Milei ressuscita la disputa per la sobirania de les Malvines: "Són argentines. No hi ha discussió"
El president de l'Argentina, Javier Milei, apuja la tensió amb el Regne Unit respecte a la disputa sobre la sobirania de les illes Malvines, i amenaça amb sancions a les empreses petrolieres britàniques que facin prospeccions en aquest arxipèlag.
El mandatari assegura que l'activitat de dues companyies que tenen previst començar a extreure hidrocarburs a partir del 2028 suposa una "amenaça urgent" als interessos de l'Argentina.
Per aquest motiu, el president ha comunicat que enviarà una proposició de llei al Congrés, per respondre al que considera una violació de la sobirania argentina.
A banda de les sancions penals i econòmiques a les empreses petrolieres, Milei també ha anunciat la creació d'una nova base naval a Terra del Foc, en territori continental pròxim a les illes Malvines.
Les Malvines són argentines. Per història i per dret. No hi ha discussió al respecte.
Milei ha tornat a posar damunt la taula la qüestió de la sobirania d'aquest territori d'ultramar –sota sobirania britànica des del 1833, però reclamat històricament per l'Argentina–, després que el president dels Estats Units, Donald Trump, afirmés que estava "revisant" la posició de la Casa Blanca sobre l'arxipèlag de l'Atlàntic Sud.
En una compareixença televisada des de la Casa Rosada, Milei ha assegurat que al món "corren vents de canvi favorables al nostre reclam", en relació a aquest fet, i ha advertit que l'amenaça de Donald Trump "no és innòcua".
Fins ara, Washington s'ha mostrat neutral en el conflicte respecte a la sobirania de les illes Malvines, però reconeix el control de facto per part del Regne Unit.
El potencial canvi de postura s'emmarca en l'estratègia de la Casa Blanca per pressionar els seus aliats de l'OTAN perquè compleixin els seus compromisos de despesa militar.
El Regne Unit respon a Milei: "El nostre compromís és absolut"
El govern britànic ha assegurat que el seu compromís amb les illes és "absolut i inamovible". En resposta a les declaracions de Javier Milei, el ministre de Defensa britànic, Wes Streeting, ha tret ferro a les amenaces i assegura que "parlen més de la política interna de l'Argentina" que no pas de les "illes Falkland", el nom amb què es coneixen les Malvines al Regne Unit.
Streeting també ha insistit en la línia oficial clàssica de Downing Street, que defensa que aquest arxipèlag és britànic perquè els seus habitants "van escollir ser britànics".
El govern britànic ha utilitzat sovint el referèndum que es va celebrar a les illes el 2013 per defensar la seva postura, en què l'opció de quedar-se al Regne Unit va imposar-se amb el 99,8% dels vots. Només tres persones hi van votar en contra.
Abans d'aquesta consulta, se n'havia fet una altra el 1986, en què l'opció de mantenir la ciutadania britànica va guanyar amb el 96,4% dels suports. Va ser quatre anys després d'acabar-se la guerra de les Malvines, que va enfrontar militarment l'Argentina i el Regne Unit i que va deixar 649 argentins i 255 britànics morts.
El projecte petrolier Sea Lion, al centre del debat
L'anunci de Javier Milei de noves mesures per "defensar la sobirania nacional" inclou sancions a empreses que operen "sense autorització" que afectin el que l'Argentina considera que són els seus recursos naturals.
En particular, afecta l'anomenat projecte Sea Lion, pel qual està previst que es construeixin explotacions petrolieres a alta mar, a uns 225 kilòmetres de les illes Malvines.
El projecte d'extracció de cru està impulsat per l'empresa britànica Rockhopper i la companyia israeliana Navitas, i podria significar la primera iniciativa per explotar petroli a les Malvines.
Milei ha instat els parlamentaris argentins a actuar "amb fermesa i celeritat" per evitar que el Regne Unit pugui "apropiar-se de les reserves de petroli que hi ha sota el nostre mar".
Si ho permetem, estarem generant un incentiu perquè el govern britànic aprofundeixi en l'ocupació de les illes i l'explotació dels nostres recursos.
Es calcula que el projecte operat per Rockhopper i Navitas comprèn unes reserves de cru equivalents a 1,7 milions de barrils, la qual cosa suposaria un benefici econòmic d'uns 9.000 milions de dòlars.
