L'Assemblea General de l'ONU obre amb el discurs d'António Guterres: de les guerres a la IA

L'Assemblea General de les Nacions Unides ha arrencat aquest dimarts amb un discurs del seu secretari general, António Guterres. La guerra a l'Iran i al Iemen i el seu impacte en l'economia global, el conflicte a Ucraïna, la situació a Gaza i els reptes que planteja la intel·ligència artificial (IA) marquen la seva intervenció, així com l'agenda del 81è període de sessions.

Guterres ha començat advertint que les bretxes i les desigualtats al món són cada cop més grans i devastadores. I que el poder s'està allunyant dels governs i transferint dels estats i les institucions a les grans corporacions, empreses i centres tecnològics. Una "transferència i fragmentació" de poder, ha dit, que està creant un món amb tensions creixents, desconfiances profundes, mercats fracturats i institucions debilitades. I també, ha dit, amb la crisi climàtica convertida en una realitat quotidiana i la IA avançant a una velocitat que espanta "fins i tot als que la van crear". Guterres ha parlat de tres transferències de poder: entre els estats, que passa de nous centres econòmics, polítics i tecnològics; el que s'allunya dels governs i passa a mans de corporacions i fins i tot persones físiques; i la que estan cedint els humans a les màquines, i agents tecnològics "que no funcionen bé, amb armes autònomes que han passat de la ciència ficció a la realitat militar", ha advertit.

Davant l'amenaça "d'un món dividit en dos blocs enfrontats que separen la part econòmica i tecnològica i els sistemes de seguretat", el secretari general de l'ONU demana apostar per "el treball conjunt en la multipolaritat i la interdependència i recolzat en connexions socials, econòmiques i tecnològiques, on conviuen diversos centres d'influència amb el marc comú del dret internacional i les regles compartides".

Institucions més fortes i eficaces

Guterres ha demanat generar un futur en xarxa començant perquè les superpotències reconeguin que el seu poder té límits. I ha reconegut que les institucions actuals no estan preparades per a la realitat del segle XXI, sinó per "les de fa 80 anys".

"El poder militar per si sol no pot garantir la pau, l'econòmic per si sol no pot garantir l'estabilitat i el tecnològic no pot garantir la seguretat", ha dit. I ha advertit que cal ampliar el marc de cooperació i estabilitat, en comptes d'afavorir la confrontació, per afrontar els problemes globals "d'una forma més equilibrada, justa i representativa".

"Farem que el poder estigui garantit per la llei o per la força? A través de la cooperació o de la coacció? La responsabilitat amb la gent jove i les generacions futurres o una indiferència amb el seu destí", ha preguntat Guterres als països membres de l'Assemblea General.

"Els reptes de la nostra època van de la mà del poder i determinaran si aprofundim en la divisó i la inestabilitat o avancem cap a la cooperació, la justícia i la seguretat col·lectives", ha afegit. "La pau i la seguretat", ha dit, són la gran prova d'aquest segle.

Denuncia "l'assassinat de palestins a Gaza"

Guterres també ha advertit que en l'última dècada les guerres han tingut conseqüències devastadores, "seguides d'una crueltat espantosa", amb els civils com a objectius, i en les quals s'ha trepitjat els drets hmans, la fam s'ha convertit en arma, s'ha assassinat ttreballadors humanitaris i el dret internacional ha quedat apartat. I ha recordat que a l'Orient Mitjà hi ha conflictes arreu, i ha demanat maximitzar la desescalada i el diàleg. I, en concret, "la situació devastadora que hi ha als territoris palestins ocupats", on, ha dit, després dels atacs de Hamas "el que va venir després és l'assassinat dels palestins a Gaza, amb una escala de destrucció com no havia vist mai en els meus anys com a secretari general".

I ha demanat apostar per "la solució dels dos estats" i no per la "neteja ètnica". També ha denunciat la violació de la Carta de Nacions Unides a Ucraïna i a Rússia, al Sudan, a Myanmar. Aquests conflictes mostren "el que passa quan el poder perd el control i no hi ha diplomàcia, augmenten els pressupostos militars i no hi ha rendició de comptes". I ha denunciat que el continent africà segueixi sense representació permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides: "És indefensable, això ha de canviar", ha dit.

I ha advertit que en un món més ric que mai, "encara hi ha milers de milions de persones sense accés al més bàsic". I ha demanat alleugerir el deute dels estats que més ajuda necessiten.

Paritat a l'ONU

Guterrers també ha denunciat "la desigualtat entre homes i dones arreu", encara avui. "La pau és més sostenible i duradora quan hi ha dones a la taula de negociació, les societats són més resilients si les nenes poden aprendre i viure sense por, i les institucions són més eficaces quan el poder es distribueix de manera igualitària", ha dit. I ha anunciat que a les Nacions Unides s'ha aconseguit la "paritat de gènere per primera vegada a la història a la direcció sènior, les seus centrals i el personal professional".

Pel que fa a la crisi climàtica, ha dit que "els perills són reals però també l'esperança" gràcies a l'avanç en energies netes a moltes parts del món. I ha demanat que la transició per deixar enrere els combustibles fòssils sigui justa i protegeixi els treballadors i les comunitats, i no sotmesa als interessos de les grans empreses petrolieres.

Després de 10 anys al capdavant de l'ONU, Guterres ha fet aquest dimarts una de les seves últimes intervencions davant l'Assemblea General, perquè el seu segon mandat de cinc anys finalitza aquest 2026.

Entre els prop de 130 caps d'estat i de govern que es trobaran a Nova York del 22 al 28 de setembre, destaca la presència del president dels Estats Units, Donald Trump, en plena guerra amb l'Iran i un any després de qüestionar des d'aquest mateix faristol la utilitat de l'ONU.

Trump prendrà la paraula al faristol després d'anunciar recentment acords amb Veneçuela per a l'explotació del 21% de les reserves de petroli i amb Groenlàndia i Dinamarca per "assumir el control permanent" de la seguretat a l'illa.

El mandatari de la Casa Blanca hi intervindrà aquest dimarts després del president brasiler, Luiz Inácio Lula Da Silva, en una sessió matinal en què també destaquen les intervencions dels presidents de França i Turquia.

Abans d'emprendre el viatge cap a Nova York, el president iranià, Massoud Pezeshkian, ha promès que "defensarà amb fermesa" la posició de l'Iran davant l'Assemblea General de l'ONU. La reobertura de l'estret estratègic d'Ormuz continua sent el punt central del conflicte entre Teheran i Washington.