Kovaltxuk és un veí de Kíiv de 38 anys que, com tants habitants, viu a la riba est més residencial i treballa a la de l'oest, on hi ha el centre i més empreses. "Rússia comença a bombardejar els ponts perquè vol impedir que ens puguem desplaçar entre les dues ribes", assegura. I afegeix:

Davant la incertesa de com evolucionarà el subministrament de calefacció i aigua durant els mesos més freds, molts veïns es preparen acumulant reserves d'aliments, aigua, generadors o carregadors externs de bateries.

Tenen fresca la memòria de l'hivern passat. Malgrat que el cel estava més ben protegit, molts barris de Kíiv van estar períodes de fins a cinc i sis dies sencers sense llum ni calefacció per culpa dels bombardejos russos.

Les autoritats de Kíiv també alerten als habitants de la capital, sobretot als més vulnerables, que, si poden, marxin a províncies més tranquil·les. I moltes famílies han començat a planificar alternatives.

Es detecta un augment de la demanda (i del preu) de lloguer de cases rurals en regions de l'oest o als voltants de la capital per fer-les servir com a refugi en cas que la vida a ciutat es torni inviable a l'hivern.

La població de Kíiv, que havia augmentat a l'inici del conflicte per l'arribada de desplaçats interns, se situa ara al voltant dels 3,3 milions. Les autoritats preveuen que certes zones perdin població temporalment durant els mesos de més fred, quan les temperatures poden arribar als 20 sota zero.

La resiliència i determinació dels ucraïnesos

Malgrat la duresa de les condicions, la posició dels ucraïnesos respecte al conflicte no canvia. Un 62% estan disposats a suportar la guerra de Rússia durant el temps que calgui, segons una enquesta de l'Institut Internacional de Sociologia de Kíiv (KIIS) publicada el 6 d'octubre.

Aquest percentatge s'ha mantingut pràcticament sense canvis des de finals de juliol i principis d'agost, malgrat l'inici de la intensificació dels atacs russos amb drons a reacció i els atacs contra infraestructures civils.

Les conclusions també mostren que el 79% dels ucraïnesos creuen que Ucraïna finalment guanyarà la guerra, incloent-hi el 47% que estan segurs de la victòria i el 32% que van dir que creuen que Ucraïna prevaldrà. Només el 7% creu que Rússia guanyarà, mentre que el 14% estaven indecisos.

No obstant això, la confiança en una eventual victòria ucraïnesa ha disminuït des de finals de juliol. En aquell moment, el 85% va dir que creia que Ucraïna guanyaria, incloent-hi el 60% que n'estava segur, 13 punts més que ara.