L'Iran acusa els Estats Units i Israel de terroristes, però es mostra obert a negociar
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
El president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, ha començat la seva intervenció davant l'Assemblea de les Nacions Unides presentant-se com a "víctimes del terrorisme" i acusant els Estats Units i Israel de ser estats "terroristes que assassinen civils innocents en contra de les lleis internacionals".
L'endemà que Donald Trump s'erigís aquí mateix en "constructor de la pau mundial" i alhora amenacés l'Iran amb "aniquilar-los" si no arriben a un acord, Pezeshkian l'ha acusat de ser ell el terrorista, una afirmació que ha fet que l'únic delegat estatunidec que hi havia abandonés la sala.
Nosaltres som els que provoquem inestabilitat? I aquells que cometen terrorisme i crims són els protectors de la pau i l'estabilitat?
"He preparat aquest discurs després que els Estats Units ens presentés com a terroristes. Nosaltres som víctimes de terrorisme", ha insistit el president iranià, que ha mostrat imatges de l'aiatol·là Ali Khamenei –que va morir al febrer en un atac dels Estats Units i Israel– i d'infants assassinats en bombardejos dels Estats Units i Israel sobre escoles i poliesportius iranians.
"Els que són terroristes i entrenen i protegeixen terroristes ens descriuen a nosaltres com a terroristes. Nosaltres només ens hem defensat", ha insistit.
I ha advertit que "les sancions, les pressions i les intimidacions" que pateixen només serivran perquè creixi "la resistència del poble iranià".
Denuncia la hipocresia d'occident
El president iranià ha assegurat que el seu programa nuclear és "només per defensar-se", en una regió, ha dit, amb crisis i amenaces contínues:
Busquem l'energia nuclear pel progrés, no per amenaçar ningú amb armes.
I ha posat d'exemple la "devastació de Palestina" i "el genocidi de la població de Gaza que no obtenen justícia i pateixen agressions contínues" per part d'Israel, ha dit, malgrat les resolucions i condemnes internacionals.
El president iranià ha denunciat la hipocresia i la doble vara de mesurar de la comunitat internacional, que envien inspectors a l'Iran i no a Israel, que és qui té armes atòmiques: "La bomba atòmica està en mans del règim israelià, però els inspectors venen a l'Iran", ha dit.
També ha rebutjat la ingerència de tercers països en els problemes de la regió, després d'assegurar que "els Estats Units vol sacrificar la població per aconseguir els seus objectius il·legítims": "Les qüestions regionals s'han de resoldre a la regió i per la gent de la regió, no amb poders forans ni en mans d'agressors", ha insistit.
Hem après la lliçó, un món sense poder és perillós, però un món que només entén el llenguatge de la guerra i el bel·licisme no serà segur.
Oberts a negociar, "però sense amenaces"
Pezeshkian ha dit que no necessiten el permís de ningú per desenvolupar la seva "tecnologia militar de defensa", que no es rendiran "ni abaixaran el cap", però que estan oberts a "cooperar i col·laborar" amb la comunitat internacional, sense amenaces.
Dir als Estats Units i als països assetjadors que a Teheran estem oberts al diàleg, la diplomàcia i la negociació, però sense acceptar el llenguatge de la força.
Les dues delegacions es van reunir dimarts
Aquest dimarts, Donald Trump va informar, després del seu discurs a l'ONU marcat pel to bel·ligerant i amenaçador, que membres del seu govern havien mantingut una reunió de tres hores "molt positiva" amb representants de la delegació iraniana. Trump va confirmar que els emissaris de la Casa Blanca, Steve Witkoff i Jared Kushner, havien estat presents en les converses per abordar un possible acord per posar fi al conflicte amb l'Iran.
Al seu torn, el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei, va confirmar la reunió amb la participació de mediadors qatarians, i va assenyalar que la trobada va tenir com a objectiu transmetre les condicions de l'Iran per acabar amb la guerra.
Segons va expressar Baghaei, la fi de la guerra requereix "el cessament de les agressions nord-americanes, l'aixecament del bloqueig naval i de les sancions econòmiques, així com l'alliberament dels actius iranians".
Resoldre el conflicte amb l'Iran, que implicaria tant la normalització del trànsit marítim a l'estret d'Ormuz com al de Bab el-Màndeb —aprofitant la influència de Teheran sobre els houthis—, és una de les prioritats de Donald Trump abans de les eleccions de mig mandat del 3 de novembre enmig de la pressió per l'augment del preu de la benzina.
Zelenski demana ajuda a la Xina
Una de les últimes intervencions d'aquest dimecres ha estat la del president ucraïnès Volodímir Zelenski, que ha demanat directament ajuda al president xinès, Xi Jinping, perquè s'impliqui en posar fi a la guerra de Rússia contra Ucraïna.
Zelenski ha dit que el president xinès és qui més pot influir sobre Vladímir Putin per aturar la guerra, i ha lamentat no haver tingut "l'oportunitat de parlar directament amb el líder de la Xina, que avui també està als Estats Units però no aquí"
Pot influir en Rússia més que molts altres. I ens agradaria que desitgés la pau a Ucraïna tant com nosaltres.
Zelenski ha dit que necessiten tant la diplomàcia com la força, sobretot abans que arribi l'hivern. I ha agraït el suport que ha rebut d'una desena de països, inclosa Espanya, per desenvolupar el programa antibalístic FREA que ha llançat per protegir-se dels atacs amb míssils balístics russos.
El president ucraïnès ha insistit en la importància de mantenir la producció de drons que estan neutralitzant els atacs russos i amb els quals han pogut destruïr infraestructures, fàbriques i dipòsits de combustible de Rússia que afecten les finances del Kremlin i redueixen el pressupost militar de Putin.
També ha demanat que es mantinguin les sancions i el veto o reducció dels intercanvis comercials amb Rússia, perquè no tingui diners per rearmar-se. I ha criticat que la UE hagi exclòs els oligarques russos de les sancions, perquè això farà "que la guerra s'allargui".
"De vegades pot semblar que Ucraïna està centrada únicament en la guerra, perquè parlem d'armes, de defensa i de sancions contra l'agressor, però els ucraïnesos no hem triat aquesta guerra: hem triat no morir, no perdre la nostra terra, la família, la independència, la llibertat", ha dit.
A la tarda, el secretari d'estat dels Estats Units, Marco Rubio, s'ha reunit amb el ministre d'exteriors rus, Sergei Lavrov, per proposar-li una treva energètica per fer front a l'impacte econòmic que està tenint la guerra en el preu d'alguns productes com el combustible o els cereals. Lavrov, però, no l'ha acceptat, al·legant que ajudaria Ucraïna a rearmar-se.
Les intervencions de Macron i de la primera ministra japonesa
Qui també va pujar aquest dimarts al faristol de l'Assemblea General de l'ONU va ser el president francès Emmanuel Macron. El mandatari gal va denunciar que la situació a Gaza "ens fa avergonyir-nos a tots" i va tornar a reivindicar el reconeixement de la sobirania de Palestina, un any després que França reconegués l'Estat palestí.
Per la seva banda, la primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, va reclamar durant la seva intervenció una profunda renovació del sistema multilateral vigent i, en particular, una reforma urgent del Consell de Seguretat de l'ONU, perquè considera que la seva estructura actual segueix reflectint l'equilibri internacional del 1945 i no respon adequadament a les circumstàncies del present.
