Sánchez converteix el seu discurs a l'ONU en un al·legat contra els governs "reaccionaris"
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat reforçar el multilateralisme i la cooperació internacional davant dels desafiaments actuals.
Ho ha dit durant la seva intervenció davant l'Assemblea General, on ha fet un al·legat contra l'extrema dreta i les seves polítiques, contra les quals, diu, no callarà.
Sense citar en cap moment el president nord-americà, tot el seu discurs ha estat ple de crítiques a actuacions de Trump i altres governs "reaccionaris". "No cal assenyalar-los. Tots sabem qui són i quin és el seu modus operandi", ha assegurat.
El president espanyol ha recordat que Espanya s'ha oposat a totes les guerres dels últims anys, com Ucraïna, el Líban o l'Iran, i que s'ha negat a augmentar la despesa militar al 5% del PIB, cosa que ha provocat nombroses irades crítiques de Trump.
En canvi, ha ressaltat, Espanya ha imposat l'embargament d'armes a Israel i ha condemnat "sense matisos el genocidi" de Netanyahu a Gaza, i, a més, ha duplicat la inversió en cooperació davant de la "motoserra" que ha retallat un terç l'ajuda mundial al desenvolupament.
Espanya no tria el camí més fàcil. Tria el camí més just. Ho sap el món sencer. I les forces reaccionàries que volen destruir l'ordre multilateral no paren d'atacar-nos. Volen que ens rendim.
Després de descartar anar a la recepció oficial que va oferir el president dels Estats Units, per motius d'agenda, Pedro Sánchez ha dit que "no cal posar en una foto per treballar junts" i ha assegurat que l'executiu vol treballar conjuntament amb l'administració nord-americana en aquelles polítiques d'interès comú per als dos països.
Defensa de la resposta a la crisi de Ceuta
Des del faristol de l'ONU, Sánchez ha fet una defensa de l'espanyolitat de Ceuta i de la resposta del seu govern a la crisi migratòria.
En la seva intervenció, Sánchez ha reivindicat els principis que defensa el seu govern i als quals va dir que no renuncia davant de situacions com la que està patint la ciutat autònoma després de l'entrada massiva de migrants procedents del Marroc a finals de juliol.
Sánchez ha lamentat que la desigualtat, la desesperació i la desinformació hagin alimentat aquesta crisi migratòria en aquesta "ciutat espanyola".
Pel president espanyol, els ciutadans de Ceuta estan demostrant que es pot afrontar una crisi sense renunciar a la decència, mantenint la legalitat i respectant els drets humans.
En moments així, la temptació és triar la drecera; cedir a la por, convertir el migrant en enemic i vulnerar la legalitat, però Espanya no ho farà, i tampoc Ceuta.
Sánchez també ha defensat que el relleu d'António Guterres al capdavant de l'ONU hauria de recaure en una dona de l'Amèrica Llatina.
Reunions bilaterals i fòrums sectorials
L'agenda de Pedro Sánchez als Estats Units aquesta setmana ha inclòs reunions bilaterals amb diversos caps d'estat i de govern i la participació en esmorzars, xerrades o fòrums econòmics.
Entre aquestes cites hi ha hagut la primera trobada amb l'alcalde de la ciutat, Zohran Mamdani, aquest dimecres, amb qui ha mostrat una gran sintonia ideològica. Sánchez i Mamdani s'han reunit primer a la residència oficial de l'alcalde de Nova York i després, asseguts de costat, en el marc d'un fòrum econòmic d'esquerres. Allà, Sánchez ha defensat les seves polítiques progressistes en matèria econòmica i migratòria i que la justícia social i el creixement econòmic vagin de bracet.
A la roda de premsa posterior, el president del govern espanyol va condemnar el desnonament de la Maricarmen, una dona de 87 anys que va ser desallotjada del pis de Madrid on vivia des de feia 70 anys, després que el comprés una empresa que li ha triplicat el lloguer.
A Nova York, Pedro Sánchez també s'ha reunit, entre d'altres, amb el primer ministre britànic, Andy Burnham, amb qui va passejar per Central Park, i amb el president francès, Emmanuel Macron, amb qui va coincidir en un fòrum on va apel·lar al control de les eines d'IA "per defensar el futur dels nostres fills", segons ha publicat al seu compte d'X.
També es va reunir amb el secretari general de l'ONU, António Guterres, que està al final del seu mandat, i el va felicitar per la feina feta en un context de fragmentació internacional.
Una assemblea amb tensions constants
Aquesta no és una assemblea especialment distesa. Des del primer dia hi ha hagut dards o fins i tot insults a diverses institucions internacionals, incloses les mateixes Nacions Unides.
El president argentí, Javier Milei, ha arribat a titllar l'ONU "d'inútil", i ha dit que és una institució que "alimenta una casta de paràsits fatalment arrogants". I Donald Trump ha carregat contra el TPI, a qui ha tret tota legitimitat, i ha arribat a dir que no permetrà que cap ciutadà dels Estats Units sigui jutjat per aquest tribunal.
Guterres va obrir la sessió dimarts amb un discurs en què va advertir de l'augment de les desigualtats al món, de la pèrdua de poder dels estats i les institucions, i de com aquest poder s'està transferint a grans corporacions i empreses tecnològiques.
I va demanar unes institucions més fortes i eficaces per fer front als reptes actuals. No fer-ho, va dir, determinarà "si aprofundim en la divisió i la inestabilitat o avancem cap a la cooperació, la justícia i la seguretat col·lectives".
També va qüestionar que el continent africà encara no sigui membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU.
Un argument que li va rebatre Donald Trump minuts després. El president dels Estats Units va carregar contra el multilateralisme en un discurs que semblava un míting electoral, on es va penjar totes les medalles possibles i fins i tot es va erigir en el salvador del món: "Altres parlen, jo actuo. Jo he construït la pau", va afirmar. Després va amenaçar d'"aniquilar l'Iran" i es va negar en rodó a posar cap mena de topall a la intel·ligència artificial, o a la "superintel·ligència", com li pensa dir a partir d'ara.
El president iranià li ha contestat aquest dimecres, des del mateix faristol, també amb contundència. Masoud Pezeshkian ha acusat els Estats Units i Israel de terroristes, i ha denunciat la hipocresia d'Occident, que envia inspectors a l'Iran i no a Israel, va dir, que és "qui té bombes atòmiques" i comet un "genocidi" a Gaza malgrat les condemnes internacionals.
Però igual que va havia fet Trump dimarts, Pezeshkian també ha tancat el seu discurs dient que estan oberts al diàleg per posar fi a la guerra a l'Iran, però sense amenaces.
Un dels últims a intervenir aquest dimecres ha estat el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha demanat més suport diplomàtic, econòmic i militar per defensar-se dels atacs russos i aturar la guerra. Zelenski ha demanat ajuda especialment al president xinès, Xi Jinping, "un dels líders que més pot influir en Putin", ha dit, per posar fi a una guerra que ja fa gairebé cinc anys que dura.
