El català és un dels pocs idiomes minoritzats que s'utilitza a l'Assemblea General de l'ONU
Tot i que el president de Kènia, William Ruto, parla el suahili i també la seva llengua materna, el kalenjin, s'estima més fer servir l'anglès per dirigir-se a l'Assemblea de l'ONU. Però el seu missatge reclamant un seient africà per al consell de seguretat no és gens fàcil que sigui escoltat. L'ús de llengües minoritzades està plenament normalitzat a l'Assemblea General de l'ONU (AGO).
L'exprimera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Arden, entre el 2018 i el 2022 va donar exemple, ni que fos per respecte als pobles indígenes, utilitzant el maori en alguns passatges de la seva intervenció.
En el cas d'Andorra s'utilitza l'únic idioma oficial del principat, el català. Un funcionari del govern fa la traducció a alguna de les llengües de treball, com l'anglès o el francès, i els diferents tècnics fan la traducció a la resta de llengües.
El català, 33 anys a l'ONU
Des que Andorra va ingressar com a membre de ple dret a l'ONU el 1993, el govern del país ha utilitzat el català en totes les AGO.
El primer va ser, Òscar Ribas, que va recordar que calia aprofundir en les pròpies arrels, i que aquestes eren la cultura catalana. Una tradició, la de l'ús del català, que han seguit tots els seus successors fins a l'actualitat.
Com Xavier Espot. L'actual cap de govern ha recordat en català davant l'AGO la tradicional aposta pel multilingüisme i el multilateralisme del petit estat pirinenc.
La diplomàcia andorrana no ha canviat la seva línia d'actuació en aquests anys, però Espot també ha recordat que l'ús del català forma part de la defensa de la pròpia identitat.
A més, ha dit, "és una responsabilitat cap a tots els parlants de català, un acte de solidaritat i de suport a totes aquelles persones amb qui compartim aquest patrimoni comú".
El català a Europa no depèn d'Andorra
El cap de govern andorrà, que ha viatjat a Nova York acompanyat de la ministra d'Afers Exteriors, Imma Tor, assegura que se segueix amb atenció el procés d'acceptació del català com a llengua europea i que donen suport al govern espanyol en la seva estratègia.
Andorra està negociant un acord d'associació amb la Unió Europea, un acord molt ampli que permetrà participar del mercat interior, però que no permetrà que la llengua oficial del principat sigui també oficial a la UE.
Espot reconeix que el fet que el català sigui idioma oficial a la Unió facilitaria molt la traducció dels tractats que hauran d'adaptar a la seva legislació quan l'acord d'associació s'aprovi.
Però diu que Andorra no pretén ser membre de la Unió, cosa que facilitaria l'oficialitat del català a les institucions europees.
El govern andorrà remarca que és important ser en aquests fòrums que permeten als petits estats com Andorra, Islàndia o Liechtenstein mantenir relacions entre ells i amb altres estats.
Creu que ajuden a defensar la pau i el diàleg com a eix principal de la seva actuació diplomàtica, a la qual ara també afegeixen la defensa del medi ambient davant l'avanç de la crisi climàtica.
