L'ONU vota a favor de canviar el mapamundi per una versió que no minimitzi l'Àfrica
Gairebé cinc segles després que el cartògraf flamenc Gerardus Mercator dibuixés el planeta per ajudar els navegants a creuar l'Atlàntic, l'ONU ha decidit que aquell mapa ja no serveix per explicar el món.
L'Assemblea General ha aprovat aquest divendres la proposta "Corregiu el mapa", que insta els estats membres, les institucions internacionals i les plataformes tecnològiques a adoptar una representació que respecti la superfície real dels continents. L'organització mundial proposa adoptar un nou mapamundi que reflecteixi la mida d'Àfrica de manera més fidel a la realitat.
La votació no és jurídicament vinculant, però 164 països hi han votat a favor, sis s'hi han abstingut i només els Estats Units s'hi han posicionat en contra. Els països que han votat abstenció són Estònia, Geòrgia, Lituània, República de Moldàvia, Sèrbia, Ucraïna.
El text el van presentar els estats membres de la Unió Africana, amb Togo al capdavant, i també les Bahames.
"Corregiu el mapa": la campanya que ha disparat la proposta
La resolució és el punt final d'un recorregut que va començar fora de la política europea. La campanya "Correct the Map" la van impulsar dues ONG africanes, Speak Up Africa i Africa No Filter, amb la premissa que als mapamundis escolars, l'Àfrica surt amb una mida semblant a la de Groenlàndia quan en realitat és catorze vegades més gran.
La reivindicació va agafar embranzida amb una petició a Change.org i va rebre el suport de la Unió Africana, que ja va adoptar formalment el mapa Equal Earth Map (Mapa de la Terra Igualitària), creada el 2018 i que respecta les àrees dels continents el març. Un mes després, a l'abril, Togo va demanar en nom de l'organització, que els estats membres de l'ONU fessin el mateix.
El juliol hi va haver consultes informals i aquest divendres ha arribat la votació.
"Cap mapa és innocent"
El ministre d'Exteriors togolès, Robert Dussey, ha defensat durant la sessió que les projeccions que utilitzen els manuals, els mitjans, les plataformes digitals i molts documents oficials no reflecteixen amb fidelitat la superfície real dels continents. Segons Dussey, fer-ne un ús informatiu o educatiu marca com generacions senceres imaginen el planeta.
Els mapes orienten l'educació, alimenten la imaginació i, per tant, no són mai neutrals. Corregir-los vol dir ser justos.
L'argument dels Estats Units
La delegació nord-americana ha justificat el seu vot contrari desmarcant-se del fons i de la forma de la resolució. Washington sosté que la proposta és inseparable d'un projecte ideològic "més radical i ampli" i retreu l'Assemblea General que dediqui temps a discutir mapes del segle XIX.
L'argument encaixa amb la posició habitual dels Estats Units en aquest tipus d'iniciatives impulsades pel bloc africà.
França s'avança i els Estats Units voten sols
França ha estat el país europeu que s'ha posicionat primer. El ministre d'Exteriors francès, Jean-Noël Barrot, ha anunciat que França deixarà d'utilitzar la projecció de Mercator en favor de representacions més fidels.
Barrot ha argumentat que els Estats Units, Rússia i la Xina hi guanyen un protagonisme visual desproporcionat davant de l'Àfrica, l'Amèrica Llatina o el sud-est asiàtic, i ha avisat que "les distorsions acaben arrelant en la percepció".
Per altra banda, Washington ha quedat sol. Els Estats Units han estat l'únic país que ha votat en contra de la resolució d'aquests debat, que mesos abans havia tingut també l'abstenció europea.
Google Maps i apps de localització: les incògnites del canvi
Tot i que la iniciativa va néixer amb la idea de canvia els mapes penjats a les aules, el mapa que la majoria mirem cada dia és el del mòbil. De moment, el Google Maps o altres aplicacions digitals similars utilitzen la variant de Mercator.
La resolució aprovada aquest divendres per la ONU ho té en compte, i per això ja ha demanat explícitament a les grans tecnològiques que s'asseguin amb els estats i les organitzacions per explorar com es pot materialitzat aquest canvi.
