La veu d'un condemnat per robar coure a la xarxa de trens: "Mentre hi hagi mercat negre, no pararan"

L'Antonio va començar a robar coure a les vies el 2008 i acumula tres condemnes per aquest delicte. Ara té el tercer grau, treballa i s'està rehabilitant, però encara paga pel que va fer.

Dorm en un pis de reinserció de dilluns a dijous, és autònom i treballa i paga una quota per la responsabilitat civil.

En una entrevista a 3CatInfo, explica que va començar a robar coure quan va veure que no només n'hi havia a les fàbriques, sinó també a les vies del tren:

Per a ell, robar a les vies dels trens era "més silenciós i més solitari". I, a més, creia que no feia mal a ningú. Explica que l'accés a les vies és realment fàcil i que hi ha molt poca vigilància:

En aquell moment, quan va començar, el quilo de coure, diu, el pagaven a 3 o 4 euros. Ara, està a 10 o 11 euros. Assegura que, mentre hi hagi mercat negre, els robatoris de coure no pararan.

Els seus fills li demanaven que parés, que no podien més. I, després de molts anys, diu que ha vist que no té sentit el que feia i se sent penedit.

Ara està segur que no tornarà a robar coure. "Al 100%", assegura, ara que està a la recta final de l'última condemna i esperant la llibertat condicional de l'última de les tres condemnes que ha tingut des del 2008.

El 2009 el van condemnar a tres anys i sis mesos pel delicte de robatori amb força per casos a les Terres de l'Ebre.

El 2016, a dos anys i tres mesos pel robatori amb força hiperagreujat. A Mollet del Vallès, a Puigverd, Juneda i Vinaixa. L'afectació, a l'R8 il'R2, va durar quatre setmanes.

I el 2023, la condemna va ser de quatre anys i sis mesos per un robatori a Sagunt, al País Valencià.

Preguntat per possibles solucions a aquest problema estructural, creu que s'ha d'invertir més en Rodalies, dificultar els accessos, com passa a FGC, i invertir en tecnologia per poder veure què passa a cada minut a les vies.

També creu que la situació milloraria si se substituís el coure per l'alumini, "que no val res".

Els robatoris de coure, en dades

Segons dades que ha avançat "El matí de Catalunya Ràdio", de gener a agost s'han detingut 58 persones i s'han fet 229 denúncies per robatori de coure a la xarxa ferroviària catalana.

Només aquest setembre hi ha hagut vuit noves detencions, fins a arribar a un total de 66. Segons dades facilitades pels Mossos d'Esquadra a 3CatInfo, vora la meitat d'aquestes detencions, 31, s'han produït des de l'1 d'agost, data en què es va posar en marxa el Pla Via.

L'esperit d'aquest pla estratègic i integral, que compta amb la participació dels Mossos d'Esquadra, Adif, policies locals, estament judicial i el gremi d'empreses dedicades a la gestió de residus, és actuar contra aquest tipus de sostraccions que provoquen afectacions al trànsit de trens i causen un gran perjudici a la mobilitat de la població.

Joan Salamaña, intendent i cap de la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana i Planificació de Dispositius dels Mossos d'Esquadra, explica que el Pla Via té tres principals línies d'atac per prevenir els robatoris o identificar-ne els culpables en cas que s'hagin produït.

Delinqüents amb un perfil força "variat"

"El perfil dels detinguts és variat. Sí que hi ha grups organitzats, però la gran majoria correspon a un perfil de delinqüència ordinària sense gran infraestructura", assenyala l'intendent Joan Salamaña. Per tant, no són bandes organitzades jerarquitzades i amb una gran preparació, sinó delinqüents que s'organitzen per cometre aquest delicte.

"Són oportunistes, però acostumen a ser persones que ja hem detingut i han estat denunciades anteriorment per sostraccions de coure o altres delictes de caràcter patrimonial", detalla l'intendent i cap de la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana i Planificació de Dispositius dels Mossos d'Esquadra.

Tanmateix, l'intendent Salamaña destaca que la identificació i detenció de les persones que cometen aquests delictes, així com la presentació de fets probatoris, és clau perquè els jutges, si s'escau, puguin dictar mesures com la presó preventiva o ordres d'allunyament.

En aquest sentit, tot i estar en llibertat provisional, el jutge ha dictat –és el primer cop que s'aplica aquesta mesura amb les seves especificitats– una ordre d'allunyament de qualsevol instal·lació d'Adif a la persona detinguda acusada de cometre sis robatoris de coure en 10 dies a l'entorn de l'estació de França.

El responsable policial explica que, segons la descripció del Codi Penal, la majoria dels casos són furts i no robatoris amb força, i això influeix en les penes.

També indica que si aquestes sostraccions es produeixen sobre infraestructures que proveeixen serveis essencials i que a sobre provoca un greu perjudici en el funcionament d'aquest servei essencial, es podria considerar un tipus agreujat de furt.

"Perquè això passi hem de ser capaços d'aportar al jutge elements probatoris, i això no és fàcil", afegeix l'intendent Salamaña.

Punts vulnerables i control de la comercialització del coure

El segon eix principal del Pla Via se centra en la identificació dels punts més vulnerables de la xarxa ferroviària pel que fa al robatori de coure. En aquest sentit, Mossos d'Esquadra i Adif treballen conjuntament en la realització d'informes de les zones on es produeixen robatoris reiterats per poder detallar les mesures més adequades en cada cas.

L'intendent Salamaña explica que, mentre que en alguns punts el més adequat és un augment del patrullatge juntament amb la presència de seguretat privada, en d'altres pot ser més efectiu posar més tanques o instal·lar sistemes de videovigilància.

Dels quatre informes exhaustius realitzats des de la posada en marxa del Pla Via fa un mes i mig, un d'ells és de la zona de l'estació de França, i l'altre, de la zona en obres a Canovelles.

L'altre flanc on els Mossos d'Esquadra volen incidir són els punts de compravenda de coure. Per aquest motiu, el Pla Via contempla més inspeccions a les empreses gestores de residus. La difícil traçabilitat, que impedeix determinar en algunes ocasions la procedència del metall, fa que la venda del metall sigui molt llaminera pel preu elevat que es paga.

"Setmanalment, enviem tot allò que comprem de coure i ferro a Mossos d'Esquadra. Per tant, tenim una traçabilitat molt acurada de qui ha vingut a vendre què", explica Victòria Ferrer Maymó, directora del Gremi de Recuperació de Catalunya.

El gremi denuncia la proliferació d'empreses il·legals que es dediquen a vendre ferralla sense cap mena d'autorització ni control. L'any passat en van denunciar cinc.

Tot i que hi ha investigacions en marxa amb la Interpol, l'intendent Salamaña assenyala que la gran major part de la comercialització es produeix a Catalunya.

On passen la majoria de sostraccions?

L'intendent i cap de la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana i Planificació de Dispositius dels Mossos d'Esquadra detalla que hi ha tres tipus de llocs on es produeixen la majoria de sostraccions de coure.

En primer lloc, destaquen els robatoris a les infraestructures en funcionament, que són els que tenen més afectació per a la mobilitat de la població. En aquest cas, els cables que s'acostumen a sostreure no són els de la catenària, sinó els de comunicació, els quals estan ubicats a terra al costat de la via, i connecten els combois amb el centre de comandament.

"El seu robatori té un gran impacte perquè en tallar-los s'emeten senyals de seguretat que provoca que automàticament s'interrompi la circulació", explica l'intendent.

Les zones en obres són un altre dels punts susceptibles de patir robatoris. A les línies en construcció on no hi ha trànsit obert, i el que s'acostumen a robar són els cables d'electrificació de la catenària. La línia R3 és una de les més afectades per aquest tipus de sostraccions.

Finalment, els magatzems de material d'Adif o de les empreses subcontractades que fan tasques de reparació o construcció són els altres punts on s'acostumen a cometre més robatoris de coure.