L'aiatol·là Khamenei mor en l'atac d'Israel i els Estats Units, que segueixen bombardejant Teheran
Els atacs dels Estats Units i Israel sobre l'Iran continuen aquest diumenge, després que Teheran ha confirmat de matinada la mort del líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, i del comandant de la Guàrdia Revolucionària, Mohamed Pakpur, i el ministre de Defensa, Aziz Nasirzadeh.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat en una entrevista amb la Fox que són 48 els alts càrrecs que han perdut la vida en els atacs. La televisió iraniana ha confirmat també la mort de quatre membres de la família de Khamenei, inclosos la filla i el net.
Tot plegat, mentre continua l'ofensiva tant per part de l'Iran com d'Israel.
L'exèrcit israelià ha anunciat noves onades de bombardejos contra "el cor" de Teheran, la capital iraniana. "Les nostres forces estan atacant el cor de Teheran amb potència creixent, i aquesta no farà més que augmentar encara més els propers dies", ha anunciat el primer ministre d'Israel, Benjamín Netanyahu, en un videocomunicat compartit per la seva oficina.
40 dies de dol i promesa de venjança
Després d'informar de la mort de Kahamenei, de 86 anys, que era el dirigent suprem del país des del 1989, l'Iran ha anunciat 40 dies de dol i ha promès venjança. "Hem perdut el nostre gran líder i el plorem", ha assegurat la Guàrdia Revolucionària iraniana en un comunicat. El cos militar ha afegit que no deixarà en pau "els assassins fins que s'enfrontin a un càstig dur, decisiu i lamentable" i ha anunciat atacs contra 27 bases militars d'Estats Units a l'Orient Mitjà i objectius d'Israel.
I el règim iranià s'ha afanyat a encarrilar la successió de Khamenei, amb el nomenament d'un Consell Temporal per conduir el país.
Teheran ha admès les morts després que el mateix president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés dissabte a la nit l'assassinat del líder suprem en l'onada de bombardejos.
"Khamenei, una de les persones més malvades de la història, ha mort", ha dit a Truth Social.
Trump ha celebrat que "ha arrasat" el país "en tan sols un dia" i ha advertit que els bombardejos "continuaran sense interrupcions durant tota la setmana o tant temps com sigui necessari".
Aquest diumenge, Trump ha amenaçat de colpejar l'Iran amb "una força mai vista" si Teheran compleix la promesa d'atacar en venjança per la mort de l'aiatol·là.
La informació de la CIA, clau en l'atac
L'atac a Ali Khamenei s'hauria planificat d'acord amb una informació de la CIA que el situava en una reunió amb alts càrrecs dissabte al matí, segons informa el The New York Times.
L'agència d'intel·ligència nord-americana hauria sabut que Khamenei seria al complex dissabte a primera hora, en aquesta reunió amb els comandaments. L'atac hauria permès als Estats Units eliminar d'un sol cop molts objectius militars.
La guerra de 12 dies entre Israel i l'Iran el juny de 2025 hauria permès a la CIA recollir molta informació sobre els moviments de Khamenei i altres alts càrrecs de la Guàrdia Revolucionària.
Morts a Israel per un míssil iranià
Almenys 9 persones han mort aquest diumenge després que un míssil iranià impactés en una zona residencial de Beit Shemesh, als afores de Jerusalem, i el projectil causés danys en diversos edificis, segons la policia israeliana.
En aquest context, el portaveu de l'Exèrcit israelià, Nadav Shoshani, ha assegurat que fins al migdia s'havien registrat menys de deu impactes de míssils iranians a Israel, malgrat que, segons ell, Teheran ha llançat "centenars" de projectils i drons contra territori israelià i altres països de la regió. Els serveis d'emergència han confirmat impactes a Haifa i Tel-Aviv.
Shoshani ha explicat que l'ofensiva israeliana contra l'Iran ha tingut diverses fases: un primer atac a Teheran en què, segons Israel, van morir 40 alts comandaments, inclòs l'aiatol·là Ali Khamenei; un ampli desplegament aeri per neutralitzar defenses antiaèries, i atacs contra instal·lacions des d'on l'Iran llança míssils.
L'ofensiva iraniana, més enllà d'Israel
Paral·lelament, aquest diumenge, l'Iran ha atacat per primera vegada instal·lacions portuàries i un petroler a l'estret d'Ormuz, cosa que ha paralitzat completament el trànsit de vaixells en aquest punt clau per al comerç mundial.
L'iran també ha atacat diversos punts del Pròxim Orient. Un dels països més castigats són els Emirats Àrabs Units, on hi ha hagut tres morts. També hi ha hagut atacs contra l'aeroport internacional de Dubai, que han obligat a suspendre tots els vols del node internacional més important de l'Orient Mitjà.
L'Iran també ha bombardejat Doha, la capital de Qatar, país que tradicionalment havia fet de mediador entre Teheran i les potències occidentals.
Del mutisme al "moment determinant"
Els països del Golf, tot i que han estat bombardejats, s'han limitat a condemnar els atacs o obrir la porta a una possible resposta, sense accions concretes. De moment han optat fins ara per posar-se de perfil i evitar l'esclat d'una guerra regional, però a mesura que van passant les hores aquesta equidistància es va fent més i més insostenible.
Es troben en la disjuntiva entre contraatacar l'Iran --i alinear-se amb els Estats Units i Israel-- o abaixar el cap i no dir res --i acceptar que un país et bombardegi sense conseqüències--.
El mutisme prudencial conviu amb els moviments tímids de la UE: l'alta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Kaja Kallas, ha qualificat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, com un "moment determinant" en la història de l'Iran i ha posat l'accent en la incertesa sobre com evolucionarà la situació a partir d'ara.
Kallas ha afirmat que està en contacte amb socis internacionals, incloent països de la regió per "desescalar" el conflicte.
El futur del règim: i ara què
Batejada com operació Fúria Èpica pels EUA i operació Rugit del Lleó per Israel, l'atac militar a gran escala perpetrat dissabte al matí tenia per objectiu enderrocar el règim dels aiatol·làs.
Tot i que la mort del líder no suposa per se la caiguda del règim, comporta un cop molt dur contra l'estructura i un punt d'inflexió, però com es passa d'una acció militar a un canvi polític?
Costa pensar que Trump hagi orquestrat aquest atac sense tenir un pla traçat, com hem vist després de la captura de Maduro a Veneçuela.
El mandatari ha dit que ho deixa en mans del poble iranià i ha demanat a la Guàrdia Revolucionària que deposi les armes.
L'hipotètic escenari d'una transició en què els ciutadans iranians puguin decidir lliurement quin sistema de governança volen seria el menys traumàtic.
Però sobre la taula també hi ha l'opció continuista: Ali Khamenei, que teòricament estava ultraprotegit en algun refugi secret de l'Iran, havia previst el seu propi assassinat i havia anomenat successors tant de la seva figura com dels alts càrrecs del règim.
